Si hi havia algun dubte de la importància que tenia la victòria de la UE Llagostera-Costa Brava contra el Cornellà, les declaracions de tres del quatre jugadors que van atendre als mitjans de comunicació al final del partit, encara en calent, ho van acabar de constatar. "Després del desastre de la setmana passada necessitàvem guanyar un partit així". Tots van dir el mateix gairebé com si ho haguessin assajat, i és que les sensacions de la derrota fa set dies a Palma van ser realment dolentes.
Una altra mostra de la calma que donen aquests tres punts i el fet d'haver-los aconseguit davant d'aquest rival és l'estat d'ànim durant la celebració de l'equip al túnel de vestidors. Crits, abraçades i salts d'alegria propis d'un gran triomf. No es pot saber què hauria passat en cas de derrota i ni tan sols cal gastar esforços en pensar-ho, però si el futbol són dinàmiques pot dir-se que aquest equip viu en una muntanya russa d'emocions constant. I això té la seva part positiva i negativa. Començant pel final, és ben cert que les males situacions uneixen i ens acaben fent més forts, i ahir el Llagostera ho va demostrar, però el risc de caure en una "crisi" profunda és alt. En canvi, mirant-s'ho pel costat bo només cal encadenar dos resultats favorables per guanyar en confiança. I aquest és el repte al que s'enfronta ara aquest equip, creure's que de la mateixa manera que enllesteix el millor visitant de la categoria en només un minut, i abans al Balears i anteriorment al filial del Vila-real, també pot guanyar lluny de Palamós. No fer-ho a la propera jornada a Gavà és tornar novament al punt de sortida, alimentar els dubtes d'un equip que està plenament capacitat per competir amb els rivals de la part alta. Se li ha de donar gran importància al fet que el Llagostera sigui tan sòlid a casa, i no per habitual se li ha de deixar de donar valor, però si els seus objectius són tan ambiciosos com s'intuïen, cal que ara comenci a ser normal que també ho sigui fora.
