n «A casa som el millor equip i ningú ens pot torejar. Tot plegat ha estat molt bonic, perfecte per arribar a les festes de Nadal». La frase, d'ara fa just una dècada, és de Marc Gasol, que, deu anys abans d'igualar el seu rècord anotador a la NBA (38 punts la passada matinada a la pista dels Detroit Pistons), va col·laborar en la darrera victòria gironina contra el Madrid. Els vint-i-dos punts de Felipe Reyes i de Louis Bullock, a qui l'anella va escopir un tir de tres punts que hauria forçat la pròrroga, no van poder evitar la victòria de l'Akasvayu Girona de Svetislav Pesic contra el Madrid davant un Fontajau ple amb 5.227 espectadors. Era el 23 de desembre del 2006. Avui fa just una dècada i, des de llavors, el primer equip del Madrid no ha tornat a perdre cap més partit contra un equip gironí.
En aquells moments, extingint-se ja l'any 2006, mentre el Girona de futbol feia fora el seu entrenador (Joan Carrillo) perquè no aconseguia acostar-se als llocs capdavanters de Tercera Divisó i l'Uni vivia en l'anonimat de la Lliga Femenina-2 amb entrades d'un centenar d'espectadors, Girona vivia el seu punt màxim d'eufòria amb el projecte Akasavayu. El divorci entre Pesic i Maceiras, i els greus problemes econòmics del projecte, encara es vivien de portes endins i l'afició estava encantada amb el magnetisme de Pesic i l'enlluernadora barreja de la classe de veterans com McDonald i Fucka amb joves tan ambiciosos com Marko Marinovic, Fernando San Emeterio o el mateix Marc Gasol. Amb aquella victòria contra el Madrid, amb qui Raül López no va poder tornar a Fontajau per problemes físic, l'Akasvayu consolidava la seva tercera posició a la Lliga, només per darrere de Madrid i Baskonia, i s'assegurava la condició de cap de sèrie a la Copa. Tot i que, un parell de mesos més tard, aquesta condició no evitaria la derrota a Màlaga contra la Penya en un ajustat final de partit amb un malentès entre Fucka i German Gabriel que va condemnar l'equip a una dolorosa eliminació a quarts.
La decepció a la Copa, contrarestada dos mesos després amb el títol de la FIBA Cup, són històries ja de l'any 2017, perquè en aquell 23 de desembre de fa deu anys l'afició gironina es limitava a gaudir i, també, a somiar. Contra el Madrid, Marko Marinovic va brillar amb 19 punts, San Emeterio va excel·lir acabant contracops i Marc Gasol va aparèixer al final per ser decisiu des de la línia de tirs lliures (10/10 amb quatre en el darrer minut). Fucka i McDonald també es van enfilar als deu punts. L'equip de Pesic tenia moltes armes per fer mal al Madrid - el gran dominador de la lliga, en pugna amb el Tau de Prigioni, Scola i Splitter, en uns moments on el Barça estava en hores baixes - i per generar il·lusió en una ciutat que transpirava bàsquet. De fet, aquella derrota a Fontajau, era la primera de la temporada per al Madrid que entrenava Joan Plaza. L'ambició de l'Akavayu no veia sostre. Fins al punt que, en la roda de premsa posterior, Pesic va deixar anar que «a Girona s'haurà de fer un pavelló més gran». La realitat, però, és que aquella il·lusió tenia peus de fang, construïts sobre una bombolla immobiliària de terrenys que no s'edificaven mai, i que ni el pavelló s'ha hagut d'ampliar mai i que els pòsters dels jugadors de l'Akasvayu continuen tornant-se grocs a les embargades antigues oficines del club a la rambla Xavier Cugat.
