L'or d'Adel Mechaal en 3.000, la plata de Jorge Ureña en l'heptatló i el bronze d'Álvaro de Arriba en 800 van rematar uns Europeus en pista coberta d'alta volada per a un renovat equip espanyol que, amb quatre medalles, va duplicar la collita de metalls de l'edició anterior. Especialment destacada va ser la victòria del palamosí en els 3.000 metres, un triomf magistral, ple de ràbia, reivindicatiu, després del calvari que ha hagut de viure des que el van sancionar per dopatge (es va saltar tres controls). De fet, Mechaal va poder competir a Belgrad gràcies a la suspensió cautelar del càstig pel TAS. Aquest organisme s'ha de pronunciar en les properes setmanes sobre el seu cas i serà aleshores quan Mechaal sabrà si, definitivament, el títol que va guanyar ahir és ben seu, o si li fan complir la suspensió, en cas que donin la raó a l'Agència Espanyola antidopatge, que el persegueix després que se saltés els controls.

Mechaal, per tant, es va reivindicar a la pista «com un atleta net» i va tancar l'antiga polèmica sobre un suposat suport a l'independentisme català en declarar-se «orgullós de vestir la samarreta d'Espanya» i feliç d'haver-se traslladat a viure a Madrid.

Un any després de proclamar-se subcampió d'Europa de 5.000 a l'aire lliure, Mechaal va relegar a l'oblit els seus problemes amb les autoritats antidopatge fent una carrera magistral que li va donar la medalla d'or i va situar vuitè l'aragonès Carlos Mayo. Adel Mechaal va vèncer amb una marca de 8:00.60, seguit del noruec Henrik Ingebrigtsen (8:00.93) i de l'alemany Richard Ringer (8:01.01), mentre que Mayo va acreditar 8:06.15.

Li interessava una cursa ràpida i neta perquè es trobava fort, però el primer mil va anar a ritme lent (2:50.68), el pas de la cursa femenina, uns minuts abans. Manava l'italià d'origen magribí Marouan Razine, fins que els turcs Kaya (Ali i Aras) van prendre el comandament en el segon quilòmetre. Mechaal, que es va veure a la cua del grup, va haver d'obrir-se per arribar al segon lloc. El segon mil el va cobrir l'alemany Ringer al capdavant en 5:34.25. Mechaal va prendre la corda al toc de campana i va correr a mort. Per un moment semblava que Ingebrigsten superaria el gironí però aquest guardava encara un canvi més a les cames, va redoblar el seu atac i va volar fins a la meta.

Celebració eufòrica

Adel Mechaal no es va reprimir a l'hora de celebrar la victòria ni tampoc va amagar el caràcter reivindicatiu que donava al seu or. «Estic molt content després d'uns mesos molt difícils des d'abans dels Jocs. He volgut reivindicar que sóc un atleta net», va subratllar després de la carrera.

«Vaig decidir traslladar-me a Madrid per dos motius. Un, perquè volia entrenar-me a la Blume tot i que encara no hi visc perquè l'Agència Espanyola Antidopatge s'hi oposa. I dos, també vaig anar a la capital perquè volia demostrar-los que havien comès un error, ja que jo vaig enviar els correus electrònics pertinents dient on era» (en referència als suposats tres controls de dopatge fallits que li van implicar una suspensió per part de l'Agència Espanyola Antidopatge (AEPSAD), aixecada cautelarment pel Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS).

«Ells van anar al lloc equivocat. Volia demostrar-los que anant a Madrid podrien tenir-me allà i controlar-me cada dia a la residència Blume, on m'entreno tots els matins, a l'INEF. Al final, si jo corria menys que abans, quedaria retratat. I si corria més, vol dir que anava net i hi havia hagut una confusió per part seva, que no volen admetre», va subratllar.

El palamosí va continuar el seu discurs apuntant que «sincerament, vull reivindicar que sóc un atleta net i que simplement han comès un error que no volen assumir i m'han posat en la situació que es dubti de mi i em dol moltíssim que sigui així». Després va oferir un discurs sobre el seu patriotisme: «he vingut a Madrid també per demostrar, ja que m'havien ofert la beca, que em sento orgullós de representar Espanya, que en aquest món en què vivim de murs i reixes Espanya ha acollit la nostra família, ens ha donat l'oportunitat d'una vida millor i m'ha donat l'oportunitat de mostrar el meu talent».

Sobre la carrera que li va donar el títol, va apuntar: «Li vaig dir a Ramon Cid (director tècnic): si va ràpida em veig campió i si va lenta em veig campió i això mateix deia Fermín Cacho. Jo em veia guanyador de qualsevol de les maneres. Quan un està convençut de la feina succeeix així». Va tenir un record per al seu nou entrenador, Antonio Serrano: «L'experiència que m'ha donat s'ha notat i hem arribat al millor estat de forma en la competició clau. Estic entrenant no més, sinó millor. He guanyat moltíssima reacció al turmell, estem treballant fenomenal».