Entre aquest dijous dia 29 i divendres 30, Joel González Bonilla disputarà el Campionat del Món de taekwondo a Muju (Corea del Sud). El competidor del Tae Sport de Vilafant va demostrar, fins al 2012, que era el rei absolut en pes mosca (-58 kg) i ara busca el seu primer gran títol des que va pujar de categoria, ja sigui en gall (-63 kg) o en ploma (-68 kg).

A terres coreanes, Joel sortirà en pes gall a la recerca, també, del que podria ser la seva desena medalla internacional de prestigi. Sense comptar Opens, Grans Premis o Campionats d'Espanya, el vilafantenc i figuerenc ha guanyat nou metalls de calibre en els últims set anys: cinc d'or, una de plata i tres de bronze repartides entre Jocs Olímpics, Mundials, Europeus i Jocs Europeus. Sense dubte, el primer lloc a Londres 2012 i el tercer a Rio 2016, en els Jocs Olímpics, han estat els que més ressò li han generat.

"Arribo amb il·lusió i ben preparat, sobretot en l'aspecte físic i pel que fa a les lesions, el correcte, no més de les necessàries", comentava Joel per al Setmanari de l'Alt Empordà abans de marxar cap a Corea, on hi és des de la setmana passada. Després de deixar enrere unes molèsties al genoll i al bessó, confessa que vol "tornar a estar a dalt de tot i guanyar un altre or, però sé que està complicat".

El doble medallista olímpic s'ha dosificat d'allò més i, des de Brasil, l'agost passat, només ha competit en el Campionat d'Espanya Universitari i a la Copa President de Grècia. "Al final són 8-10 competicions l'any, són molts cops, piquem amb els peus, que queden adolorits amb els genolls, malucs..." Acostumat a jugar-s'ho tot en un sol dia, en aquest Mundial els combats es dividiran en 48 hores i per optar a l'or haurà de guanyar entre sis i set rivals: "Depèn del dia va millor començar i acabar els combats en un sol dia, ja que l'endemà pateixes els cops".

Cinquena presència mundialista

Aquest Mundial -el cinquè que hi participa després del de Dinamarca, Corea, Rússia i Mèxic- es presenta a priori amb un camí accessible per pujar al podi, ja que rivals amb qui es va trobar en els dar­rers Jocs Olímpics, com la revelació jordana Ahmad Abughaush, el coreà Dae Hoon Lee, el turc Servet Tazegul o el mexicà Saúl Gutiérrez competiran en una altra categoria. No obstant això, Joel va amb precaució "perquè sempre sabem que hi ha països que van molt forts, com Corea i Iran, portin qui portin".

D'entre el rival més perillós que tindrà Joel a -63 kg hi ha el belga Jaouad Achab, segon classificat del rànquing olímpic en -68 kg -Joel es manté sisè. "He escollit sortir en -63 kg sobretot pel pes que tinc ara mateix (66), anar a -68 kg em quedava una mica gran i he preferit baixar 3-4 quilos i competir amb igualtat de condicions", apuntava l'empordanès.

A més de pujar en el calaix, la voluntat de l'empordanès, de 27 anys, és sumar punts per a classificar-se pels Jocs Olímpics de Tòquio 2020, el seu últim gran repte abans de la retirada, quan en tingui 30: "Vull anar allà i seria per acabar-ho", valora.