A mitjans del segon quart, els aficionats novells a Fontajau entre els cinc mil que omplien ahir el pavelló es començaven a enamorar del joc de l'Uni compartint una experiència coneguda en els dos últims mesos pels més habituals. Les gironines jugaven regalimant alegria, Sofia Silva es feia enorme prop de cistella per sobre de les pivots de l'Avenida i un triple de Leo Rodríguez posava l'Spar Citylift Girona setze punts per davant (39-23). Amb Girona veient la cistella enorme, Perfumerías Avenida no veia l'escletxa per on implementar el seu bàsquet de recuperar i córrer al contracop i, perdut com un pop en un garatge en l'atac posicional (com li sol passar els equips d'Ortega), només els dos primers triples de Milovanovic impedien que l'estrip gironí fos més gran. «Avui també de vint?», es preguntava un sorprès, i eufòric, seguidor gironí dels molts que omplien el pavelló de Fontajau. Errada. Els equips que entrena Miguel Ángel Ortega no són atractius de veure jugar pel gran públic, ni rics tàcticament, però sempre fan un parell de cosetes bé: recuperar pilotes i anotar bàsquets fàcils al contracop. I quan te'ns un equip que mossega en defensa pots competir gairebé sempre. Però si, a sobre, l'equip que mossega en defensa té jugadores de l'enorme talent d'Elonu, Milovanovic i Sílvia Domínguez es converteix en un equip realment complicat de batre. I aquest Perfumerías Avenida ho és.

Un parell o tres de pilotes recuperades que es tradueixen en bàsquets fàcils. L'Avenida creix mentalment i, un cop es troba còmode en defensa, Adora Elonu i Jelena Milovanovic comencen a destapar el tarró de les essències. Deslliurades de l'angoixa del marcador, les cares estrelles de l'equip de Salamanca, i per primer cop en tota la temporada, la tripleta Ibekwe, Peters i Spanou no martiritza els rivals. Elonu deixant anar pinzellades de classe a cada jugada Ibekwe es va fent petita fins a acabar desapareixent del partit mentre, molt accelerades, Peters i Spanou es juguen la majoria de pilotes que els hi passen per les mans intentant retenir un partit que ben aviat ja queda lluny de l'abast de les gironines.

El final del segon quart i tot el tercer és un autèntic malson només interromput pel descans on Èric Surís no aconsegueix fer entendre a les seves jugadores que les rivals seguiran totes les mans possibles en defensa. No és qüestió de queixar-se als àrbitres. Simplement es tractava de posar-hi la mateixa grapa que Givens i Gil, però també que Elonu i Milovanovic, per emportar-se cada pilota. Els intents del tècnic gironí de capgirar la dinàmica canviant de defensa, amb les aparicions de la zona que havia funcionat a la pista del Campus Promete, tampoc tenen èxit i el panorama s'enfosqueix definitivament. Les gironines es passen molts minuts sense anotar, o molt poc (9 punts en tot el tercer quart), i quan intenten començar a revertir la situació es troben que comencen a jugar el darrer quart amb quinze punts de desavantatge (48-63).

Abans del final, i amb Rosó Buch jugant de base i amb Peters i Spanou acompanyant més Leo Rodríguez en atac, l'Spar Citylift Girona torna a encendre els ànims de Fontajau amb una reacció que, però, com a molt es posa l'equip a sis punts després d'un bàsquet de Silva. La remuntada era possible? L'onada mexicana tornava a aparèixer al pavelló de Fontajau, però Elonu (25 punts i 31 de valoració) i Milovanovic (21 punts i 5 triples jugant de pivot) encara no s'havien relaxat. Un parell d'accions consecutives de les dues jugadores determinants del Perfumerías Avenida van ser suficients perquè l'Uni veiés extingir-se la seva ratxa de dotze victòries (9 en Lliga i 3 a Europa) i com el seu gran rival en el bàsquet estatal el desbancava del primer lloc de la classificació (encara que només sigui per average). Ortega i Perfumerías Avenida es va emportar la primera batalla, però la temporada donarà encara per jugar més duels entre Girona i Salamanca.