Article d'Adam Fontes, nou entrenador del Banyoles i fins fa poc director esportiu del Figueres, en referència a l'ascens del Girona a Primera Divisió.

"Amb els ulls vidriosos, l'Àlex s'apropà a nosaltres lentament i ens abraçà un a un, cansat però ple d'alegria. Finalment, després de tants anys de perseguir-ho, de tants moments de tenir-ho a tocar i que s'escapés a l'últim instant, després de tantes decepcions, plors i cops duríssims per a algú amb tanta il·lusió com ell, pel futbol i per la vida, diumenge, en Granell, com tothom el coneix, i el seu Girona, eren per fi de primera.Més tard, ja més tranquils, em deia que encara no ho havia assimilat, que encara no encertava a entendre la dimensió del que acabaven d'aconseguir, que calia temps per pair tot allò. A mitja part, i veient el tarannà del partit, es miraven amb l'Eloi i es deien que ho tenien a tocar, però que no s'ho acabarien de creure del tot fins que no fos al sac i ben lligat. El futbol havia premiat per fi una persona que no ho ha tingut fàcil, que amb 20 anys un diumenge a la tarda jugava a primera regional un Jafre-Farners, i al qual l'any vinent esperen San Mamés, el Bernabéu o el Camp Nou.Lluny de rivalitats i odis subjectius sense cap sentit, Girona es mereix un èxit com aquest. La ciutat, plena de bones persones, ha prosperat molt en els últims anys, s'ha fet bonica com poques i la gent ahir ho va celebrar amb l'actitud que mereixia una diada tan especial. Girona és de Primera, i alguna cosa em diu que ho serà per molts anys, que han arribat per quedar-s'hi."