és millor pensar que córrer

02.04.2017 | 06:30

uan un equip que ha d'anar a guanyar un partit es posa per darrere en el marcador el pitjor que pot fer és precipitar-se, desordenar-se i perdre el control de la situació. Quan l'adversari s'avança és més important no tornar a encaixar un altre gol que no pas voler empatar de seguida. El Girona ha perdut tres partits seguits de la mateixa manera, marcador desfavorable i al cap de pocs minuts el seu rival ja el guanyava per dos gols de diferència, desavantatge que ha quedat demostrat que és molt difícil remuntar. Quan l'equip va per darrere al marcador es precipita, no manté la calma i pausa necessàries i es desorganitza buscant la porteria adversària amb menys criteri del que ens té acostumats.


Bon partit del Rayo

Els madrilenys tenen jugadors amb molta qualitat i tècnica individual, Santi Comesaña, Fran Beltran, Roberto Trashorras, entre d'altres, van jugar molt bé ahir a Montilivi. L'equip que prepara Michel Sánchez és un conjunt que manté bé el control de la pilota, no la perd fàcilment i finalitza les jugades. Ahir el Rayo Vallecano va sortir amb molta intensitat i jugant lluny de l'àrea pròpia. Va anar a pressionar els centrals del Girona obligant-los a desplaçar en llarg. Recuperava força ràpid la pilota i mantenia la possessió fent un joc combinat i sense jugar directe. Amb tot això els costava encara més als gironins recuperar la pilota per poder atacar.

Les errades defensives dels homes de Pablo Machín van ser importants en els dos gols primers. El primer va ser degut a una presa de decisió incorrecta de René Roman, que va sortir de la seva posició per treure una pilota que no podia arribar i el segon una manca de concentració en els marcatges deixava sol Roberto Trashorras al segon pal, la zona de tota l'àrea on és més difícil poder fer gol de cap en una centrada de tanta distància.


L'ordre convertit en desordre

L'equip lluita fins que ja no pot més. Els jugadors blanc-i-vermells mostren ambició i moltes ganes de voler guanyar el partit. Es deixen la pell en cada jornada però hi ha moments en què és millor pensar que no pas córrer. En moltes accions els jugadors cometien errades de concepte i no elegien bé la millor opció. Això ho va aprofitar el Rayo a la perfecció per beneficiar-se'n sobretot a la segona part.

Estem en un moment del campionat on els adversaris tenen molta efectivitat i al Girona tot i crear ocasions li costa molt fer gol. Cal recordar que hi ha hagut altres moments de la lliga on passava el revés i també s'aconseguien molts punts. Per tant ara toca canviar la dinàmica i tornar a ser positius. Ahir vam tornar a veure un partit obert, l'equip va tornar a jugar amb les línies molt separades, fet que obliga els jugadors del mig camp a córrer molts quilòmetres per poder ocupar tots els espais. El desgast físic va ser molt alt. Ho pressionaven pràcticament tot i no trobaven moments per replegar, bascular, reposar i agafar aire. Als carrilers Pablo Maffeo i Sebas Coris els va costar molt entrar en joc. Participen quan l'equip té el control del joc, però si l'encontre es transforma en una anada i tornada tenen masses metres per recórrer i no tenen temps de fer les tasques defensives i ofensives que requereix el sistema. Per aquest motiu els dos marcadors, Juanpe Ramírez i Kiko Olivas, havien de sortir molt de la seva zona per anar a cobrir les bandes, llavors els problemes eren al centre de la defensa, on l'home lliure, Pedro Alcalá, quedava sense cobertures.


Aspecte psicològic

En l'esport l'aspecte mental és molt important, tant en l'àmbit individual com col·lectiu l'estat d'ànim pot ser decisiu per poder assolir els objectius marcats. L'equip ha de recuperar el joc col·lectiu per davant de les accions individuals, ha de tornar-se a veure capacitat per tornar a guanyar i ha de ser el mateix que l'ha portat fins aquí. Cal reaccionar ràpid ara que hi ha temps. Sense pressa però sense pausa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema