És difícil conviure 38 anys amb el futbol?

Molt. Jo he passat més de mitja vida amb el futbol, hi he dedicat més temps que a la meva família i a la meva empresa. Això és una cosa que no hauria d'haver fet mai. No ho recomano a ningú. Hauria pogut pujar l'empresa molt més del que ho vaig fer, i també vaig deixar la família en segon pla. Són coses que no em puc perdonar i ara em saben greu. Però també em sento el club meu. Encara ara miro fotos i videos de fa uns anys i m'emociona veure tot el que vam aconseguir.

Per què van decidir apostar pel futbol femení prescindint del masculí?

El 1993 una colla de noies, entre les quals hi havia la meva germana, em van proposar fer un equip de futbol femení. Em van explicar que hi havia sis o set equips a Girona, el Serinyà, el Llers, el Cristinenc... Jo era el president i em va semblar bé, tot i que pensava que duraria de Nadal a Sant Esteve. L'equip es va anar consolidant, vam pujar al cap de tres anys a Primera Nacional, que era la màxima divisió estatal, i el projecte es va anar consolidant. El futbol masculí l'havíem anat aguantant perquè jugaven nois de per aquí, però es va anar creant una situació de gelosia entre ells i les noies perquè l'equip femení tenia desplaçaments a tot Espanya, bons arbitratges, i semblava una cosa molt més professional. Per això, per evitar la gelosia i el mal rotllo, vam decidir apostar pel femení.

Li veien més futur?

Sí, ens va semblar que tenia més recorregut. El 2001 es van remodelar les categories de femení i es va crear la Superlliga. Hi podrien anar-hi els tres primers de cada un dels grups de Nacional. Però no s'hi creia prou, encara. Eren desplaçaments costosos, no hi havia pressupost... i hi vam renunciar. Al cap d'uns anys, el 2007, quan ens hi vam veure preparats, vam fer el salt, amb una plantilla molt bona. Vam quedar campions dos anys seguits, però se'ns va escapar l'ascens a la promoció, tot i el gran ambient que teniem al camp, amb uns 2.000 espectadors. A la tercera ho vam aconseguir. Vam fitxar la Marigol, la Maribel Domínguez, a mitja temporada, i ho vam aconseguir. Primer vam guanyar el Rayco canari (1-3) i després el Ràcing (2-0). Vam estar-hi 5 anys a l'elit, gràcies a un espònsor com Euromat i l'ajuda de la Generalitat i la Diputació. La crisi ens va afectar molt, Euromat ho va deixar, i vam acabar baixant a Segona.

I ara el perill és descendir a Preferent.

Sí, queden dos partits i necessitem guanyar-los tots dos. Dissabte (17.00) ens hi juguem molt contra el Sabadell, un rival directe. Si guanyem, seguirem amb possibilitats. Si no, ja no n'hi haurà cap. Creiem que podrem aguantar la categoria per reiniciar un projecte que sigui capaç de tornar l'Estartit a l'elit. Per això vam fer el conveni amb el Llagostera. No ens ajuden econòmicament, però sí en l'aspecte logístic. Jo fa un parell d'anys que sóc president però amb prou feines puc col·laborar, estic de baixa, tinc l'esquena molt fomuda, i amb prou feines puc caminar. El meu delicat estat de salut i el fet que m'he cremat molt en tots aquests anys han fet que acabi deixant el club en les properes setmanes. Vaig plegar de la Federació Catalana i també de Madrid, em vaig anar retirant fastiguejat per moltes coses. Tinc 65 anys i m'ha arribat l'edat de jubilar-me.

Com s'ho van fer per dur a l'Estartit la mediàtica Marigol?

En Jordi Colomí va veure que la Marigol havia deixat el Barça, que havia baixat i tenia el futbol femení en crisi. Sortia d'una lesió i no tenia equip. Ella estava molt bé a Catalunya. Vam parlar amb Euromat i ens van dir que hi féssim el contacte. Li va agradar l'oferta per a mig any, la temporada que vam pujar a Superlliga. Ho vam anunciar el dia dels Innocents i molts es van pensar que era una innocentada.

Era una estrella?

A l'Estartit hi va estar encantadíssima. Hi va acabar jugant quatre anys llargs i ens va ajudar molt en l'àmbit mediàtic. Era una estrella. El seu fitxatge ens va generar ressò a tot el món. I era una grandíssima jugadora, internacional amb Mèxic, amb la qual va disputar Mundials. Era una més de l'equip. No li va pujar mai la fama, tot i ser considerada una de les millors jugadores del món i havia sigut notícia perquè la FIFA li havia denegat fitxar per l'Atlètic Celaya masculí. El problema és que es va deixar caducar el permís de residència i després d'anar al Mundial del Canadà amb Mèxic, la van retenir a Madrid perquè no tenia la documentació. Ho vam intentar arreglar però no hi vam poder fer res, i va haver de deixar l'equip.

Qui era més dur per negociar, un jugador o una jugadora?

A les noies, si els ofereixes un projecte maco, són fàcils de convèncer. Aquí vam tenir jugadores de tot el món, brasileres, panamenyes, nord-americanes, hongareses, franceses, portugueses... I jugadores de tot Espanya. Si els donaves una feina, pis, i els diners per les seves despeses, ho acceptaven perquè el projecte era atractiu i el club, una família. Les noies són més agraïdes que els nois. No em penedeixo dels 24 anys que he estat en el futbol femení i encara ara no em perdo els partits de Primera que fan per televisió.

L'Estartit va arribar massa aviat a l'elit. S'imagina, ara, jugar a l'actual Primera divisió, amb el suport de la LFP, de patrocinadors com Iberdrola, i de la televisió?

Villar és un enemic del futbol femení. Ara s'adona de l'importància del futbol femení pels èxits que els han donat les seleccions. Tebas ha sigut un protector del femení, hi ha cregut. Entre la LFP i Iberdrola hi han posat 4 milions d'euros que s'han repartit els clubs. S'han pogut professionalitzar els equips. Jo en el seu moment vaig aconseguir molts petits espònsors, treballant-los un per un, quan érem a Superlliga. Si ara els pogués oferir sortir a la televisió, el club podria generar ingressos per salvar-se.