«L'Olot ha de deixar de ser un equip ascensor i consolidar-se a Segona B»

Les sensacions dels partits anteriors havien sigut molt bones, sobretot en dos havíem estat més a prop de la victòria que de la derrota, però té raó, era necessari guanyar perquè tothom veiés que era possible aconseguir l'objectiu de la permanència. Era un partit vital i el vam tirar endavant.

Ara ja tothom hi creu?

Sí, però també abans, en els partits anteriors, l'equip havia treballat molt bé i n'estava convençut. Però si no sumes de tres en tres finalment la gent pot desconfiar. Estem en la bona línia. Vam celebrar molt la victòria perquè a més ens van informar dels resultats dels rivals i va ser una bona jornada, retallant tres punts a la zona de permanència. Quan guanyes, la sensació és meravellosa, però quan en tens tanta necessitat, resulta... inexplicable.

Què és el primer que va dir al vestidor quan va arribar?

Que es podia aconseguir, que l'Olot es podia salvar. Havia vist jugar l'equip en directe i a través de vídeos i vaig dir als jugadors que creia que estaven capacitats, almenys, per estar més amunt d'on eren. L'Olot pot lluitar per mantenir la categoria. Individualment a molts jugadors els conec des de fa temps i tenen prou nivell com per estar més amunt.

S'ha de reforçar la plantilla en el mercat d'hivern?

Ara mateix estem centradíssim a acabar bé la primera volta, seria fonamental i fantàstic guanyar a Elx. Un cop acabi aquest partit sí que estarem oberts a aquesta possibilitat. Em reuniré amb Sergi Raset per estudiar si tenim alguna necessitat, però ara mateix això no em preocupa gaire.

Com va arribar a l'Olot?

En el món del futbol sempre has d'estar atent al que passa. Jo he estat entrenant temps al grup III de Segona B, he vist molts partits, i coneixia l'Olot. El meu representant li va parlar de mi a en Sergi (Raset), i ell em coneixia de temporades anteriors. Penso que tenia un bon concepte de mi, es va informar, va preguntar, vam tenir una reunió amb ell i la directiva, i vam tenir tots bones sensacions.

Com es veu des de fora l'Olot?

Vaig acceptar l'oferta de l'Olot per dues coses: perquè estic convençut que hi ha una bona plantilla i perquè les referències que sempre he tingut del club han sigut molt bones. Havia vingut a jugar aquí i sabia que hi havia un bon camp, una bona afició i gent seriosa a la directiva.

Això era el que necessitava després d'experiències molt complicades a l'Huracán i a l'Eldenc?

Correcte. Volia sortir del que m'havia tocat viure en d'altres clubs.

Després de més d'un any sense entrenar... ho trobava a faltar?

Sí, és clar. A l'estiu vaig tenir un parell d'oportunitats que no van reeixir. Una era un projecte important de Tercera. Evidentment en tenia ganes, perquè a l'estiu pensava que em sortiria alguna cosa per a aquesta temporada.

Vostè va tenir l'oportunitat de ser el segon del seu germà Juan Carlos al Vila-real, a Primera. el seu objectiu és tornar a l'elit com a primer entrenador?

El meu objectiu és gaudir. Dedicar-me al futbol fins que em jubili. I, és clar, com més amunt pugui arribar, millor. La Segona B és una categoria que m'apassiona, la majoria dels equips són professionals i pots viure del futbol. Però sí, m'agradaria seguir progressant.

Va ser decisió seva deixar de ser el segon del seu germà?

Va ser una decisió mútua. Jo entenia que havia de provar una experiència per mi mateix després del que havia viscut com a segon., havia après moltes coses. Necessitava desenvolupar-me com a primer entrenador.

Amb l'Huracán i l'Eldenc va conèixer l'altra cara del futbol?

A l'Huracán i vaig viure situacions surrealistes, molt fortes, inexplicables. Però tots, jugadors i cos tècnic, vam tenir un comportament exemplar en l'aspecte professional, pensant sempre que la situació es podia arreglar. Al·lucino com vam poder competir i entrenar cada dia sense responsable de material, ni vestidor... Allà vaig coincidir amb Migue i Jandro. Allò em va ensenyar molt. Ara valoro moltes coses. Al final, però, de l'experiència d'Huracán en tinc un record meravellós per la qualitat dels jugadors que vaig tenir. I fa poc vam poder cobrar a través de Fogasa. De Xàtiva el record també és fantàstic, vaig agafar l'equip en zona de descens i vam acabar en play-out, encara que no vam poder mantenir la categoria. Tot i superar obstacles per acabar morint a la riba, la sensació que et queda és que l'equip ho ha intentat, ha progressat i hi ha cregut. A Elda, en canvi, el record és molt negatiu. Em vaig equivocar, no havia d'haver acceptat mai aquella proposta.

El Garrido jugador s'entendria amb el Garrido tècnic?

(Riu). És una bona pregunta! Jo penso que sí. Com a jugador em fixava molt en els missatges que ens donava l'entrenador, en la comunicació, en el que transmetia. Si ara fos jugador i em dirigís a mi mateix... suposo que sí, que ens entendríem. M'agradarien força coses d'ell però potser pensaria que soc un entrenador una mica pesat.

L'Olot té ambició i somia arribar al futbol professional. Les bases hi són?

Jo només puc tenir paraules positives per a l'Olot. Estic encantat. La predisposició de la gent del club és total, les instal·lacions són bones, hi ha afició... sento que he encaixat aquí. Aquesta ambició del club va amb mi i jo la intento traslladar als jugadors. Una de les coses que hem de trencar és la sensació que l'Olot és un ascensor que puja i baixa. Hem de tenir l'ambició per acabar amb això i consolidar l'equip a Segona B per, en un futur proper, intentar fer un salt més endavant.

Guanyar demà a Elx seria la millor manera de tancar l'any.

El de l'Elx és un camp ideal per intentar guanyar. Hi ha molt a guanyar. Ens vam enfrontar al Mallorca, que és un transatlàntic, i vam plantejar el partit mirant d'aprofitar les seves poques deficiències. A Elx hi anirem igual.