L'exfutbolista Michael Robinson, presentador d'Informe Robinson, programa de televisió espanyola # 0, s'ha fixat en la història del club de futbol de la Selva de Mar per emetre un dels capítols del també programa de Movistar Caos FC. Compta amb Raul Ruiz d'assessor i estan treballant amb el Selvatans, equip de Quarta Catalana capitanajat per Romà Brusés. D'entre les imatges que gravaran, hi ha les del partit Selvatans-Col·lectivitat Boliviana, que es jugarà aquest dissabte dia 25 (16.30 h) en el terreny de terra costaner.

Robinson i Ruiz viatgen per pobles de tot Espanya assessorant equips amb pèssims resultats, en últims llocs de classificació, seguint el seu dia a dia, històries i problemes per solucionar les seves mancances humanes i materials.

Article del Selvatans publicat al Setmanari Empordà el 2013

Setmanari EmpordàEls desplaçaments al camp de la Selva de Mar són sempre especials per als rivals. El Club de Futbol Selvatans, refundat l'estiu del 2006 després de quaranta anys, gaudeix de l'únic camp de terra de la comarca, es troba al bell mig de la natura, als peus de la serra de Rodes i a pocs metres del Port de la Selva. Els vestidors són mòduls prefabricats i, el marcador, es puntua amb pilotes. Tot i que oficialment es va batejar el complex esportiu com El Brascó, a l'hora de la veritat van situar el nou camp en una altra zona.

L'escut es va inspirar en el del Barça tot i que els seus colors són el groc i el negre. En els seus inicis, el club portava el nom del poble, però, fa quatre anys, la Federació Catalana els va obligar a canviar la denominació per la coincidència amb un barri de Barcelona. L'entitat sobreviu gràcies a les festes populars organitzades, a les quines eròtiques i al suport municipal, entre d'altres.

Es tracta d'un camp on, la passada temporada, s'hi van viure resultats bojos com un 5-5 contra el Lladó i un 6-3 amb el Cadaqués, i, fa dos anys, un 4-8 amb el Vilafant, per exemple. El Selvatans milita a Quarta Catalana des del principi, a l'antiga Tercera Regional, i compta amb tres jugadors del seu municipi, d'aproximadament 200 habitants: els germans Pau i Lluís Ortiz hi tenen els avis vivint, i Romà Brusés hi treballa i es reparteix les hores de descans amb Figueres.

Precisament, la figura de Romà és clau en la història d'aquest club proper. Va ser un dels impulsors al costat de Jordi Cervera i Josep Marés, és el president i l'ànima de l´entitat. A més, es vesteix de curt i, la temporada passada, va ser el màxim realitzador de la categoria amb 40 gols, en un equip que va acabar en onzè lloc. És tant l'amor de Romà pel Selvatans que porta tatuat l'escut a la cama esquerra.

Després que l'Avinyonet -al 2009- i el Cistella -2011- plantessin gespa natural fa dos anys, l'equip selvatà està sobrevivint a la plaga de camps de gespa natural i artificial. L'altre terreny de joc local de terra és el del Camallera, però es troba en desús després que l'equip local es retirés al 2011.

Entrevista de Lluís Ribera a Romà Brusés

Romà Brusés és fill de la Selva de Mar, té 36 anys acabats de fer i actualment és el president i alhora jugador del Selvatans, amb el qual el curs passat es va convertir en el pitxitxi del grup 31 de Quarta Catalana amb 40 gols. Romà està casat amb Rosó Cortada, té dues filles (Jana i Bruna) i amb anterioritat havia jugat al Llançà, Viladamat, Agullana, Vilabertran, Cadaqués, Vilafant i Port de la Selva, equip amb qui va debutar a Tercera Regional amb 14 anys.

Per quin motiu van decidir refundar el club al 2006?

Havia fitxat pel Llançà amb en Toni Martínez, Vic, però jo vaig marxar a mitja temporada i després ell em va dir que a l'entrenament no parlava amb ningú. Això no podia ser. Vam trucar a en Josep Marés i vam decidir fer-lo.

Com recorda els inicis del Club de Futbol la Selva de Mar?

Els que van matar el futbol al Port de la Selva deien que duraríem quatre dies. Si hagués trobat el camp net del Port, hauria creat l'equip allà, però estava ple de runa i costava més treure-la que fer un camp nou.

El vostre terreny de joc ja existia?

No hi havia res, era un terreny que va preparar Obres Pirinaiques. Al principi, havia d'anar a la zona del Brascó, però no hi ha cabia i vam buscar un altre ­ter­reny, en una vinya amb tres metres de desnivell. Vam anivellar el terreny al revés, per això el camp està enfonsat.

El futbol ha posat la Selva de Mar una mica més al mapa...

Abans del futbol, la Selva de Mar no la coneixia ni déu. Al principi, als equips visitants anaven al Port de la Selva.

El Selvatans és l'únic equip de la comarca amb camp de terra. Què li suscita aquesta dada?

No hi ha cèntims. Avui, si jo no estigués vinculat a la Selva de Mar i em truqués un club de camp de terra o de gespa per anar a jugar, triaria el de gespa. Aquí, la gent ve perquè som una pinya, amics i intentem que tots esti­guin contents.

S'ha plantejat crear futbol base?

M'ho diuen, al Port de la Selva hi ha mainada, i si hi ha pares que s'involucren, endavant. El primer any vam fer un equip de noies.

Quines tasques fa per al club?

Marco el camp, porto les begudes, netejo, desbrosso... Trec les hores de les tardes i enredo els nens. Per aplanar el camp, hi passo una biga de formigó que vaig treure d'un arbre.

Està sol o rep el suport de més gent?

Amb més gent de la junta, com els germans Pau i Lluís Ortiz, Aleix Dalmau, Joan Perelló, Alexis Carreras...

I quan se'n cansi, què quedarà d'aquest club?

Cansar-me'n és impossible, m'agrada molt, sóc un malalt del futbol. És com un fill meu.

A més, acaba de marcar 40 gols sent el pitxitxi de Quarta Catalana. Com s'ho explica en un equip de mitja taula?

En total en vam fer 80 i escaig. Amb la Selva, jo no havia baixat mai dels 20 gols i en la meva vida mai havia arribat als 40. Des dels 14 anys jugo a regional, ara n'he fet 36, però ningú vol venir a córrer amb mi perquè diuen que estic boig.

Per què hi ha resultats tan bojos al seu camp?

És un camp d'anades i vingudes, tenim una defensa fluixa i ja els ho he dit, però també comptem amb un atac de l'hòstia amb en Lluís Ortiz, l'Abdoul i amb mi. La temporada passada la vaig començar a mig camp, però com que no fèiem gols vaig fer de davanter.

Expliqui'ns el significat de la frase "La Selva i punt".

És una frase que vaig escriure un dia al camp amb el guix quan pintava les línies. Perquè ni Figueres ni Vilabertran; la Selva i punt. Quan l'àrbitre ho va veure, m'ho va fer esborrar. Arran d'això, vam fer una samarreta que ha tingut un èxit total. Cada any en fem una per la festa major i la d'ara es diu "Selvatà fins a rebentar".

Com veu alguns clubs de regional des de la seva perspectiva?

Veig que tothom va a intentar treure benefici d'alguna cosa, com si això fos un negoci. Robinson i Raúl viatgen per pobles de tot Espanya assessorant equips amb pèssims resultats, en últims llocs de classificació. Ssiguiendo el seu dia a dia, històries i problemes per solucionar les seves mancances humanes i materials. Però no estan sols.