Vint-i-tres d'abril del 2016. Feia just un any que l'Spar Cítylift Girona havia guanyat a Fontajau el que, ara per ara, continua sent l'únic gran títol de la història del club: la Lliga del 2015. L'equip gironí es tornava a trobar davant la possibilitat de repetir títol, però, aquest cop la final s'havia allargat fins al tercer partit de la sèrie que es jugava en un Würzburg molt calent. Les gironines estaven entrenades per l'actual director general de l'Uni, Xavi Fernández, que, encara no dos mesos abans, havia substituït un Miguel Ángel Ortega que en un moviment sorprenent havia fitxat per l'Avenida pocs dies després de ser acomiadat de Fontajau. El duel entre Fernández i Ortega (o també el duel entre un Uni molt desgastat físicament i amb només set jugadores contra un Avenida que encara no tenia la plantilla confeccionada al gust del tècnic català) va acabar amb una ajustada victòria castellana. Tot i no poder comptar amb Ify Ibekwe, la seva jugadora més desequilibrant, i havent perdut una rotació interior per la lesió de Pikciute, l'Uni va fregar la victòria en aquell tercer partit. Al final 60-57 amb un triple i dos tirs lliures fallats, respectivament, per Jordana i Givens en els últims segons que podrien haver decantat la balança cap costat gironí en cas d'haver entrat.

L'Uni havia lluitat contra les adversitats per intentar repetir títol i va acabar morint a prop de la platja després de nedar, però, sense saber que hauria passat a la final del 2016 si Ibekwe hagués pogut jugar, sí que és evident que aquell títol de lliga va significar un gran impuls per al Perfumerías Avenida. Els responsables del club castellà varen veure que podien apostar per Ortega i, des de llavors, el tècnic català no els ha fallat guanyant tots els títols possibles en el bàsquet espanyol: dues lligues i dues copes, a més de les dues supercopes. I contra qui ho ha fet? Sempre contra Girona. L'Spar Citylift Girona ha estat subcampió de les dues últimes lligues i de les dues darreres copes perdent quatre finals consecutives contra un Avenida que, avalat per un pressupost molt per sobre de la resta d'equips (inclòs l'Uni que gasta al voltant d'una tercera part del que inverteix l'Avenida per pagar les respectives plantilles), domina a plaer el bàsquet femení estatal. Després de la lliga del 2016, van arribar les dues finals de la temporada passada ja amb Èric Surís a la banqueta gironina - la Copa de Fontajau que va desequilibrar Sílvia Domínguez en el tercer quart; i la lliga, guanyada també en el tercer partit de la sèrie, en el comiat de Noe Jordana - i, finalment, la Copa d'abans-d'ahir a Saragossa.

Diumenge, després de la final, Èric Surís avisava que «no podem fer un drama per perdre finals contra l'Avenida» i argumentava recordant el potencial del conjunt de Salamanca: «Avenida és un equip amb una capacitat física i un talent prop de cistella diferencial respecte als altres equips, per això és líder de la lliga i està competint molt bé a l'Eurolliga». Una línia de pensament que ahir, amb la derrota ja més analitzada pel pas de les hores, també feia servir el director esportiu de l'Spar Citylift Girona, Pere Puig. «Hem de ser molt conscients de la realitat, els pressupostos són els que són i condicionen el que passa a pista», explicava ahir Puig que valorava el bon bàsquet que ha fet l'equip que entrena Surís i veia un mèrit arribar fins a les finals i competir contra Avenida: «Hem competit bé, però perdre les finals contra l'Avenida entre dins la lògica pressupostària».

Perfumerías Avenida domina amb autoritat el bàsquet femení des de l'esfondrament del Ros Casares. La marxa de Rivas del bàsquet professional també li va facilitar les coses a un equip que, després de dues ensopegades en el tram final de l'etapa d'Alberto Miranda a la banqueta (la lliga perduda amb l'Uni el 2015 i la Copa de la temporada següent a Sant Sebastià contra un Conquero on hi havia Rosó Buch i Haley Peters), va trobar el camí de la mà de MIguel Ángel Ortega a partir del títol de lliga contra l'Uni que entrenava Xavi Fernández.

Aquell Avenida del 2016 encara no era un equip fiable com l'actual. Va guanyar el títol patint molt contra un Uni que va jugar la final amb set peces. El cinc inicial: Jordana, Givens, Knezevic, Spanou i Coulibaly; i només dos canvis: Lucas i Vita Kuktiene que es va retirar del bàsquet aquell dia. Però, l'Avenida es va emportar el títol de lliga i Jorge Recio, president i principal patrocinador del club, es va refer de la decepció d'haver deixat escapar dos títols. Recio va apostar per Ortega i li va donar diners per tenir una plantilla llarga i amb tot el físic que li agrada al tècnic de l'Hospitalet. Avenida va fitxar Givens i Elonu, va mantenir Sílvia Domínguez i, fins aquesta temporada, Alana Beard i li ha anat portant pivots i més pivots. Interiors de talent com l'any passat Milovanovic i enguany Robinson, i també amb molt físic com Erika de Souza, Nicholls, Laura Gil... «Tenen molta capacitat física prop de la cistella, poden començar amb dues pivots molt intenses com les dues Laura (Gil i Nicholls) per després treure dues pivots de primer nivell Eurolliga com Robinson i Erika; si a més hi afegeixes Elonu jugant al tres no ho pots parar...», va argumentar en públic més d'un cop Èric Surís en els dies posteriors a les dues últimes derrotes del seu equip contra Avenida en lliga i en la final de Copa.

Una plantilla molt física que l'Uni no podria pagar, per capacitat, i que, de fet, tampoc ha intentat fer per filosofia. A Fontajau han preferit seguir confiant en jugadores del perfil de Rosó Buch, Nicole Romeo, Mendy, Conde i, fins i tot, Shante Evans, capaces de fer un bàsquet ràpid i alegre que agrada a Girona. Nádia Colhado, complicat que l'Uni tingui diners per mantenir-la més d'un any; o Núria Martínez, amb millor físic que Jordana, sí que són dues jugadores capaces de donar més resposta física. Però, en general, l'equip està més dissenyat per jugar bé a bàsquet que per competir en el bàsquet de molta defensa i pocs punts que, sovint, és habitual en l'Avenida que dirigeix Miguel Ángel Ortega. «Vam fer una plantilla llarga, que estigués capacitada per afrontar competició europea, però sobretot amb jugadores per fer un bàsquet que agradi a la gent. Crec que l'equip ho està fent i si, a sobre, pot arribar a diputar les finals pels títols contra Avenida doncs encara millor», sentencia Pere Puig