L'exentrenador del Figueres Luis Cid Carriega, que a la Unió va ser l'encarregat de rellevar Mané la temporada 1986/87, la del debut a Segona A, després d'un impàs d'un partit amb Nitus Santos com a tècnic interí, va morir ahir als 88 anys després d'una vida dedicada al futbol. Mané, que havia sigut el responsable de l'històric ascens del Figueres a la categoria de plata, va ser fulminat el 23 de febrer de 1987, víctima dels mals resultats a la segona volta. El seu substitut va ser un preparador gallec de gran experiència a Primera amb l'Sporting, el Saragossa, el Sevilla i el Betis, que arribava a Vilatenim ja en la recta final de la seva trajectòria. A Galícia, i en concret a la seva localitat natal, Allariz (Ourense), Cid Carriega era tota una institució. Fins i tot el camp de futbol del seu poble duu el seu nom.

El tècnic va debutar amb el Figueres amb un empat a un contra el Deportivo a Vilatenim el 8 de març de 1987. Va dirigir un total de 15 partits a l'equip empordanès, amb sis victòries, tres empats i sis derrotes. Quan va arribar, el Figueres feia 11 jornades que no coneixia la victòria. I el primer triomf de la seva era es va fer esperar i no va arribar fins al cap de sis partits amb la Unió. Això sí, va ser contundent: 6-1 al Cartagena. Cid Carriega va acabar assolint l'objectiu de salvar l'equip del descens en una Segona amb 18 equips que tenia un peculiar sistema de competició dividit en dues fases i on, finalment, cap equip va baixar de categoria perquè es va decidir ampliar a 20 la següent temporada. Acabada la temporada el club no el va renovar i va fitxar Paquito per encapçalar el següent projecte esportiu també a la categoria de plata.

Una de les fites més recordades del tècnic gallec va ser el subcampionat de Lliga de Primera, per darrere del Reial Madrid, que va aconseguir amb el Saragossa dels Zaraguayos la temporada 1974/75, la millor classificació històrica del club aragonès. Aquell curs el Saragossa va golejar per 6-1 el Madrid a La Romareda amb tres gols del gironí Pau García Castany. Després del seu pas per Saragossa, també va dirigir, entre altres equips, el Sevilla i el Betis, així com l'Atlètic de Madrid, l'Elx, el Celta i el Figueres. «Tot i que he entrenat 14 anys a Primera i tres a Segona, no és cap pas enrere fitxar pel Figueres perquè a mi m'agrada la meva feina, que per cert, és com la d'un metge, sobretot quan un està lliure i ha de donar un cop de mà a un malalt», va declarar el dia de la seva presentació a l'estadi de Vilatenim. El Figueres va ser el seu penúltim club. Va tancar la seva carrera professional a la banqueta de l'Ourense, a Segona B, la campanya 1989/90.