Defensivament, el Juventus va dominar la situació i va controlar el partit quan no tenia la pilota als peus. Va començar pressionant a dalt la sortida del conjunt blaugrana. Replegava amb ordre un cop tenia el resultat favorable. Situava onze jugadors per darrere la pilota en tot moment. Tenia les línies molt juntes i els passadissos interiors tancats. Va deixar tenir la pilota al Barça a la zona que més li convenia. Va dominar el joc aeri, les centrades i l´estratègia perfectament. Els homes de Massimiliano Allegri, a més, ho feia acumulant jugadors de perfil més defensiu a mesura que s´arribava al final.
El Barça, defensivament, va sortir amb el sistema 1-3-4-3. Deixava molts espais sobretot a les bandes. En el millor dels casos defensava amb sis o set jugadors per darrere la pilota. Havia de recular moltes vegades cap enrere ja que quan perdia la pilota els italians podien sortir bé. No dominava el joc aeri, sobretot en les accions a pilota aturada, i no tenia ben definits els marcatges.
En atac, el Juventus va demostrar que podia jugar de la manera que més li convenia sobretot quan li tocava sortir al contracop. Va apostar per jugadors de perfil ofensiu a les bandes. Paolo Dybala va resultar desequilibrant i decisiu de mitja punta. Creava perill en centrades i estratègia.
I en atac, al Barça li va mancar amplitud, li faltava profunditat en els laterals. Els atacants anaven cap a dintre i no a les bandes. Mascherano estava desubicat de migcentre per poder atacar. Només va tenir el recurs de fer un sol canvi que no aportava millora. Messi no ho pot fer tot.
