Zou Feddal va aprofitar que aquests dies està per l’Empordà recuperant-se d’una greu lesió en el tendó d’Aquil·les per a visitar, el dimecres passat, la família del Club de Futbol Base Roses gràcies a l’amistat que manté amb Napo Cayuela. El director esportiu del club rosinc i alhora entrenador del primer equip grisgrana fins el dijous passat va descobrir l’actual futbolista del Betis ara fa just deu anys, en un torneig d’estiu que va tenir lloc en el camp de la Vinyassa. “Vam fer un torneig de futbol-7, jugava en el mateix equip que Alberto Jiménez, Abraham Huguet... i vaig anar al Vilajuïga”, recorda Zou.
Resident a Figueres, quan acabava de finalitzar l’etapa de juvenil en el Mataró va ser captat l’estiu del 2008 per Cayuela per anar a jugar en el projecte del Miapuesta Vilajuïga, de Tercera Divisió i al qual Enric Flix va regalar després del descens del Castelldefels, anterior Figueres. “Va ser un any molt difícil i ens vam haver de buscar la vida tots per trobar recursos econòmics, com per exemple anar al Calderón a vendre samarretes de Fernando Torres”, apunta un Zou que, aquell Vilajuïga, també entrenat per Manel Cabezos, va servir-li de trampolí amb altres companys com Jordi Masip, exporter del Barça, i Víctor Rodríguez.
Pel que fa a Cayuela, el considera “un amic, sempre ha estat al meu costat. Quan vaig arribar aquí va apostar pels joves. Estima molt el futbol i se li han de reconèixer més coses, ho dona tot per aquesta comarca”.
El dimecres passat, i encara amb crosses per la recent operació que el mantindrà mig any de baixa, va fotografiar-se i signar els àlbums de cromos que el Base Roses va editar per als jugadors de la seva entitat. “La lesió arriba en un moment difícil, jugar el Mundial era un somni i tenia possibilitats d’anar-hi. Al principi no ens vam entendre amb el seleccionador del Marroc, hi ha coses que no he entès mai, però en principi anava a ser convocat en un amistós al març contra Sèrbia, a Itàlia”, lamenta.
Se sent estimat a Sevilla
El defensa de Tetuán manté la família a Figueres i feia tres dies que també havia estat a la Vinyassa, veient en directe el partit de Tercera Catalana entre el Base Roses i l’Atlètic Bisbalenc. “És bo recordar els moments de quan era adolescent i sempre que vinc per aquí vaig a veure partits; l’altre cop vaig anar al Figueres-Olot”.
Zou, de 29 anys, ha jugat, per diferents motius, a gairebé un equip per temporada: Alabès, Llevant, Palerm, Parma i Siena italià, FUS Rabat marroquí, Espanyol B, San Roque, Terrassa i Terol. Ara, en el Betis, hi busca una estabilitat, i hi té contracte per quatre temporades: “Espero estar-hi molts anys, la gent m’estima bastant. Ho estava jugant tot, tenia la confiança del tècnic i portava tres gols. Sevilla és una ciutat molt bonica i la rivalitat amb el Sevilla és sana i es viu al màxim. He tingut la sort de viure un derbi, de guanyar-lo i de marcar al Sánchez Pizjuán”, conclou un futbolista que amb deu anys ha passat de picar pedra a Tercera Divisió a fer-se un lloc a Primera.
