Catalunya ja no és país per a costellades

Montilivi no s´acaba d´omplir, tot i que la federació havia anunciat que les totes entrades estaven venudes, en una jornada festiva i de reinvindicació que no pot amagar que el format del partit amistós per Nadal s´esgota

30.12.2016 | 06:30
Catalunya ja no és país per a costellades

A aquestes altures de la pel·lícula tothom ha assumit que aquí el més intel·ligent és Gerard Piqué. I el central del Barça ha marxat de vacances a Colòmbia sense cap remordiment per perdre's el partit contra Tunísia. Piqué sap que Catalunya ja ha passat pàgina de les costellades nadalenques. Omplir el Camp Nou, o Montjuïc, per veure jugar la selecció catalana un cop l'any va arribar a ser gairebé una tradició més de les festes de Nadal. Però, ara, quan dels partits contra Brasil o Argentina ja en fa més d'una dècada, un amistós entre una Catalunya òrfena de grans noms i una selecció de segona fila, en aquest cas Tunísia, és un format caducat i més que amortitzat. A la gent que anava a veure els partits de la selecció catalana fa menys de deu anys, una època en què Johan Cruyff ocupava el lloc de Gerard López i Sergio González, el model costellada reivindicativa li provoca la mateixa trempera independentista que ara generaria Duran i Lleida parlant de negociar amb Madrid per millorar el finançament autonòmic. Són dues pantalles superades. I això, parlant d'esport, no ho pot arreglar la Federació Catalana de Futbol (FCF) portant el partit de Nadal a Girona, ni apel·lant a la nostàlgia barcelonista fent jugar Xavi o a la il·lusió gironina convocant Pere Pons.

La idea de portar el partit a Montilivi era una aposta a cavall gua­nyador de la FCF. Territori sociològicament més independentista que Barcelona i, sobretot perquè els 9.200 seients de Montilivi són molt més fàcils d'omplir que grans estadis com Cornellà-El Prat, Montjuïc o el Camp Nou. I aquí arriba la pregunta de dia: Per què si la federació havia anunciat feia dies que les entrades estaven esgotades, de fet així ho confirmava un cartell a les taquilles de l'estadi, Montilivi no estava ple? Doncs perquè a la federació, delerosa de veure la imatge d'unes graderies plenes a vessar, va ser massa «generosa» amb les invitacions posant poques entrades a la venda. I, lògicament, quan no es paga per l'entrada sempre es tenen menys remordiments quan, a dar­rera hora, es pren la decisió de quedar-se a casa perquè fa massa fred. Tot plegat tan ben pensat que, a mitja hora de l'inici del partit, un parell de revendes oferien les seves entrades a menys de cinc metres de les taquilles. Això sí els 8.311 espectadors d'ahir, segons les xifres oficials de la FCF, són la millor entrada de la temporada a Montilivi (dos milers d'espectadors més que en el partit entre el Girona i el Llevant).

Una mica més de vuit mil espectadors que, si més no, van poder veure sis gols i el premi extra de la tanda de penals en un partit que va tenir els ingredients de tots els partits de la selecció catalana ­­- estelades, càntics, crits d'independència en el minut 17 de cada part, alguna onada mexicana... Ara bé, tot plegat, amb menys eufòria de la que s'hauria viscut el mateix partit fa tot just vuit anys quan, el Nadal del 2008, la selecció catalana aconseguia omplir el Camp No jugant contra l´Argentina i anar al camp amb una estelada o cridar «independència» semblava llavors una mostra de desobediència.

Les ovacions en resposta als detalls de qualitat de Xavi, semiretirat a Qatar però encara amb classe per donar i per vendre; i, ja a la segona part, a Pere Pons van ser alguns moments que més van fer pujar els decibels a Montilivi. Els gols de, Yousef Msakni, que com Xavi també juga a Qatar van permetre als nord-africans posar-se 0-2 en el marcador i, per tant, deixar que el públic de ­Girona gaudís de la remuntada catalana amb el 3-3 final de Joan Verdú. Als penals va guanyar Tunísia, però, de fet ahir, com fa vuit o deu anys, el resultat no era el més important.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema