És força habitual veure exhibicions d´escacs on un jugador d´alt nivell, posem pel cas un Gran Mestre com, per exemple el gironí Àlvar Alonso (CE Gerunda), juga partides simultànies contra altres rivals que, per anar bé, sempre han de tenir menys nivell que ell. El Gran Mestre juga dret i va passant per davant dels taulers de cadascun dels seus rivals, fa un moviment i passa al següent, així ell juga quatre, cinc, sis o les partides que siguin i els contricants només una. La dificultat radica que, de manera molt ràpida, cada cop que es posa davant d´un dels taulers dels seus adversaris el GM ha de recordar com estava aquella partida per fer el moviment següent sense fer-se un embolic amb la situació en què es troben les altres partides. «Quan et poses davant el tauler, de seguida recordes com anava, però avui no tindré aquesta ajuda... La veritat és que no ho he fet mai i no sé com anirà», explicava ahir a la tarda Àlvar Alonso abans de començar unes simultànies molts especials a l´Ajuntament de Girona: el Gran Mestre del Gerunda va jugar contra quatre companys seus de club, però a cegues.
Alonso, assegut d´esquena als seus rivals i amb els ulls embenats, escoltava com li cantaven el moviment del seu adversari i ell responia. El primer tauler movia, un membre del club cantava el moviment en veu alta: «E4»; i Àlvar Alonso responia dient la peça que volia moure: «C5». Després cap al segon tauler: «Cavall F3» i «D5» amb el Gran Mestre gironí intentant recordar en el seu cervell quatre partides al mateix temps. Sense l´ajuda de poder veure mai les posicions de les peces abans de moure. El cervell i la memòria substituint els ulls i la mirada. Jugar simultànies a cegues està a l´abast de pocs. A l´estat se´n recorden unes, contra tres rivals -un d´ells, el futbolista Julen Guerrero-, del GM rus Veselin Topalov ara fa uns anys a Bilbao. El millor jugador del moment, el noruec Magnus Carlsen, va guanyar tres rivals, no jugadors professionals (un executiu, un actor i el director general d´un centre d´investigació científica), amb el mateix format de simultànies a cegues l´any passat a Nova York.
Als seus vint-i-quatre anys, Àlvar Alonso, que va ser campió d´Espanya molt jove superant Miquel Ilescas en la final del 2011, torna a competir ara amb el CE Gerunda a Divisió d´Honor després d´uns anys jugant en clubs de Barcelona. Ahir, com a promoció dels escacs per part d´un club com el Gerunda, que treballa molt la base tant al Centre Cívic Pla de Palau com en diferents escoles de la ciutat, Àlvar Alonso es va enfrontar a cegues contra companys del que ara torna a ser el seu club a la sala Miquel Diumé de l´Ajuntamet de Girona.
El Gerunda no li va posar en contra els seus millors jugadors, però tampoc eren rivals fàcils com per guanyar-los amb els ulls embenats: Joan Nadal (1929 d´ELO), Joan Blasco (1802), Bernat Xifra (1746) i el guanyador del torneig de Nadal d´escacs que el club ha fet aquesta setmana: Marc Jordà (1872). En els quatre casos la victòria va ser per a Àlvar Alonso, amb un ELO de 2606, que va derrotar Joan Blasco i Marc Jordà en vint-i-cinc moviments; contra el primer, jugant una obertura índia de rei i, amb el segon, un sistema Londres; a Joan Nadal, a qui va plantar cara amb una defensa Caro-Kaan, amb vint-i-nou moviments; i a Bernat Xifra, obertura anglesa, amb 34 moviments. Contra Xifra i Blasco, Àlvar Alonso va jugar amb blanques i davant Nadal i Jordà, amb negres.
«La veritat és que estava bastant nerviós, no ho havia fet i no tenia gens clar com sortiria. La partida que he vist menys clara ha estat la d´en Bernat Xifra; no la tenia controlada i tant podria haver perdut, com fet taules, com guanyat», va explicar al final de l´exhibició un Àlvar Alonso que, però, almenys des de fora, va donar la sensació de tenir-ho tot sempre controlat. En un moment concret, un petit malentès a l´hora de transformar en moviment sobre el tauler una de les indicacions d´Alonso va obligar a refer la jugada, uns minuts més tard, i va ser el mateix Gran Mestre gironí el que va recordar de memòria quina era la posició bona. Això, cervell i memòria en lloc d´ulls.
