Quim Costa · Entrenador Bàsquet Girona

«Soc un entrenador absolutament diferent del Quim Costa que va entrenar el Valvi»

L'històric exbase del Barça i del Valvi, amb una llarga experiència a les banquetes, s'ha fet càrrec de l'estrena del Bàsquet Girona de Marc Gasol en categoria sènior apostant obertament per un bàsquet «ràpid, agressiu i de màxim ritme» i deixant ben clara la seva filosofia com a entrenador: «Fem el bàsquet que volem amb independència de si l'altre equip és més gros, més petit, més ràpid...»

07.10.2017 | 06:30
Quim Costa (Badalona, 1957), ahir a l´exterior de les oficines del Bàsquet Girona.

Bones temporades a LEB Or amb l'Osca, un nom fet en el món del bàsquet, camí dels seixanta anys... Per què pujar ara al tren d'un projecte a Lliga EBA?

Ara fa dos anys, després de fer unes temporades excel·lents a Osca arribant a play-off i a la final de lliga, vaig decidir que la meva etapa allà s'havia acabat. L'any passat no vaig entrenar i el mes de febrer vaig tenir els primers contactes amb la gent de l'escola del Bàsquet Girona i, més tard, al juliol, quan van tenir clar que sortirien amb un primer equip vam tornar a parlar-ne. Jo els vaig plantejar les meves idees de com havíem de treballar i ens vam posar en marxa.

El fet que fos a Girona, feia més fàcil acceptar la proposta?

No sé què dir. El factor important va ser que en Marc (Gasol), a qui conec des que jugava al cadet del Barça i jo dirigia allà el bàsquet formatiu, hi va insistir molt, la clau va ser que tant ell com l'Àlex (Formento), com en Txus (Escosa), que són les persones que lideren el club, insistissin que jo havia de ser la persona que liderés o aglutinés el projecte. Això em va fer decidir. Després el fet que fos a Girona anava bé, perquè en ser a prop de Sant Feliu de Guíxols (hi té una residència des de la seva etapa al Valvi Girona) i de Badalona em permet poder estar habitualment amb el meu entorn després de catorze o quinze anys fora de Catalunya.

Sap de qui és la frase: «El nostre objectiu és ajudar els jugadors a millorar, no pensem a pujar categories»

D'en Marc.

No, de l'Àlex Formento. Però Marc Gasol crec que pensa el mateix sobre l'escola. Comparteix la filosofia?

Sí. Totalment. Tot va unit perquè si tu ets capaç que els teus jugadors millorin individualment, l'equip hi surt guanyant de manera immediata. Arribarà un moment que aquest equip anirà cap amunt, no sé si serà suficient per arribar a cotes més altes o no, però tinc clar que creixerà.

Marc Gasol ha repetit que l'objectiu és formar jugadors, però el primer any del sènior arriba quan la base encara no n'ha pogut generar cap per al primer equip. Una contradicció?

Jo no diria que sigui una contradicció. Ens hem avançat a fer-ho una mica abans del que es podia haver fet, perquè aquest club només té tres anys i, segurament, si s'hagués fet tres anys més tard hi hauria jugadors de la base que podrien estar al primer equip. Però, per exemple, en Pau Casademont, que és jugador que ha sortit del júnior, ha fet tota la pretemporada amb nosaltres, hi continua entrenant cada dia i ens ajuda durant molts minuts en els partits que hem jugat fins ara.

En un futur veu possible un primer equip amb només gent sorgida de la base?

És possible. El que passa és que per poder fer-ho fer necessites un nivell molt alt. Ho pot fer Barça, Madrid... Nosaltres no tenim aquest nivell econòmmic, però treballant bé i amb paciència podem pujar dos, tres, quatre o més jugadors a dalt i després completar-ho amb gent de fora.

Diuen que l'objectiu no és pujar categories. I guanyar partits?

Tu pots guanyar els partits construint el teu equip, fent que sigui millor. Actualment sembla que si no fas scouting no puguis competir. Nosaltres volem fer créixer l'equip fent créixer el jugador. Després si dones una certa informació sobre el rival, millor. Però l' scouting no és una part principal de la preparació dels partits. Fem el bàsquet que volem amb independència de si l'altre equip és més gros, més petit, més ràpid...

Però, al final, els resultats sempre importen...

Desgraciadament els resultats sempre són importants. Els nanos sempre miren a curt termini, pensen en el proper diumenge. A veure si jugaré bé, si guanyarem. Hem d'ampliar el focus, però està clar que si tens resultats positius tot es digereix més ràpid i avances més fàcil. Ara bé, el que no faré mai és fer scouting dels rivals per guanyar i intentar arribar a algun lloc. Jo dono eines als jugadors perquè millorin i si ho fan ja guanyarem. Amb scouting o sense.

Això ho pensa ara entrenant un equip de Lliga EBA jove com el Girona Bàsquet o també quan estava a Osca o a Huelva?

No. Això és una filosofia meva que m'he anat adaptant, modelant amb el pas dels anys. Al principi de començar a entrenar la tenia massa verda, però l'he anat madurant entrenant a llocs com Huelva, Osca o també quan estava d'entrenador ajudant. Cada vegada estic més convençut que aquesta és la fórmula, especialment quan tens un equip jove.

Com a entrenador, el Quim Costa d'ara és molt diferent del que va entrenar el Valvi?

Absolutament. Ara soc més madur. Tinc molta més experiència i aquesta filosofia que comentava la tinc molt més consolida. En aquell moment potser era massa inexpert, i tampoc vaig tenir els complements adequats per portar-la a terme.

Com recorda aquella etapa?

Ha quedat molt lluny, però de totes les experiències, tant de l'etapa com a jugador com de la de tècnic, en queden experiències bones i dolentes de les quals aprens coses. Amb els anys intentes anar corregint i millorant.

Tornem al 2017. En pretemporada, derrotes; i en lliga: victòries. El preocupen les expectatives que es generen al voltant d'un equip lligat al nom Gasol?

No ho sé. No en tinc ni idea. Quan has jugat al Barça i també ha estat entrenador al màxim nivell aquestes coses no t'afecten tant. En pretemporada vaig dir als jugadors que nosaltres tindríem una línia i que tot el que surtis d'aquella línia era responsabilitat meva. Vam perdre partits perquè l'equip no estava encara preparat, ni ho està encara ara, tot i que hem anat creixent i hàgim guanyat dos partits de lliga, però això no ens pot fer sortir de la línia. Vam tenir la sort que a Castelldefels vam fer una molta bona primera part i aquells vint minuts són en els que ens hem d'emmirallar, no per jugar igual sinó per millorar-ho.

Encara que l'equip perdi 23 pilotes la línia no es toca, oi?

Efectivament. Perquè és la forma que jo crec que ens porta a millorar. Si volem jugar un bàsquet ràpid, un bàsquet agressiu i de màxim ritme és normal que perdem pilotes. De mica en mica en perdrem menys. Ara en dos segons pensem si hem de tirar, botar o passar; mentre que d'aquí a sis mesos serem capaços de fer-ho en mig segon i, lògicament, farem menys errades.

En el partit del cap setmana, cap jugador del seu equip va arribar als 24 minuts. Calculadora perquè tothom jugui o una part més de la línia a seguir?

Si aspirem a jugar aquest bàsquet, difícilment ningú pot jugar més de 24 o 25 minuts. La meva feina és arribar als cervells dels jugadors perquè entenguin que els 4, 5 o 6 minuts seguits que com a molt que estiguin en pista vagin al màxim. A la pista no es descansa, es fa a la banqueta. És molt millor anar en aquesta línia que no veure un bàsquet de defenses flotants.

Encara que el davant et trobis equips que juguin a això.

Sí. És una lluita per imposar el teu estil al seu. Nosaltres intentarem imposar el nostre ritme.

Abans ha parlat d'en Pau Casademont. El fet que ell, o en Juscafresa, que jugava al Sant Narcís, hagii tingut minuts, reforça el que es fa amb la base al pavelló de Montfalgars? Pot servir de mirall per als joves?

No ho faig perquè sigui un mirall, però evidentment reforça el projecte que els nanos que venen de baix vegin que poden acabar jugant minuts. Jo no miro si un jugador ve de Copa Catalunya o d'un EBA. Qui s'entrena bé, juga.

A l'equip també hi ha el seu fill, Xavi Costa. És per la necessitat de tenir un base veterà?

Per motius laborals ell estava vivint a Sant Feliu i com que jo venia a Girona i ell volia seguir jugant, després d'estar l'any passat a Mollet, ho vam decidir. No l'havia entrenat mai, però em coneix molt i és qui tenia més clar on anava. En Xavi té experiència i igual que l'Alfons Alzamora són didàctics, gens egoistes i ens van molt bé.

En Marc Gasol ha dit que es vol retirar jugant al Bàsquet Girona. Això el pressiona per anar pujant ràpidament de categories?

No (riu). Igual quan es retiri encara estem a EBA i no sé si hi voldrà ser. Esperem que en Marc trigui a retirar-se i ens doni temps per créixer com a club.

Al club ningú li ha dit que aquest any ha de pujar?

No, però la pressió sempre se la posa un mateix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema