rimera part molt intel·ligent per part del Girona a excepció de la jugada del penal de Ramalho, en què no calia fer falta. Possiblement mantenir el zero a dos a favor uns minuts més hauria estat suficient per emportar-se els tres punts de l'Heliodoro Rodríguez.

El posicionament inicial del Girona tenia com a primer objectiu evitar el joc combinat dels canaris, obligant el porter Dani Hernández i als seus centrals a iniciar el joc en llarg. L'equip juntava les línies per poder replegar i no donar espais al mig del camp i aconseguia que el Tenerife no es trobés còmode amb la pilota als peus. Inicialment, el problema era que costava tenir la possessió, l'equip de Pep Lluís Martí aconseguia guanyar les accions a la zona de creació i mostrava molta mobilitat i canvi de posicions dels seus jugadors, en alguns casos era difícil per a Pere Pons, Eloi Amagat i Borja Garcia poder arribar a la recuperació. Tot i així durant els primers quaranta-cinc minuts el Tenerife no va disposar d'ocasions i la línia defensiva, que ahir va passar més minuts formada per cinc jugadors que no pas per tres es mostrava fiable.

Els jugadors de banda del Tenerife, Aarón i Suso, no aportaven amplitud, els moviments ofensius els realitzaven cap a dintre, els laterals no buscaven la superioritat numèrica per fora; gràcies a això els centrals gironins podien defensar millor. Les úniques errades per part dels centrals procedien d'accions en què la presa de decisions no era la correcta; Pedro Alcalá va cometre dues faltes frontals que podien suposar les primeres arribades dels locals, sobretot a la segona va cometre la falta quan tenia el seu adversari d'esquena a porteria, fet que va provocar el primer xut a porteria de Jorge Saénz.

El mateix va passar amb Ramalho, en una jugada que no portava cap perill, en la qual tenia el seu rival en una zona totalment escorada dins l'àrea i amb superioritat numèrica per part del seu equip va provocar un penal que donaria aire al Tenerife i que va fer entrar en el partit el conjunt canari. Arribar al descans només amb un gol d'avantatge suposava poc per a un Girona que havia obtingut una efectivitat màxima a la porteria contrària: Fran Sandaza provocava el gol de Carlos Ruiz en pròpia porta i Alcalá, que està en un bon moment golejador, feia el segon en un remat de cap impecable en un servei de falta de Borja García.

Tous a la segona part

El Girona va sortir tou i imprecís a l'inici de la segona part; arribava tard en la majoria de les jugades, dubtava en moltes de les decisions, li faltava triar bé; en alguns moments tocava jugar amb seguretat i ser expeditiu, en altres ocasions tocava donar pausa per controlar millor el partit. Tot i que els locals van fallar el penal que els hauria permès empatar, aquests no van parar fins aconseguir la remuntada.

Pablo Machín buscava calmar la situació amb variants tàctiques; primer es va encarregar de situar el seu equip amb dos davanters, deixant Borja Garcia com a jugador d'enllaç. Pocs minuts més tard tornava a variar el sistema donant entrada a Rubén Alcaraz per Fran Sandaza i deixant l'italià Samuele Longo tot sol en punta d'atac; un canvi que servia per donar força al mig camp i també perquè Alcaraz aconseguís el gol de l'empat.

El partit es tornava boig, es convertia en uns minuts d'anades i tornades a totes duès àrees que no beneficiaven en cap moment els gironins. En els últims minuts el més important era organitzar-se per tenir l'equip ben posicionat damunt del terreny de joc, més que no pas jugar a la ruleta a veure quin dels dos equips era el que acabaria guanyant. A priori l'empat era un bon resultat per als interessos del Girona: sortir de les illes deixant el Tenerife a vuit punts era un resultat molt positiu, tot i que amb el zero a dos a la primera meitat es va tenir l'opció de deixar fora de combat un rival directe en la lluita per l'ascens directe a la Primera Divisió. De totes maneres, el que no es podia fer ahir era perdre i com a mínim, tot i patir més del compte, això no va acabar passant.