Svetislav Pesic només va estar una temporada a Girona entrenant l'Akasvayu. Al llarg d'aquell curs, el 2006/07, el tècnic serbi va arribar a entendre algunes coses sobre la ciutat i el tarannà dels gironins, però moltes d'altres no les va arribar mai a comprendre del tot. Una d'aquestes era el perquè a Fontajau hi havia la meitat de gent per veure com el seu equip derrotava l'històric Virtus de Bolonya, en un dels millors partits de l'etapa de Pesic a Fontajau, dels que hi havia només tres dies més tard per rebre el Bruesa de Sant Sebastià. La diferència entre un partit i l'altre era que contra la Virtus es va jugar un dijous (FIBA Cup) i amb el Bruesa (ACB) un diumenge a la tarda que és quan, tradicionalment, l'afició gironina ha respost millor. Tant a les èpoques de Valvi, Casademont o Akasvayu com ara amb l'Uni. Trencar aquesta tendència va ser un repte no assolit per Pesic i un objectiu per a l'Spar Citylift Girona de cara al partit d'aquest vespre, a les vuit, contra l'Olympiacos en una tornada dels setzens de final de l'Eurocup en què l'equip d'Èric Surís necessita guanyar avui per més dels cinc punts que va cedir la setmana passada a Atenes (65-60).

Fontajau no arribarà avui ni de bon tros al ple absolut d'un altre dijous mític en la història del bàsquet gironí, el de la diada de Sant Jordi del 2015 quan l'Uni va guanyar el seu únic títol de Lliga a la màxima categoria, però sí que Fontajau hauria de presentar prou bon aspecte per ajudar les jugadores gironines a remuntar contra un Olympiacos que, ara fa vuit dies, va fer valer el factor pista per intimidar els àrbitres i guanyar el partit amb un bàsquet molt físic. Arribant, per moments, a ser fins i tot agressiu. «Tenim l'experiència de l'any passat en partits europeus contra Castors Braine o Agu Sport, en què la gent que va venir ens va ajudar molt; la clau és aquesta: que els que vinguin, sigui 1.000 o 1.5000, tant de bo 2.000, ens ajudin des del primer minut a capgirar l'eliminatòria», apuntava ahir sobre el públic el tècnic de l'Spar Citylift Girona, Èric Surís que, a diferència del que li passava a Pesic, sap que podria ser que avui, en un partit clau per superar una eliminatòria europea, hi hagi menys gent de la que hi havia diumenge per veure com l'Uni passava per sobre del cuer de la lliga, derrotant l'Estudiantes per quaranta punts de diferència (uns 1.700 espectadors).

El Panathinaikos ha deixat d'apostar pel bàsquet femení, competeix sense americanes i no compta amb cap de les millors jugadores gregues, en una decisió que ha deixat l'Olympiacos sense rival a la lliga hel·lènica (10 victòries en 10 jornades) i amb temps per preparar bé els partits de competició europea. Fa una setmana es va notar que l'Olympiacos, que compta amb bona part de la selecció grega (Kalsidou, Chatzinikolaou, Maltsi, Sotiriou... ), un parell de bones americanes (Anderson i Macaulay) i la croata Mazic, tenia ben estudiat l'Uni: defensa al límit del reglament sobre Núria Martínez i moltes ajudes a dins quan rebia Nádia Colhado. Avui, si els àrbitres els ho permeten, tornaran a collar fort la veterana base de Mataró. «No només contra la Núria, el partit va ser molt dur en general, amb molts contactes i a nosaltres ens va costar molt entrar dins el partit davant un context de molt ambient en contra i un arbitratge decantat cap a l'equip de casa», explicava ahir Èric Surís que «intentarem capgirar l'eliminatòria corregint errades i fent que el partit agafi una dinàmica diferent del que va tenir allà». Una victòria per sis o més punts permetria a l'Spar Citylif Girona passar ronda i convertir-se en un dels millors vuits equips dels quaranta que va començar l'Eurocup. Sobre el paper, en cas de passar, el rival a vuitens de final seria el Virtus Eirene italià, en l'anada va guanyar de quatre punts a la pista del Gdynia polonès (72-76), en una eliminatòria que serviria a l'Uni per aspirar a obrir les portes a la fase més selecta: uns quarts de final en què els quatre millors equips de l'Eurocup s'enfronten a quatre equips provinents de l'Eurolliga. Però, ara mateix, aquests partits encara queden molt lluny. Primer cal derrotar avui l'Olympiacos per més de cinc punts, i Èric Surís sembla tenir clar el camí per fer-ho: «No podem començar volent guanyar de 10 punts en el primer minut, els partits duren 40 minuts i hem d'anar cistella a cistella, defensa a defensa».