El Campionat d'Europa en pista coberta de Belgrad no és la primera gran competició internacional en què participa Esther Guerrero. Però sí és la primera en què l'atleta de Banyoles hi arriba amb l'objectiu clar de disputar la final i lluitar amb les millors especialistes europees d'una disciplina, els 800 metres, en la qual s'ha quedat sense rival a Espanya. «Soc ambiciosa i vull córrer la final d'un Europeu que, per a mi, és el gran objectiu de la temporada; tot i que el meu entrenador (Joan Lleonart) ho veu més com una gran oportunitat per agafar experiència internacional», apunta Guerrero, que arriba a Belgrad en el millor moment de la seva carrera després de l'impuls que varen suposar els Jocs Olímpics i el posterior canvi de planificació dels seus entrenaments deslliurant-se de part de les seves responsabilitats laborals al CN Banyoles per entrenar, i sobretot descansar, en millors condicions. I els resultats no es varen fer esperar. A Boston, en el primer 800 que corria aquest any, Esther Guerrero ja es va assegurar la mínima per Belgrad amb la que llavors era la seva millor marca de sempre en pista coberta, un 2:01.72, que la situava en el rànquing històric del 800 indoor estatal només per darrere de Mayte Martínez. Un temps important que, setmanes més tard, i a l'estela de Genzebe Dibaba i el seu intent de rècord mundial dels 1.000, Guerrero encara rebaixaria més a Madrid fent 2:01.55.
Una marca, aquesta de 2:01.55, que només cinc de les atletes amb què es trobarà Guerrero a Belgrad l'han rebaixat aquest any: la suïssa Selina Büchel, la ucraïnesa Olha Lyakhova, la islandesa Anita Hinriksdóttir i la txeca Lenka Masná. «Oficialment tinc el vuitè millor temps, perquè estic inscrita amb el 2:01.72, però la realitat és que som més de deu noies per sota dels 2:02 i això fa que sigui molt complicat no només arribar a la final sinó també a les semifinals, en les quals només correran dotze atletes», detalla Guerrero, que només veu per sobre de la resta la suïssa, que té 2:00.18 i i la ucraïnesa, que també ha baixat del 2:01 i la islandesa que «és molt jove i va fer 2:01.18 corrent sola en una cursa al seu país». Entre la resta hi ha molta igualat, corredores amb temps semblants que poden quedar fora en la primera eliminatòria o acabar entrant a la final de les sis millors, en què per a Guerrero seria una lluita on «la tàctica, la col·locació i també una mica la fortuna» seran determinants. Amb una vintena d'inscrites en els 800 metres, el reglament, i els horaris oficials, parlen de quatre sèries en primera ronda (demà a les del10.58 matí), dues semifinals amb les dotze millors (dissabte a les 19.03 ) i la final amb les sis primeres del diumenge a les 17.25 de la tarda. Abans de marxar cap a Belgrad, Esther Guerrero no descartava canvis a darrera hora, eliminant la primera ronda i amb tres semifinals el dissabte amb només la guanyadora de cadascuna i els tres millors temps aconseguint el bitllet per a la final, però «el més normal seria que hi hagués una ronda prèvia». I, aquí, en aquesta concatenació de tres curses en tres dies, apareixen alguns dubtes a Guerrero i el seu tècnic, perquè l'atleta de Banyoles no ha hagut de córrer mai tres curses d'alta exigència seguides. «I aquí s'haurà de córrer molt en primera ronda, perquè amb tantes atletes per sota del 2:02 no és fàcil arribar a semifinals», diu Guerrero, que, però, té clara la tàctica. I, com és habitual en ella, serà valenta: «Si la cursa és lenta, tiraré jo, perquè en una sèrie lenta et quedes sense l'opció de passar per temps». I és que d´atreviment no n´hi manca mai, a Esther Guerrero.
