Com es troba de la lesió? Podrà jugar diumenge?
Jugar diumenge segur que no podré. És una llàstima. M´agradaria molt venir a Girona com a aficionat, poder veure la gent d´aquí, retrobar-me els antic companys. Si el club m´ho permet la meva intenció seria venir a veure el partit. He estat 5 setmanes de baixa i encara en tinc per una mes més per culpa d´un edema ossi. Darrerament he estat tenint una mala ratxa amb les lesions...
Què recorda de l´any que va passar a Girona?
Va ser una temporada molt maca però també molt dura. Era la meva primera experiència en el futbol professional i la veritat és que no va ser com m´esperava. El Girona, amb Rubi, venia de fer una magnífica temporada, caient a la final del play-off contra l´Almeria, i jo tenia expectatives d´estar a dalt i lluitar per fites ambicioses. Però va tocar haver de lluitar per no baixar... i ho vam aconseguir amb molt d´esforç. Aquella experiència, sens dubte, em va fer madurar com a jugador i també com a persona.
A Girona els seus hereus a la banda dreta han sigut Cifuentes i Coris. Com els veu?
A Coris ja el vaig conèixer a Girona, de la meva etapa aquí. Té un dríbling espectacular quan condueix la pilota, és molt difícil treure-li. Cifu és un jugador nascut per jugar en aquesta posició de carriler. És molt físic i li agrada igual defensar que atacar. El sistema de Machín li va fet a mida.
Què va aportar-li Machín?
La seva arribada a Girona el març de 2014 ens va donar esperança. Al vestidor tots estàvem desorientats. Era el tercer entrenador que teníem i feia falta algú que ens aportés il·lusió, esperança. Amb el canvi de sistema ens va donar solidesa defensiva, que feia falta. I per atacar, amb els dos carrilers i els dos puntes, fèiem molt mal als rivals.
La permanència es va celebrar guanyant el Deportivo (3-1) però on realment es va fonamentar va ser a Ponferrada (1-2).
Aquell partit no l´oblidaré mai. Recordo que em van canviar a vint minuts del final i vaig viure l´angoixa des de la banqueta. Guanyàvem 0-1, ens van empatar i això ens duia a Segona B. Però per sort va aparèixer Ortuño per fer el segon i acostar-nos a la salvació.
Quina diferència hi ha entre jugar a Primera i Segona?
L´efectivitat, a Primera és letal. A Segona pots cometre alguna errada i potser no et penalitza, però a Primera segur que et passa factura. El Llevant, l´any passat, jugava bé però qualsevol tonteria ens penalitzava. Ho vam pagar molt car.
Quin rival li va posar més dificultats a Primera?
Neymar, allà al Camp Nou. És un jugador que es pot passar estones de partit sense estar actiu però que quan s´associa és molt difícil d´aturar.
Ha seguit el Girona des de la distància?
Sí, i sé que s´ha endut dos pals molt grans aquestes dues últimes temporades, quedant-se a les portes de pujar a Primera. Hauria sigut maco que ens haguéssim trobat el Girona i el Llevant a Primera Divisió.
Una de les dues places d´ascens directe és per al Llevant?
Queda molta lliga, aquí no hi ha res fet. És igual la diferència de punts que ara puguem tenir. Miri l´Oviedo, ens guanya a nosaltres i la setmana següent l´Alcorcón n´hi clava cinc. No et pots adormir perquè ho pagues car. Nosaltres som un equip renovat, amb cares noves, que han aportat aire fresc. I gràcies al treball anem líders.
Quins equips veu a dalt?
Em va agradar molt el Sevilla Atlètic, hi posa molta intensitat i il·lusió. A mi m´agradaria que pugessin directe el Llevant i el Girona. Estaria bé, oi? El Girona ja s´ha guanyat el respecte de la categoria i tot i que vindrem a guanyar, sabem que Montilivi és un camp molt complicat.
