Quan la jornada laboral s'acaba i el sol es pon, és hora que la ciutat afluixi el ritme i es relaxi mentre s'encenen les llums del capvespre. És el moment de descansar i recarregar energies per encarar l'endemà. Però no per la Sol. Ella compta les hores que falten perquè s'acabi la seva jornada com a encarregada d'una botiga de roba per tal de poder patir una allau de cops. Literalment. És la Sol Villarroel. Alegre, xerraire i propera a fora del ring; i perfeccionista, respectuosa i prudent, a dins.
El dia 21 d'octubre, l'altempordanesa va afrontar la seva primera competició. Es tractava d'una vetllada benèfica que se celebrava a Rubí (al Vallès). Villarroel va perdre per pocs punts de diferència contra Marta Ballús, una boxejadora amb més experiència.
L'espurna va sorgir de manera inesperada. Un dia va anar d'observadora a veure un torneig d'un amic d'una amiga, sense saber que aquella tarda la marcaria de tal manera que no podria tornar enrere. En aquelles parets va descobrir un món, un sentiment i una disciplina que li van fer recórrer un sentiment estrany. Sense conèixer res encara, allà era on volia ser.
L'endemà mateix es va posar a buscar gimnasos on fessin boxa a Figueres. Després de visitar-ne dos o tres, va anar a petar a GymBox Empordà, al carrer Méndez Núñez. "Recordo la sensació d'anar pujant les escales del gimnàs. Sentia cops, música... i a mesura que m'anava apropant més i més sentia l'aire. Un aire que em deia que aquell era el meu lloc".
La connexió que va sentir amb en Rachid Drissi, l'entrenador, va ser tan potent que va sortir de l'entrenament havent pagat per avançat tres mesos de la quota del gimnàs.
Estratègia, suor i disciplina. Tres elements fonamentals per sobreviure en el món de la boxa.
Un món on guanya el més fort
Només un any i poc més després d'iniciar-se en el món de la boxa, la Sol va veure que volia competir.
A diferència d'altres noies que van al gimnàs i que fan boxa per sentir-se més definides o simplement descarregar energia, ella ho entenia d'una altra manera. Les seves ganes de seguir progressant cada dia i d'aprendre coses noves va fer que es visualitzés a sobre el ring professional. "Jo vull competir", li va dir a en Rachid.
No és fàcil anar a entrenar cada dia entre setmana. Ni tothom té tanta devoció com per anar al gimnàs fins a tres vegades els dies festius. Però ella, sí. La cultura del sacrifici i l'esforç està marcada a foc a la seva pell. Si no aconsegueix els resultats que espera, no serà perquè no ho hagi intentat.
La Sol en una de les seves sessions d'entrenaments al gimnàs.
La família esportiva del GymBox
Així és com la Sol defineix l'ambient del seu gimnàs. Amics a fora, i rivals a dins. Així és com es viu a Gym Box Alt Empordà, un gimnàs amb un ambient molt familiar i que crea una confiança que sembla fer més lleuger l'esport que s'hi practica.
La Sol és l'única noia del gimnàs que està en la línia de competició i, per aquest motiu, fa entrenaments amb nois. Aquest fet li genera respecte. Assegura que això de lluitar és com menjar pipes. Es van donant cops, se'n van rebent... i, a poc a poc, aprens a controlar i gestionar la teva força. "La gent només veu com és de violent aquest esport. Jo, en canvi, no el veig ni violent. M'ha ajudat a madurar, a esforçar-me i a respirar fondo abans de prendre alguna decisió en comptes d'actuar impulsivament". Li pregunto si li fa por fer-se mal. Ella respira i em contesta: "A vegades, sí. Depèn d'amb qui lluitis. Quan entres en un ring, has de ser conscient que sempre t'entren cops. Allà no hi vas a jugar", respon amb mirada fixa.
Després de mesos de no sortir de festa, no beure alcohol i, sobretot, entrenar molt, va arribar el moment. La primera vegada que la Sol es va posar el casc i els guants, se sentia preparada. S'havia preparat molt i sabia que era bona. En aquesta vetllada benèfica, on es lluitava contra el càncer de mama, la Sol es va mostrar perfeccionista, meticulosa i molt atenta als detalls i a la tècnica del combat. Després dels tres assalts dels que consta un combat, de tres minuts cada un, l'altempordanesa va acabar perdent per pocs punts de diferència. Tot i això, ella apunta que la derrota ajuda a motivar-la per seguir entrenant encara més fort i que s'ho pren igualment com una victòria: ha guanyat experiència i coneixement.
De cara a la temporada vinent, a part de la boxa, que és un esport olímpic, la Sol iniciarà nous reptes. Es planteja fer Kick-Boxing, una modalitat de lluita que es diferencia de la boxa per utilitzar les cames i per ser, tal com apunten alguns experts, més agressiu.
A més, la motivació de la Sol ha arribat a tal punt que planteja dedicar-se íntegrament al món de la boxa durant un temps. Sempre amb l'ajuda i el suport d'en Rachid, l'entrenador, que s'ha encarregat d'anar-la regant dia a dia, com una planta, fins a convertir-la en el que és ara: una noia dura.
"És una noia molt dura, intel·ligent i forta mentalment"
Rachid Drissi
Rachid Drissi és cinturó negre de Kick-Boxing, i propietari de Gym Box Alt Empordà. Ell l'ha estat preparant per entrar al món de les competicions, i va ser al seu costat a Rubí. "Minuts abans, vaig veure que estava molt nerviosa. Li notava les mans fredes i els batecs accelerats. Però estic molt orgullós de com ho va fer. Va aguantar fins al final, tot i que era la primera competició. És una noia molt dura, intel·ligent i forta mentalment", apunta. Orgullós de la seva evolució, la veu ja quilòmetres lluny d'aquelles primeres sessions on la lluitadora havia arribat a plorar a causa del bloqueig.
