El gran ambient que es viurà a Fontajau, el darrer partit a Girona de Noe Jordana i la possibilitat de, com ja va passar la temporada passada, derrotar un rival de l'enorme potencial del Perfumerías Avenida i forçar el tercer partit haurien de ser els grans al·licients del matx d'aquesta nit a Fontajau (21.00, Teledeporte). I, a l'altra cara de la moneda, les úniques preocupacions passarien per l'estat del genoll d'Ify Ibekwe o per com contrarestar la defensa de l'Avenida i el talent de Milovanovic, Sílvia Domínguez, Beard... A l'hora de la veritat, però, creix la sensació d'impotència en veure la permissivitat arbitral amb els infinits contactes i pals de les jugadores de l'Avenida en la pressió tota la pista que, especialment en els tercers quarts, ha esborrat de la pista l'equip d'Èric Surís en els quatre enfrontaments entre els dos equips aquesta temporada. «Si volen que la lliga sigui com la txeca, on només hi ha el Praga, que guanya tots els equips de quaranta, que ens ho diguin i no dedicarem tants esforços a fer un equip competitiu i a treballar per promocionar el bàsquet femení», es lamenta el director general de l'Uni, Xavi Fernández.

El malestar al club gironí amb els arbitratges es va accentuar dimecres en el primer partit de la final, victòria de l'Avenida 71-51, en què l'Uni va acabar amb una falta més (18), tot i defensar en zona molts minuts, que les locals (17) que van pressionar tota la pista amb la seva agressivitat habitual. «Des del club pensem que potser no hem fet prou per tenir respecte arbitral, segurament no som prou grans i no hem guanyat tants títols com el Salamanca; no demanem que ens donin res però sí que el partit no es vegi trencat per l'arbitratge. Ja li va passar a Ferrol en semifinals amb la seva americana (Barbee) expulsada i una tècnica a l'entrenador...», assegura Xavi Fernández, que té clar que «no es pot parlar de criteri arbitral, perquè si hi ha tres faltes, s'han de xiular tres faltes». Xavi Fernández fa autocrítica respecte al partit de dimecres, «crec que les nostres jugadores han entès que han de ser més dures mentalment», però continua sense veure gens positiu «per al bàsquet femení i la seva promoció portar els partits a aquest nivell de duresa». «L'Avenida no vol, ni necessita aquestes ajudes. Les millors jugadores de la lliga en cada posició estan a la seva plantilla. A mi, però, m'agradaria veure a les seves grans jugadores guanyant partits pel seu talent i no pas fent karate-press a tota la pista», conclou Fernández que està convençut que «per a la promoció del bàsquet femení i per donar una bona imatge a patrocinadors i espectadors no és gens positiu portar el partit a aquests nivells de duresa».

Èric Surís i la «duresa mental»

Més capficat en el que pot controlar que en el que se li escapa de les seves mans, Èric Surís preparava ahir el partit pendent del genoll d'Ibekwe (si juga ho farà minvada de condicions) intentant fer entendre a les seves jugadores que han de ser «dures mentalment i no sortir del partit quan Avenida et porta al límit amb la màxima situació de mans, de contactes, de faltes...». Surís recordava després del penúltim entrenament, aquest matí l'equip en farà un darrer on es comprovarà l'estat d'Ibewke, que «si marxem mentalment del partit per la seva pressió, fem un parell d'errades ximples i ja sembla que estiguem fent un partit desastrós».

En el primer partit, Surís va provar de sorprendre l'Avenida i Miguel Ángel Ortega amb defenses zonals. I va sortir bé. Especialment en els dos primers quarts. Quant les locals, amb dues alers poc tiradores, Givens i Beard, l'Avenida va tenir molts problemes per anotar. «Ens van generar problemes. Les zones ens costen, fins i tot entrenant en costen, l'Èric ho va plantejar molt bé», reconeixia Miguel Ángel Ortega que, però, a Fontajau la història pot ser diferent. «A Girona hi ha una altra atmosfera, adversa, i en canvi a Salamanca la gent ens ajuda molt en aquesta mena de partits», diu el tècnic català del Perfumerías Avenida que, després dels grans resultats que ha aconseguit en el poc més d'uns anys que porta a Salamanca, no canviarà avui ni una sola línia del seu guió de partit. La importància de la pressió defensiva que lideren Givens, Beard i Laura Gil; el lideratge de Sílvia Domínguez; el caràcter d'Erika de Souza i el talent d'Elonu i Milovanovic acaben conformant un equip molt complicat de batre.

Gran entrada a Fontajau

Ahir, des de la premsa de Salamanca, es descrivia Fontajau com un pavelló hostil. D'aquells on la pressió de la gent atemoreix els rivals. « Avenida, en el infierno más catalán», titulava La Gaceta, recordant la final Copa on, segons ell, el pavelló estava ple d'estelades i la llotja de polítics independentistes (la realitat és que aquell dia, alcaldessa i altres habituals a banda, només hi havia Enric Millo del PP). Avui a Fontajau hi haurà molta gent. Més de 4.000 espectadors, i sense que el club hagi obert a raig l'aixeta de les invitacions, amb un públic que és menys calent del que hi ha a Salamanca. I tampoc hi haurà gaires més estelades que banderes espanyoles hi havia dimecres al Würzburg.