El futbol femení va ater­rar a Sant Pere Pescador ara fa just una dècada, quan després d´un any de proves es va federar, el 2009, a Segona Catalana amb un equip dirigit per Bruno Joliveau i Jordi Vidal. No va ser un any fàcil, ja que les golejades en contra eren constants, els tècnics van plegar a mig curs -l´equip el va agafar Bosi González- i a l´estiu del 2010 va arribar Joan Pont per posar ordre. El tècnic de Biert, amb passat a les banquetes del Llers, l´Estartit i la Canya femení, es va fer càrrec de l´equip del seu poble, tot compartint plantilles amb dues de les seves filles, Cristina i Mireia, que ja estaven a l´equip des de l´any anterior. "Aquest ascens és històric, de l´equip de Segona Catalana encara queden jugadores", recorda Pont, que a Segona Divisió diu que "donarem ­guerra, soc un guanyador i hi hem pujat per quedar-nos-hi".

Els sons de l'ascens del Sant Pere Pescador a 2a Divisió

Els sons de l'ascens del Sant Pere Pescador a 2a Divisió

Els inicis, «un xic caòtics»

Actualment, del conjunt dels inicis només queda la Cristina (26 anys) de supervivent -també és l´única jugadora del poble-, ja que la seva germana Mireia (35) ha fet un pas al costat aquesta temporada per maternitat, que ha estrenat enguany amb l´Abril, el pare del qual és David Llach, únic membre de la junta del club desplaçat a Sant Cugat. "Els inicis van ser un xic caòtics. Érem un grup on quasi totes noies no havíem jugat mai a futbol i anàvem totes darrere de la pilota", recorda l´alhora exjugadora de vòlei.

Per la seva part, la Cristina va fitxar pel Sant Pere procedent de l´Estartit i recorda que es va crear l´equip "per diversió, vam guanyar pocs partits i teníem poc suport". Un 0-5 en contra davant el Portbou va ser el debut oficial de les groc-i-negres, que com a curiositat tenien a la plantilla com a jugadores una mare i una filla, Angus Saavedra i Ade Olmos. Tot va canviar amb l´entrada del pare de Cristina i Mireia (Joan Pont) a la banqueta, al 2010, en què "es va fer començar a fer un equip per competir, ara tot ha canviat, la gent està amb nosaltres i avui ens trobem a Segona Divisió".

L´evolució del Sant Pere en aquests anys ha estat brutal: es va començar a federar el 2009, a Segona Catalana, i nou anys després ha fet història en ascendir a Segona Divisió. Entremig, ha aconseguit tres ascensos de categoria: el 2011 va ascendir a Primera Catalana, el 2014 a Preferent -al camp del Manlleu- i diumenge passat a Segona Divisió com a campió de Preferent.