El mes de juliol, ara fa poc més de mig any, el Lloret estava acabant de pair el descens a Primera Divisió. Havia anat de poc, amb un punt més els selvatans s'haurien salvat, però, després d'haver tornat la màxima categoria un any abans, el Lloret tornava a perdre la seva condició d'equip d'OK Lliga després d'una temporada complicada amb molta gent jove a la plantilla. Calia pensar a jugar a Primera Divisió, una categoria amb els mateixos, o superiors, costos de desplaçament de l'OK Lliga, però amb molta menys repercussió mediàtica i aspiracions de professionals. Però, a mitjan juliol, el Cerceda anunciava que renunciava a l'OK Lliga per motius econòmics. Els gallecs havien acabat onzens, però no es veien en cor de continuar pagant les despeses d'una competició, que deixant de banda la visita al Liceo, els obligava a fer molts quilòmetres cada quinze dies per jugar. Veient la seva oportunitat, el Lloret es va moure molt de pressa comprant la plaça d'OK Lliga al Cerceda i venent la seva de Primera al GEIEG.

El Lloret tornava a ser a l'OK. El problema? La plantilla estava pensava per jugar a Primera. Xavi Crespo havia fitxat pel Voltregà, Jordi Carbó havia decidit retirar-se i el club no havia fet cap fitxatge. Ni el va fer després de saber que jugaria a l'OK Lliga. Amb molts joves, només tres veterans -i un, el davanter David Plaza s'ha perdut cinc partits per lesió; i els altres dos comparteixen posició: els porters Ferran Serra i Oriol Perarnau- i, això sí, un tècnic amb moltes hores de vol, Manolo Barceló, el Lloret va fer una primera volta d'impacte a l'OK Lliga. Vint punts en quinze jornades que li van permetre aconseguir una de les vuit places que, a partir d'avui, es jugaran el títol de Copa a Alcobendas. El Lloret no és el Barça, ni el Vic o el Reus... i, sobre el paper, té números que demà el Liceo l'elimini en quarts de final (18.00). Ara bé, Barceló avisa: «No anem a Alcobendas al teatre, ni a passeig». L'experimentat entrenador del Lloret té clar que «per a nosaltres jugar la Copa és un premi al bon treball de la primera volta; vull que els jugadors gaudeixin de l'ambient i de jugar una competició com aquesta però això no vol dir que anem a Alcobendas de passeig». Barceló espera «competir contra el Liceo, allargar el partit el màxim que puguem i pensar que, en una competició a un sol partit, pot passar qualsevol cosa i tindrem les nostres opcions».

El Lloret, que va passar per un petit sotrac just en el canvi de volta amb tres derrotes seguides, i que ara ha tornat a veure la llum amb un parell d'empats seguits (el darrer a la pista del Manlleu aixecant un 1-3), és un dels equips de l'OK Lliga que més rendiment treu dels gols que marca. Barceló aposta per allargar els partits, jugar un hoquei controlat i esperar les seves oportunitats amb un equip que, després de la lesió de David Plaza, té en Marc Grau el seu màxim golejadors. Un dels dos petits, junt amb el seu bessó Àlex, de la nissaga Grau, que aquesta temporada compta amb tres germans al primer equip del Lloret (l'altre és en Lluís) mentre el gran, Carles Grau, és el porter del Porto. Els catorze gols de Marc Grau sobresurten en una plantilla on tots els jugadors, sense cap excepció, combinen l'hoquei amb la feina o els estudis i en la qual tothom, des de Barceló fins al més jove dels jugadors, té clar que l'únic objectiu de la temporada és la «permanència». «Vam fer una gran primera volta i això ens ha permès jugar la Copa, però això no canvia res. El nostre objectiu és mantenir la categoria i no serà fàcil perquè la classificació està igualada, hi ha molts equips en pocs punts de diferència i cap s'ha despenjat», argumenta Manolo Barceló, que, des de l'estiu va tenir clar que «havíem d'agafar punts al principi, sobretot en els primers set partits, perquè a la segona volta ens serà més complicat sumar punts».

De moment, però, el Lloret té cinc punts de marge sobre el descens quan ja s'han jugat cinc partits de la segona volta de l'OK Lliga. La jove plantilla de Lloret està responent per sobre de les expectatives de molta gent, potser no per sobre de les que tenia el seu entrenador, Manolo Barceló, que té clar que, per als seus jugadors i així els ho ha dit, «aquest és el tren que han de provar d'agafar». Per als joves tenir minuts a l'OK Lliga és una oportunitat per mirar amunt en les seves carreres, com han fet molts altres jugadors que han passat per Lloret i ara juguen fora, perquè «d'aquí a un temps els que no hagin aprofitat l'oportunitat d'aquests anys segur que miraran enrere i lamentaran no haver-ho». I és que l'experimentat ull de Plaza veu jugadors, en plural, de l'actual plantilla del Lloret amb capacitat per fer una bona carrera a l'OK Lliga. Al Lloret o on sigui. De moment, però, el seu primer objectiu serà «gaudir» complicant, o evitant, la classificació del Liceo per a les semifinals de la Copa demà a Alcobendas.