Carolina Routier només recorda haver disputat un cop el Campionat d'Espanya de triatló. Va ser fa cinc anys a Pontevedra i va quedar segona, darrere de la veterana basca Ainhoa Murua. I, de fet, participar-hi aquest any tampoc entrava en el seu calendari. La setmana passada, Routier va disputar una prova de les Sèries Mundials de Triatló a Hamburg, dinovena en la prova individual el dissabte i dotzena l'endemà en la nova modalitat de relleus, i demà mateix ja marxarà cap al Canadà, on hi serà tres setmanes perquè les ITU World Triathlon Series tenen un doble compromís al país nord-americà: Edmonton (28-29 de juliol) i Mont-real (5-6 d'agost). «Després d'Hamburg i amb el Canadà tan a prop no tenia previst participar en el Campionat d'Espanya, però com que aquesta setmana estàvem entrenant aquí a Banyoles el meu entrenador va pensar que estaria bé que el fes com un entrenament més», explica Routier, que admet que li fa especial «il·lusió» competir a Banyoles per primer cop des de fa anys i no creu que participar avui en el Campionat d'Espanya al costat de casa li suposi un desgast de cara a les dues cites canadenques: «Al final no competim més pels viatges, el que realment cansa són els viatges, però aquest cop com que ja érem aquí a Banyoles era una bona oportunitat per disputar el Campionat d'Espanya». Ara com ara, Carolina Routier és la trenta-vuitena millor triatleta del món, segons el rànquing ITU, i l'especialista de l'Estat que més es deixa veure en les grans proves del circuit mundial, que segueix des de fa anys integrada en un grup d'entrenament internacional on també hi ha la seva parella, el mallorquí Mario Mola, que la setmana va recuperar el número 1 del rànquing masculí amb la seva victòria a Hamburg.

L'experiència internacional de Routier, el bon moment de forma que va demostrar a Hamburg i el que és, segurament, la millor nedadora entre les triatletes de l'elit mundial, converteix Carolina Routier en la gran favorita d'avui a Banyoles. «No sé si tothom espera que guanyi. No em molesta aquesta pressió, però jo tampoc tinc clar que hagi de guanyar perquè sí. No he competit mai amb aquestes noies i no sé quina mena de prova em puc trobar. Tinc molt clar com és una prova de les sèries mundials, poden passar moltes coses...», explica Routier, que destaca pel seu gran domini de la prova de natació on, de manera continuada, tant en les proves de les sèries mundials com, també, en els Jocs Olímpics de Rio, sempre sol ser la primera triatleta a sortir de l'aigua. «Vaig començar relativament tard en el triatló, jo venia de la natació i no havia corregut mai ni anat en bici», apunta la banyolina que, però, sap que ha progressat molt també en les altres dues especialitats: «És clar que encara hi ha marge de millora per acostar-me més a les millors en l'àmbit mundial, però també hi ha el factor de l'experiència i la confiança de saber competir. Hi ha un punt en què aquesta experiència i confiança és més important que els temps que puguis fer en els entrenaments».

De Rio als Jocs de Tòquio

Encara no haurà passat un dia d'aquest Campionat d'Espanya i Carolina Routier ja haurà agafat un avió per anar cap al Canadà: «Ens entrenem a Mallorca, a Banyoles, en alçada a Font Romeu, a Austràlia i sobretot viatgem molt per les competicions... Potser d'aquí a un temps, segur que sí, ens plantejarem passar més temps a Banyoles però ara és complicat». Routier comparteix grup d'entrenament i gran part del calendari de competició amb la seva parella, el triatleta mallorquí Mario Mola, i està convençuda que això fa la duresa de la vida de l'alta competició més suportable. «Sí, està clar que sola seria més complicat d'aguantar. Ens donem molt suport, amb ell i amb la resta del grup d'entrenament», detalla Routier, que reconeix que, després dels Jocs de Rio, on va haver d'abandonar per culpa d'una avaria mecànica en el tram de bici, li ha costat tornar a trobar el punt òptim de motivació. «És complicat, no pel que va passar als Jocs perquè tots sabem que pot passar i aquell mateix any vaig seguir competint, però ara he recuperat l'ambició i em sento bé», diu Routier que, amb 27 anys, està decidida a no abaixar el ritme fins, com a mínim, els Jocs Olímpics de Tòquio. «Més enllà ni hi penso. Allà tindré 30 anys i crec que és una gran oportunitat per a mi. Sobretot d'ençà que s'ha aprovat que la prova de relleu serà olímpica», explica la triatleta de Banyoles sobre una nova modalitat on dos homes i dues dones competeixen en un triatló per equips on cada un dels quatre integrants de l'equip han de fer un relleu en cadascuna de les tres especialitats del triatló: «Està clar que amb l'altíssim nivell que hi ha a Espanya en triatló masculí, si les noies ens posem les piles aquest relleu podria ser una opció de medalla a Tòquio». Això sí per als Jocs del Japó encara falten tres anys i, abans, Carolina Routier haurà de competir avui a Banyoles, la setmana vinent a Edmonton i defallir, mai...