En l'últim partit de la temporada del Llagostera, el palamosí David Costa va compartir protagonisme amb el seu pare esportiu, Oriol Alsina, ja que tots dos tancaven una etapa. Costa posava el punt i final a la seva trajectòria com a futbolista, mentre que Alsina deixava la banqueta després de 16 temporades. Passadís, samarreta amb el nom al damunt del dorsal número 9, un ram de flors per a la seva dona i acompanyat de les seves dues filles. Va ser un dia emotiu per a l'exdavanter llagosterenc, un home clau per entendre els primers èxits del Llagostera quan aquest club encara jugava a camps de terra. El club d'Isabel Tarragó li va dedicar un merescut homenatge, ara que fa pocs dies va anunciar que penja definitivament les botes.

Quines sensacions va tenir en els prolègomens del partit Llagostera-Prat?

Vaig estar molt content, feliç i orgullós, però, la veritat és que m'haurias agradat fer el passadís i després jugar contra el Prat, tot i que des de la grada veia el camp enorme. A més es va fer a casa, soc de Palamós, però, com tothom sap el meu cor pertany al Llagostera. Rebre un homenatge significa que t'estimen i que t'han valorat la feina.

Què li van dir els jugadors abans, durant o després del passadís?

Queden encara molts excompanys de quan jo jugava i m'han dit que m'ho mereixo, a més molts d'ells em consideren millor persona que futbolista i això m'omple perquè d'aquí només m'emporto amics.

Què ha significat el Llagostera per a David Costa?

Tant en allò futbolístic com en la vida aquí hi he viscut la meva etapa de maduresa perquè des dels 24 als 34 he estat aquí donant-ho tot i estic orgullós d'haver contribuït a molts ascensos del Llagostera. Gràcies a aquest club he arribat a Segona B venint de camps de terra, i des de la Preferent. En resum, al Llagostera m'hi he fet persona i futbolista.

Fa poques setmanes anuciava el seu adeu del futbol a les files del Mont-ras, per què?

Era un any de regal tot i que els números de l'equip i els meus eren bons, però, estava més pendent del meu estat físic que de jugar i quan el teu cap vol i pot però, el teu cos no et respon, el millor que pots fer és deixar-ho. A més tinc una família i una feina que prevalen per damunt de tot i fins aquí he arribat.

El seu homenatge va coincidir amb el comiat de la banqueta del Llagostera d'Oriol Alsina. Què ha significat Alsina per a David Costa?

L'Oriol ha sigut el millor entrenador en la història del Llagostera i el millor de Catalunya, Espanya i part de l'estranger perquè poca gent ha arribat a fer el que ell ha fet. L'altre dia llegia que ha entrenat a totes les categories menys a la Primera Divisió, per tant, a veure qui ho pot dir això.

Ha estat una temporada decebedora la del seu comiat, no creu?

Ha sigut un any complicat, a vegades fas un equip per pujar, però, en el futbol dos i dos no són quatre i petits detalls poden decantar molts partits. Això demostra la dificultat a l'hora de pujar categories i aquesta temporada dona encara més mèrits als èxits passats de l'Oriol.

Què creu que farà a partir d'ara l'Oriol?

Crec que es dedicarà a buscar a jugadors, als fitxatges, a fer un bon futbol base, que ja el té, això segur que donarà fruits i tornarà a aconseguir èxits.

Amb quin o quins companys es queda de les nou temporades al Llagostera?

He fet molts amics i hi mantinc contacte amb molts d'ells, des de Xevi Masferrer, Francesc Guitart, Javi Revert, Òscar Almendros i un llarg etcètera.

Quina temporada recorda amb més estima i com a més important?

La temporada de l'ascens a Segona B, perquè vam quedar primers, vam fer un play-off, vam anar a Cerceda (Galícia) i vam pujar. Potser va ser el meu pitjor any pel que fa a números, però, és un dels millors records que tinc.