Per què vol pujar a Segona B l'Olot?

Perquè el nostre club té uns valors, un ADN, que el fa ser competitiu en totes les categories on sigui. No se'ns acudirà mai sortir a jugar sense aspirar a la victòria, volem ser al més amunt possible. Lluitarem fins l'últim segon per pujar a Segona B, perquè així ho diuen els nostres valors. Una altracosa són els plans que tenim com a club. L'objectiu de la temporada era fer el play-off i ho hem aconsguit quedant, a més, campions. Ens havíem plantejat poder dedicar dos anys a pujar, aquest primer jugant la promoció com a objectiu i el proper, si no ho aconseguíem, tornant-ho a intentar captant més socis. No hem caigut en nombre d'abonats, però tampoc hem crescut. Si pugem diumenge, abordarem la Segona B amb els 1.199 socis i els 360 accionistes que tenim.

Qui s'hi juga més, l'Olot o el tècnic Calderé?

És una responsabilitat semblant. Tot dos ens hi juguem el prestigi. Calderé és un exfutbolista internacional que, com a entrenador, ha estat més a Segona B que no pas l'Olot. Ha demostrat, sobradament, que pot ser campió i fer una fase d'ascens. Nosaltres a Segona B només hi hem pujat un cop. Ell ha tastat el futbol internacional i nosaltres provenim del futbol comarcal. Aquí l'important és que hem reanimat una entitat que havia perdut enters i havia passat per moments molt difícils. Volem un club que representi el 100% de la societat olotina.

Ell va dir que s'ha de guanyar la continuïtat ascendint l'Olot. Vol dir això que si no es puja, caldrà buscar entrenador?

Aquests debats s'han de tenir en privat. Ell té més pressa per pujar que el club. L'Olot pot esperar una altra temporada a Tercera, perquè és on hem estat gairebé tota la vida. No tenim urgències. No hi ha cap ultimàtum per assolir l'ascens. No pujar no seria cap desastre.

El 0-1 de Gijón els dona tranquil·litat per al partit de tornada?

Sí, és un marcador que ens va bé per afrontar-lo amb tranquil·litat. Amb optimisme però també molta prudència. Sabíem de la potència de l'Sporting B a casa, on només havien perdut un partit, però també en la lliga van ser molt durs a fora. A casa tindrem les mateixes dificultats per guanyar que diumenge passat. Que ningú s'esperi un equip vençut. Són treballadors, forts i amb ganes de guanyar. Necessitarem el suport de tota l'afició.

Quanta gent espera al camp?

La gent d'Olot té la paraula, si volen ser a Segona B hem de ser diumenge més de 2.000 persones al Municipal. Ens agradaria una assistència majoritària com la del dia de l'Arandina, quan vam pujar per primer cop a Segona B, el 2013.

Olot s'ha engrescat amb aquest possible ascens?

Hem treballat molt l'aspecte social. Sempre hem col·laborant amb d'altres entitats i organitzacions, socialment som molt actius perquè fem servir el futbol per fer promoció social. Hem visitat escoles, hem convidat clubs al camp, molts nens... i ho seguirem fent. Ja hem anunciat que tindrem futbol femení per primera vegada perquè ara tenim instal·lacions que ens ho permeten, i també tirem endavant l'escola de futbol. A més hem signat convenis per potenciar el futbol integratiu amb l'Atlètic Olot i el CA Garrotxa. Som un club viu, que coneix i s'implica en el pols de la ciutat.

Hi haurà activitats prèvies?

A partir de les 11 del matí la gent de la Grada estarà al Torin organitzant passatemps i activitats que acabaran amb un dinar popular per 10 euros. Després tothom anirà massivament cap al camp. Hem decretat el partit com a jornada econòmica. Els socis pagaran 6 euros, mentre que la resta de públic n'abonarà 12 si compra l'entrada anticipada o 15 si ho fa a taquilla. La llàstima és que tenim la Tribuna pràcticament exhaurida. Per pujar a Segona B ens agradaria que l'Ajuntament d'Olot fes una reflexió i pensés que no necessitem res espectacular, que ja ens sentim còmodes amb les coses modestes, però que aquest camp que té 60 anys necessita una ampliació de la tribuna, que pogués ocupar tot un lateral.

Quina diferència hi ha entre l'Olot d'avui i el que va assolir l'ascens a Segona B el 2013?

L'Olot que va pujar per primer cop era un equip on hi havia jugadors impressionants que havien baixat categories per jugar a Regional i arrencar el projecte. Hi havia una gran proximitat entre l'equip, la directiva i l'afició. Gent com Freixa, Berga, Roger, Abel més tard Serra, Uri van venir al club des de categories més altes per jugar en un camp buit i acabar portant el club cap amunt i amb un camp ple. Ara és una continuació d'allò. Tenim molta gent de casa, com el juvenil Alfredo Gutiérrez. Una de les coses que més em fa estar orgullós és que vam baixar de Segona B a Tercera sense veure cap vermella i amb una última jugada tirant la pilota a fora amb un jugador del Llevant B estès a terra. I aquest any hem aconseguit el títol de Tercera sense cap vermella. Hem estat dos anys sense cap expulsat.

El descens va ser menys traumàtic de l'esperat?

Mai m'ho vaig prendré com a negatiu. Era el primer cop que estàvem a Segona B, una categoria on no hi pots estar 27 anys. L'Eibar, un club model per a nosaltres, hi ha estat 7 cops només. La Segona B és la pitjor categoria de totes. LaLliga s'endú el 97% dels recursos i la resta de 800.000 llicències es queden amb allò residual, amb el problema afegit que cada any hi ha més filials. Si pugem tornarem a intentar anar més amunt, aprenent dels errors que vam cometre. En l'anterior etapa a Segona B no vam fer les coses bé en general. Però ara tampoc toca parlar d'allò. Si tornem a Segona B ho farem amb més humilitat que abans i si creixem en socis i patrocinadors podrem intentar anar encara una mica més amunt. Ara, si això no és així, haurem de jugar allà on ens porti el destí.