«No podem aspirar a 22 figures, però sí a tenir-ne dues». Xavi Agustí, president de la Unió Esportiva Olot, presentava així ahir al migdia Martín Posse i Jorge Rotchen, els nous inquilins de la banqueta del primer equip davant la «difícil i complicada» temporada que espera els garrotxins en el seu retorn a Segona B. Posse, amb dos anys d'experiència a la categoria de la mà de l'Hospitalet i la Pobla de Mafumet, afronta aquest «bonic repte» com un autèntic «orgull» amb la intenció de liderar un equip «protagonista» al camp i convençut que hi trobarà l'«estabilitat» i la «tranquil·litat» necessàries per treballar.

Seduït pel projecte i encantat cada cop que li ha tocat visitar Olot per asseure's a la banqueta rival, l'argentí té ben clares quines són les línies mestres del seu projecte, en el qual Rotchen, company seu a l'Espanyol, també jugarà un paper important. «Considero que l'Olot és un equip de Segona B. Volem formar un equip amb gent de la zona que es pugui sentir identificada amb el club. Que es pugui sentir orgullosa de treballar amb nosaltres», deia Posse, qui dibuixava les línies mestres de l'equip que té en ment. «La idea és configurar la millor plantilla possible i ser molt competitius. La intenció és que l'equip sigui sempre protagonista, però hem de tenir en compte que ens espera una categoria molt complicada en què ens enfrontarem a rivals més importants que no pas nosaltres».

Perquè això sigui possible, Posse i Rotchen esperen que el seu Olot sigui «valent», però alhora també «tenir cap i ser cauts». Això s'aconseguirà amb una plantilla «identificada» amb el club, sempre amb el desig de poder «fer gaudir la gent que ens vingui a veure».

Quan se li va preguntar si Rotchen serà l'única persona de confiança que formarà part del seu equip de treball, Posse explicava que la prioritat és posar-se a confeccionar el nou cos tècnic. «Amb Pablo (Rotchen) fa molt de temps que hi treballo. Però també hi ha gent del club que respectarem. Intentarem crear un bon grup de treball. Garantim que farem tota la feina possible perquè les coses surtin bé».