Maria Martí Bartis té 26 anys, és de Figueres i des del gener passat juga a la primera divisió femenina de futbol (Liga Iberdrola) amb el Granadilla de Abona, de Tenerife. Coneguda com a Mery, actua d'extrem i de davantera i va donar les primeres puntades de peu en el Llers i a l'Estartit -amb qui ja havia debutat a l'elit- abans de combinar futbol i estudis als Estats Units amb el Clayton State University, d'on va tornar fa tres mesos per emprendre l'aventura canària.

Després d'un mes a les Illes Canàries, com està anant l'adaptació?

Molt bé, té un clima ideal per a viure-hi i tant el club com les jugadores m’hi han fet sentir com a casa.

En quin moment va sortir la proposta del Granadilla?

Estant als Estats Units, però no sabia què faria. Podia haver-m'hi quedat un any més treballant, o anar a jugar a la lliga professional de Finlàndia, però vaig decidir tornar més a prop de casa.

Quin és el teu dia a dia a Tenerife?

Molt tranquil, em desperto i esmorzo, vaig a caminar per la platja, dino i descanso una estona i a la tarda vaig a entrenar. Visc a Tenerife Sud compartint pis amb una altra jugadora.

Què és el que t'ha impressionat més? Quin ritme de vida es porta?

Sincerament, la passió que té la gent del poble per l'equip femení. Hi ha molt turisme, en el dia a dia es pot veure molta tranquil·litat, la gent passejant i tenint una vida bastant relaxada.

Quin objectiu s'ha marcat el club aquesta temporada?

Millorar la puntuació i els resultats respecte de l'any passat i classificar-nos per la Copa de la Reina.

Qui hi ha darrere del Granadilla?

Egatesa és el patrocinador oficial del club i al darrere també hi aposten l'hospital Hospiten, diferents empreses col·laboradores i l'ajuda de les institucions de l'Ajuntament de Granadilla de Abona, El Cabildo Insular de Tenerife i el Govern de Canàries.

Aquest fet us permet cobrar per jugar?

Sí, tenim la sort de viure del futbol. Juntament amb un contrac­te professional tenim un sou mensual més l'allotjament.

Quin és el sou mitjà d'una jugadora del Granadilla? I de la primera divisió femenina?

Nosaltres som menys que mileuristes, però equips com el Barça i l'Atlético de Madrid tenen sous que marquen la diferència a la lliga.

Quina afició teniu?

Com he comentat abans, la gent del poble té interès en nosaltres. A l'últim partit de lliga vam tenir 600 espectadors i, per exemple, contra l'Atlético de Madrid n'hi va haver 1.200.

Des de l'entorn s'està creant ambient en el derbi canari amb el Tacuense que es jugarà a l'Heliodoro Rodríguez López el 26 de març. Com ho vius des de dins?

Estem tots molt il·lusionats. Anys enrere tenir aquesta oportunitat era impensable, però aquesta temporada hem pogut veure la Lliga Iberdrola en estadis com el Vicente Calderón, San Mamés, la Romareda, el Mini Estadi i el Nuevo Colombino. El futbol femení està creixent i són aquests detalls que comencen a marcar la diferència. Tenim molta afició a l'illa i no tenim cap dubte que serà un dia inoblidable per al futbol femení.

Volen col·locar 15.000 aficionats i ja han venut 8.000 entrades. Has jugat mai amb tanta afició?

No, serà el cop que jugaré amb més espectadors. Es preveu que vingui gent de totes les Illes Canàries, així que estem desitjant que arribi el dia. Amb l'Estartit vam jugar a Barakaldo contra l'Athletic de Bilbao i recordo que la grada estava plena. El Bilbao té una de les aficions més entregades del futbol femení.

Quan vens a jugar al camp de l'Espanyol, a Sant Adrià de Besòs, en el camp annex, i hi ha 150 persones, creus que a Catalunya hi ha molt camí per recórrer per valorar el futbol femení?

Sí, en general a tot Espanya. El futbol femení està fent molt d’esforç per créixer de mica en mica, però crec que la societat hauria d'estar més entregada. Aquí, en el Granadilla, estem molt presents en els mitjans de comunicació de les Illes Canàries i això que fa que l'interès de la societat sigui recíproc, amb uns espectadors que venen al camp a cada jornada.

Quines diferències veus en la primera divisió femenina respecte a quan vas estar-hi amb l'Estartit?

El nivell del futbol femení està creixent des del futbol base i això fa que a la primera divisió hi hagi cada vegada més jugadores joves i amb més nivell, comparat amb anys enrere. Però també és cert que les bones jugadores marxen a les lligues estrangeres de més nivell i més professionalitzat.

Com has vist l'evolució del futbol femení en els darrers anys?

En pocs anys ha crescut molt. Cada jornada televisen partits pel Gol o el BeIN, estem jugant partits en els grans estadis del futbol espanyol i el més important és que els espectadors tenen més interès. També és molt important que aquest any s'ha professionalitzat la lliga incorporant ­con­trac­­tes professionals a cada jugadora. Anys enrere era impossible imaginar tot això.

Atlético de Madrid i Barça, separats per quatre punts, són els favorits pel títol. Qui creus que guanyarà la lliga?

Crec que aquest any la lliga serà per a l'Atlético de Madrid.

EN CURT

Amb què et quedes dels dos anys als Estats Units?

M’és molt difícil quedar-me amb una sola cosa, als Estats Units he estat molt feliç amb el meu dia a dia. El fet d'estar tan lluny de casa i de la família fa que valoris molt les coses. He canviat en molts aspectes, però estar fora m'ha ensenyat a donar importància a allò que realment s'ho mereix.

Als Estats Units combinaves futbol i estudis a la universitat. Ja ho tens tot acabat?

Tinc els estudis acabats (Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i Màster Healthcare Administration), però tinc pensat treure'm títols d'anglès en els pròxims mesos.

Amb què t'agradaria vincular-te en un futur?

M'agradaria ser professora i també combinar-m'ho amb preparadora física o entrenadora de futbol. Espero estar sempre activa en el món del futbol.

La teva família et va venir a veure al camp de l'Espanyol, a finals de febrer, aprofitant el desplaçament més proper del Granadilla. Com ho portes el fet de viure a distància dels familiars i amics?

Després d'aquests últims dos anys ja m’hi he hagut d'acostumar. Al principi no és fàcil, però una s'hi acaba acostumant. Estant a Tenerife em sento més a prop de la família i amics i els puc veure més sovint. Estant als Estats Units he arribat a estar vuit mesos sense venir a casa i ara agraeixo poder veure'ls regularment.

El Club de Futbol Llers va ser el teu primer club, t'agradaria tornar-hi algun dia?

El Llers és l'equip que m'ha vist créixer i sempre tinc la il·lusió de tornar algun dia i que el futbol femení en el club estigui a dalt de tot, com hi era abans.