Amb la mel als llavis. Adel Mechaal (3:34.71) es va quedar a un pas d'aconseguir la medalla a la cursa dels 1.500 metres del Campionat del Món d'atletisme que es va cloure ahir a Londres. El palamosí, que havia aconseguit superar les dues rondes prèvies amb solvència, tirant de tàctica, va sortir a donar-ho tot i, pràcticament, va igualar la seva millor marca personal. Però el noruec Ingebrigtsen, al final, li va barrar el pas cap al somniat metall en la distància reina del mig fons.

Mechaal, com va reconèixer més tard a la zona mixta, va situar-se a la part posterior del grup a la sortida i no va adonar-se del canvi de ritme matiner que havien fet els atletes kenians. Va desgastar bastant per aconseguir atrapar-los a manca de 500 metres per al final, i va poder enllaçar amb ells just abans que llancessin l'últim atac. Kiprop, el campió dels tres darrers mundials en la distància i or olímpic a Pequín, no va ser capaç d'aguantar el canvi de ritme dels seus compatriotes, Manangoi i Cheruiyot, però sí que van tenir cames el palamosí i el noruec Ingebrigtsen. Els quatre atletes van començar un darrer esprint criminal, en què van donar-ho absolutament tot. Ràpidament els kenians van aconseguir una lleugera distància, mentre que Mechaal, l'últim a llançar l'esprint, s'acostava perillosament a Ingebrigtsen. El noruec, en notar la proximitat de Mechaal per dins, va acabar de tancar-se, i va deixar el palamosí sense espai per progressar, entrant una dècima per davant i deixant Mechaal sense la medalla de bronze.

El palamosí va completar la seva millor actuació en un 1.500, va quedar per davant d'atletes de renom i amb millors temps que ell, i va esgarrapra una medalla a un Mundial d'atletisme, gesta a l'abast de molt pocs.

«Seguiré treballant»

Mechaal es va mostrar content per la cursa, tot i que reconeixia que s'havia quedat a les portes de fer alguna cosa realment gran. El palamosí comentava que «m'he quedat a una centèssima de la meva marca personal, però el que més em dol és no haver aconseguit la medalla» i, fent la lectura del final de la cursa, afirmava que «quan el noruec ha vist que l'avançava s'ha tancat i m'ha deixat sense espai. Si hagués anat per fora hauria tingut més possibilitats».

De tota manera, Mechaal sempre troba una cara positiva a les coses i es mostrava satisfet ja que «fa uns mesos no sabia ni si seguiria amb l'atletisme, estava desolat i molt trist pel tracte que rebia i les acusacions. Ha estat molt dur i he treballat molt dur, per demostrar que el Mechaal de 2016 que tothom creia que es dopava no existeix i que el Mechaal de 2017 no és un dopat, he passat prop de 30 controls antidopatge. Seguiré treballant per arribar més amunt».