Quedem amb els germans Jordi i Jaume Pereira un dijous al migdia, al Parc de les Aigües de Figueres. Els demano que ­vin­guin amb el mallot i la bicicleta que utilitzen habitualment perquè la foto llueixi més. Es presenten i és l'excusa perfecta que tenen, com cada migdia i entre 12 i 15 hores setmanals, per sortir a entrenar mentre no han de tornar a la feina. Els dos són mecànics, però treballen en diferents tallers. En Jordi, a l'Auto Taller Juanola i en Jaume, a Garatge Central. Es porten tres anys de diferència: en Jordi, resident a Avinyonet de Puigventós, en té 35 i va involucrar el germà gran, en Jaume, de 38 i de Figueres, en el món de la bici.

Han participat en ultres com les Non Stop Madrid-Lisboa o la Barcelona-Sant Sebastià i fa pocs dies que han pujat al podi a la Ultrabike de Montseny, de 226 km, i han estat els vencedors de la Girona MTB Challenge per parelles, en una categoria on en mixtes van guanyar els figuerencs David Martí i Núria Surià. El següent repte serà el 2 i 3 de juny, en el Mundial de 24 hores de resistència amateur, a Finale Ligure (Itàlia), situat a la costa, entre Gènova i Niça (França). Durant tot un dia, sense parar, hauran de donar el màxim de voltes seguides en un circuit tancat de 7 km. El que ­menys els preocupa és dormir. Però, els vagi com els vagi, no en tindran prou i el 2018 volen participar en la Titan Desert, una cursa de sis etapes que es disputa pel desert marroquí.

Entrevista

En què consisteix el campionat que aniran a Itàlia al juny?

Jordi: És el campionat del Món de resistència, de 24 hores en BTT, de categoria amateur. Guanya qui, en 24 hores, dona més voltes en un circuit de 7 km.

Jaume: Competirem un contra l'altre, vam escollir l'opció de ser rivals i estarem a la mateixa categoria 35-39. En Jordi és més favorit que jo.

Si dura 24 hores, quan dormen?

Jordi: Dormir? Impossible, com a molt pararem per anar al lavabo i menjarem sobre la bici. Més que dormir, serà dur psicològicament perquè el circuit es repeteix; és més dur això que fer 500 km seguits en paisatges diferents.

Jaume: Encara que puguem dormir més el dia abans, el problema de les hores de son és que no s'avancen. És de bojos vist des de fora, però des de dins, també.

Jordi: Abans d'anar a la Madrid-Lisboa no m'ho podia creure i allà eren dues nits sense dormir. Jo ho he viscut, i amb una nit no hi ha problema, però amb dues sí, ja que a la segona tens al·lucinacions i tot.

Jaume: El límit de pedalar sense parar el tinc entre les 35 i 40 hores seguides.

Quan van agafar-se el ciclisme com el seu esport?

Jordi: El 2008, quan vaig trencar-me els lligaments encreuats del genoll tot sol, jugant a futbol. Vaig jugar a la Jonquera, perquè era d'allà, Vilajuïga, Marca de l'Ham i Borrassà.

Jaume: El 2013. No feia cap esport, en necessitava un per diversió i desconnexió i amb el suport del meu germà ho vaig provar.

Què els hi aporta?

Jordi: Si fas el que t'agrada, et diverteixes, les coses surten bé i guanyes de tant en tant no pots demanar més. La meva vida no la canvio, tinc la feina, família i un hobby que m'agrada. Vaig a treballar quasi cada dia amb bici (Avinyonet-Figueres-Avinyonet).

Jaume: És un esport que demana moltes hores d'entrenament, és un sacrifici que es fa a gust, les coses surten bé i la família et dona suport.

Què té el ciclisme altempordanès que tregui tan bons resultats?

Jordi: El vent? No ho sé, crec que és una qüestió cultural, la gent que fa esport, el fa fort i es diverteix.

Jaume: La raó és que hi ha una il·lusió contagiosa per l'esport.

Per on els agrada entrenar per l'Alt Empordà?

Jaume: En muntanya, per la zona del Puig Neulós, les Salines i Vilanant.

Jordi: La Mare de Déu del Mont, el Puig Neulós, el coll de Manrella per la Vajol... Aquí, hem de fer molt planer per anar a buscar una pujada llarga de 5 o 6 km, el més a prop que tenim és la Salut de Terrades i Sant Pere de Rodes.

Prefereixo anar per muntanya abans que per carretera. A la carretera sol guanyar el més fort, però la roda és molt important. En la mountain bike no sol passar això, la qualitat no depèn de la roda, sinó de tu.

Tenen pensat algun altre repte en els pròxims mesos?

Jordi: Ens agradaria participar en la Titan Desert del 2018. Seríem un equip de tres, el tercer seria en Dani Reyes. A veure si trobem patrocinadors, la inscripció és de 2.000 euros per persona, a més de les despeses del viatge.

No són professionals, però els cedeixen les bicicletes.

Jaume: Jo competeixo amb Edibikes, en Jordi, amb Linbikes Lefa. I ens ajuda Megamo, als dos ens deixen una bicicleta aquesta temporada, de novembre a novembre. És una sort, van fabulosament i no ens demanen resultats, que és com va millor.