Seguint els passos de l'últim èxit

?El Peralada confia a repetir demà les imatges d'alegria que es van viure fa tres temporades quan l'equip va tornar a Tercera ?Nacho Castro recorda que aquell equip no estava fet per pujar i que va imposar-se als potents filials del Sabadell i el Girona

24.06.2017 | 06:30
Eufòria entre els components del Peralada 2013-14 després de l´ascens a Tercera.

Avesat a estar durant la major part de la seva història en categories de Regional, en les darreres dues dècades, el Peralada ha fet un salt qualitatiu que li ha permès convertir-se en un clàssic de Tercera Divisió. Enguany, a més a més, amb l'acord d'afiliació amb el Girona, el conjunt altempordanès és a noranta minuts d'aixafar el sostre i plantar-se per primer cop a Segona Divisió B. El pas a la categoria de bronze del futbol estatal es pot fer demà en la tornada de l'eliminatòria final d'ascens contra el Rápido de Bouzas en què l'1-1 aconseguit a terres gallegues dona un petit avantatge als gironins. L'equip d'Arnau Sala està convençut i mentalitzat de no deixar escapar l'objectiu marcat a començament de temporada i seguir l'estela ascendent del primer equip, el Girona, que ha arribat a Primera Divisió.

El repte demà és guanyar el Rápido de Bouzas per no haver de patir i així repetir les imatges d'alegria al Municipal d'ara fa tres anys quan l'equip va tornar a Tercera Divisió. Era la penúltima jornada de Lliga i l'equip aleshores entrenat per Nacho Castro rebia un Girona B sense res en joc. El gol del blanc-i-vermell Aumatell combinat amb la golejada del Sabadell B al Llefià complicaven el panorama. Tanmateix, l'ofici dels altempordanesos es va acabar imposant a la joventut dels Coris, Bigas, Vivancos i Gumbau, entre altres, per remuntar el partit i acabar-se imposant gràcies als gols d'Aleix Feixas i Tidian. Una alegria immensa per a un equip que tornava a Tercera Divisió, set anys després del descens del 2007.

El temps i l'acord d'afiliació amb el Girona ha fet que a la plantilla ja no quedi cap dels protagonistes d'aquell últim èxit. L'onze que va presentar Nacho Castro aquell dia va ser el format per Toni Montero, Elies Martí, Litus, Pastor, Mate, Chacón, Tidian, Jordi Cruz, Pol Compte, Jaume Duran i Aleix Feixas amb minuts també a la segona part per a Isma, Marc Vila i Àxel Vizuete. L'entrenador d'aquell equip, l'asturià Nacho Castro, recorda que va ser un any «fantàstic» en què «només vam perdre un partit a part del de l'última jornada a Banyoles amb tot ja fet». Castro destaca el fet de superar dos rivals «de nivell» com el Sabadell B i el Girona B. «Tenien equipassos. Nosaltres no ens esperàvem pujar perquè veníem d'un any en què gairebé baixem. Vam estar a un nivell molt alt. Érem un gran grup humà».

Castro no veu comparables les dues temporades, ja que l'afiliació amb el Girona ho ha canviat tot. «No té res a veure a nivell de suports econòmics i professionals». Ara bé, per al nou entrenador de l'Horta, la temporada de l'actual Peralada és «sensacional». «Té un gran potencial i suport econòmic però no és fàcil igualment. La plantilla és totalment nova. Els diners són importants però cal saber armar i gestionar l'equip. El cost tècnic té molt de mèrit», assegura.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema