Messi decideix que encara hi ha Lliga

?L'equip de Luis Enrique oblida ben ràpidament l'eliminació a Europa i s'emporta la victòria del Bernabéu gràcies a un gol del davanter argentí al descompte en un clàssic vibrant en què el Reial Madrid juga en inferioritat durant un quart d'hora per l'expulsió de Ramos ?Els culers, líders virtuals empatats a punts amb els blancs, encara que els de Zidane tenen un partit menys

24.04.2017 | 06:30
Leo Messi embogeix en marcar el 2-3, al temps de descompte.

La crònica

Un recital de Leo Messi va ressuscitar el Barcelona al Santiago Bernabéu, on es va aixecar amb grandesa de la seva eliminació europea i, emparat en el futbol magistral del seu líder, va remuntar un clàssic transcendental davant un Reial Madrid que mai es va rendir i va acabar provant de la seva pròpia medicina en el minut 92.

No hi havia escenari més gran per a un madridista que assestar un cop definitiu a la Lliga davant l'etern rival. I va sortir l'equip de Zidane amb aquesta intenció. Van ser pocs minuts d'embranzida però van servir perquè Cristiano demanés penal en caure davant Umtiti i perquè Carvajal fiqués la por al cos amb les seves internades per la banda. Ter Stegen començava parant pilotes. Treia la primera a Cristiano, feliç amb espais i encarant amb avantatge Piqué per regatejar de taló i provar sort de xut amb l'esquerra. El 4-3-3 madridista convidava a córrer al contracop. No importava donar la pilota al rival, sinó buscar amb velocitat. Va ser la raó per la qual va optar per Bale i es va equivocar. Perquè va forçar un jugador que no estava en plenes condicions de jugar un duel d'alta intensitat. Als 37 minuts es va lesionar al soli i va haver de ser substituït.

Si Bale desapareixia, Messi guanyava tot el protagonisme. Als dotze minuts es disfressava de migcentre, trepitjava la pilota i convidava a un pols personal Casemiro. Amb facilitat el va deixar enrere i va rebre el càstig amb una entrada que condicionava la resta de partit del brasiler. Amo de la pilota al Barcelona per matar el ritme de joc, va anul·lar per moments les virtuts ofensives madridistes. Luis Suárez buscava afinar punteria. El seu primer intent, amb xut creuat des de la frontal, va ser un avís.

L'avantatge a la classificació del Reial Madrid el va convidar a pensar primer a ser fort defensivament. Recular en excés i el partit es va situar on volia Messi, que no es cansava de buscar Casemiro i explotar la seva velocitat. Trencava pel centre i generava desequilibri. Endollat, solt, hàbil. Buscava un soci que estigués a la seva alçada en alguna de les seves accions. Rakitic perdonava i Suárez no trobava l'arc.

El contracop era el millor recurs blanc. Benzema la tenia, Cristiano es topava amb Ter Stegen posant una mà salvadora i Bale rematava malament una pilota en llarg de Kroos. Un cop de Marcelo amb el colze a la boca de Messi va apagar per moments l'argentí just quan arribava el gol madridista. Un cop més a pilota aturada, en una segonona jugada en què Ramos va rematar al pal i Casemiro, atent per marcar, explotava el punt feble dels últims partits del Barça (1-0). Tot se li posava en contra. Era el moment que aparegués el seu salvador i Messi no falla mai. En molt poc espai de terreny va marxar de Modric i Carvajal abans de batre, amb facilitat, Keylor per baix (1-1).


Bale i Ter Stegen

Superat pel rival i encara paint el gol de Messi, Zidane es veia obligat a asseure Bale, que marxava lesionat, i apostava per Asensio abans que per Isco. Era la recta final del primer acte quan, davant la fermesa de Ter Stegen, Leo podia sentenciar i, enderrocat per Casemiro, en la setena falta del brasiler, demanava la seva expulsió sense èxit.

Es repetia en la represa la sortida en tromba del Reial Madrid. Ter Stegen treia una nova mà a un xut de Kroos i els blancs arribaven en onades sense acabar de trobar el premi. Tornava a aparèixer l'alemany amb una aturada d'habdbol a cop de cap de Benzema mantenint amb vida als seus. El partit s'obria i es convertia en un espectacular intercanvi de cops. Alcácer perdonava la seva, xutant de puntera i provocant la resposta amb un peu de Keylor. Es guanyava els aplaudiments de la seva afició el costa-riqueny amb una altra parada plena de reflexos a un cop de cap de Piqué.

El duel era espectacular i podia caure de qualsevol costat. Asensio devorava espais i assistia Cristiano, que fallava el que mai sol perdonar. Responia immediatament el Barcelona amb una genial assistència amb l'exterior d'Iniesta al segon pal rematada per Suárez que repel·lia novament Navas. Era l'hora dels porters, fins que Rakitic, desaparegut i desencertat fins aquell moment, s'inventava un xut amb l'esquerra imparable (1-2).


Ramos veu la vermella

Amb els nervis a flor de pell arribava l'acció polèmica del partit. Sergio Ramos entrava amb duresa a Messi, amb els dos peus per davant, i l'andalús veia la vermella directa, deixant el seu equip amb inferioritat a un quart d'hora per al final. Va ser llavors quan el Madrid, grogui després del gol de Rakitic, va decidir que, com sol ser habitual en ell, rendir-se estava prohibit. Va tirar d'orgull i Zidane va apostar per James. La fe de Marcelo i la punteria del colombià van traduir-se en el 2-2 quan quedava poc per al descompte. El Bernabéu es va convertir en una festa i els blancs van oblidar que l'empat era un bon resultat; es van llançar a la recerca del tercer. El van tenir James i Asensio, però ho acabarien pagant car.

Keylor havia salvat davant Piqué poc abans, però res va poder fer quan la pujada de Sergi Roberto no va ser frenada falta faltar per Marcelo, i la centrada de Jordi Alba la va culminar amb molta elegència Leo Messi en l'últim sospir d'un partit vibrant (2-3). Vint-i-dos gols en els clàssics converteixen l'argentí en el futbolista amb més influència de la història del duel estrella del campionat. El seu recital fa que la Lliga encara estigui ben oberta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema