nOmplir pavellons de cinc mil espectadors no és el més habitual en esport femení, ni en bàsquet ni en cap altre, però aconseguir-ho aquí, a Girona, i en un partit que no és decisiu per guanyar cap títol parla molt, i bé, de la feina feta en els últims anys a Fontajau. L'impactant inici de temporada de l'Spar Citylift Girona, invicte tant en Lliga com a l'Eurocup; l'aposta pel bàsquet alegre d'Èris Surís aprofitant-se de la plantilla més llarga i talentosa de la història del club; i la rivalitat en constant augment entre Girona i Salamanca, han acabat encenent la metxa perquè explotés la feina d'anys del Puig, Caula, Biargé, Soler, Paredes, Santiago, Bermúdez i molts d'altres perquè arribés això d'avui. Fontajau s'omplirà per empènyer l'equip d'Èric Surís a mantenir en blanc la seva columna de derrotes davant un Perfumerías Avenida (18.00) que arriba amb un vell conegut a la banqueta, Miguel Ángel Ortega, i un grapat d'estrelles de les quals a Girona encara no poden aspirar econòmicament a tenir més d'un any: Sílvia Domínguez, Givens, Elonu, Milovanovic i la tot just aterrada Erika de Souza.
«Els que som gironins sabem el que costa omplir Fontajau, passa en comptades ocasions», explica el tècnic de l'Spar Citylift Girona, Èric Surís, que tot i la sensació que el seu equip ha guanyat amb solvència tots els partits de la temporada apunta que «tenir el suport dels aficionats és una ajuda molt important, ara sembla que hàgim guanyat sempre sense problemes, però en moments complicats dels partits contra Gernika o Castors la seva ajuda va ser important». Més enllà del públic, de la condició de local del seu equip, i de la ratxa de victòries, Surís és conscient que avui l'Uni es trobarà amb l'equip més complicat al qual s'ha enfrontat aquesta temporada. Miguel Ángel Ortega podrà comptar amb Sílvia Domínguez i Laura Gil, més o menys recuperades dels seus problemes físics; i, si volgués, amb Erika de Souza aterrada ahir a Salamanca. La corpulent pivot brasilera sembla lluny del seu millor estat forma, el que tenia quan era determinant perquè el Ros Casares o el mateix Avenida dominessin el bàsquet estatal, però d'aquí a unes setmanes, amb Ortega collant-la en els entrenaments, pot acabar sent la cirereta en una plantilla on ja hi ha la base referent de la selecció espanyola, Sílvia Domínguez; la sèrbia Jelena Milovanovic, potser la jugadora més determinant de la lliga al costat d'Ibekwe; Elonu, la peça més destacada del curs passat al Conquero per davant de Peters i Buch; a més d'una Givens que l'any passat va agradar molt al públic de Fontajau; Marginean, Wheeler, Gil o la gran promesa del bàsquet espanyol, Ángela Salvadores, que després de no entendre's fa uns anys amb Ramon Jordana al Segle XXI ara tampoc sembla ser la nineta dels ulls d'Ortega.
«Es miri per on es miri tenen una gran plantilla, amb totes les posicions molt ben doblades i cobertes», reflexiona Surís, que treu importància al fet que, per primer cop aquesta temporada, el seu equip no serà molt superior al rival en la posició de tres/quatre, en la qual conviuen Ibekwe, Peters i Spanou. «És veritat que no tindrem aquesta superioritat perquè ells són fortes allà amb Elonu i Milovanovic, però no és un tema només del 3/4 perquè contra una plantilla com la té perfumerías Avenida no pots tenir una superioritat clara en cap posició. Tenen la plantilla doblada amb jugadores de molta qualitat en totes les posicions», argumenta Surís que no té cap contratemps en forma de lesió per encarar el partit tot i que, pels compromisos amb les seves seleccions, Sofia Silva no es va poder entrenar amb el grup fins divendres i Artemis Spanou fins ahir (dimecres va jugar a Rússia amb la selecció grega i els enllaços aeris no la van deixar arribar a temps de fer l'entrenament de divendres al vespre). Des de Salamanca, Miguel Ángel Ortega tampoc ha escatimat elogis cap a la plantilla de l'Uni feta per un director esportiu, Pere Puig, amb qui no va acabar de congeniar la temporada passada: «En Pere ha fet un equip molt complet, sap fitxar molt bé. Ibekwe és un autèntic escàndol jugant. És molt millor jugadora ara que quan va arribar per primer cop a Girona; molt complicada de defensar i, a sobre, l'Arte (Spanou) i Peters també tenen un nivell molt alt».
Una batalla d'estils de bàsquet
Entre els motius per l'increment d'espectadors en els partits de l'Uni, més enllà de la ratxa de victòries, hi ha l'aposta pel bàsquet ofensiu de Surís en una plantilla on el talent en atac de Rosó Buch, Leo Rodríguez o Haley Peter s'ha afegit al que ja hi havia amb Ibekwe, Spanou i Jordana. Les gironines fan gairebé 80 punts per partit de mitjana i, a l'altre costat, els arguments habituals dels equips que entrena Miguel Ángel Ortega. Pressió molt forta en pista contrària, molts 2x1 per anar a recuperar pilotes, agressivitat i contactes... Una recepta que, de nou, ha servit al tècnic de l'Hospitalet per agradar al calent públic de Salamanca, delerós de veure les jugadores tirant-se per terra per atrapar una pilota, i per convertir el seu equip en la millor defensa de la lliga. L'Avenida només encaixa 51 punts per partit. Contra els més de 77 que anota l'Uni avui hi haurà un autèntic duel d'estils. «Sempre hi pot haver sorpreses tàctiques, tant del seu costat com del nostre, però el que sabem segur és que el seu joc tindrà el segell dels equips d'en Miguel Ángel, amb una pressió molt forta i molts 2x1», pronostica Èric Surís.
