"Estic en un núvol", deixa anar Pere Pons. I segur que és així. La sinceritat i senzillesa són dos dels trets més habituals en un futbolista que, des que un ja llunyà 12 de setembre del 2012 debutava amb la samarreta del Girona al Molinón, no ha parat de créixer. En tots els sentits. Ha anat acumulant anys, però també experiència, vivències de tota mena i moments que mai oblidarà. Molts més bons que no pas dolents. Fins i tot n'ha tret la part positiva de la cessió que va viure a l'Olot durant uns mesos al 2014. Amb el pas de les temporades, el de Sant Martí Vell ha passat de ser només un nano amb projecció a convertir-se en tot un símbol a Montilivi. Un emblema. Un dels futbolistes amb més futur de la plantilla. S'ha guanyat l'estima de l'afició i prova d'això és que ahir s'inaugurava una penya amb el seu nom. Després de Jandro Castro i Eloi Amagat, Pere Pons es converteix en el tercer jugador blanc-i-vermell a comptar amb una penya oficial. Amb la seu al poble de Sant Joan de Mollet, a tocar del seu Sant Martí Vell natal, ha nascut gràcies a la iniciativa d'amics i coneguts del futbolista, agraït amb aquesta nova iniciativa i "molt feliç" de veure que les coses, fins ara, li van millor del que mai s'hauria imaginat.

"Tot el que m'està passant em sorprèn i cada cop és millor. L'únic que desitjo és que això no s'aturi", afegeix. Té molts motius per parlar així i la creació de la penya n'és l'últim. La resta són els més de 100 partits que acumula amb la samarreta del Girona (113 entre lliga i Copa del Rei), l'haver estat escollit com un dels capitans de la primera plantilla tot i tan sols tenir 23 anys, l'haver-se convertit en un futbolista indiscutible per a l'equip i també a la Segona Divisió A, així com també les últimes experiències amb la samarreta blanc-i-vermella, amb dos anys consecutius lluitant per pujar a Primera. "Fa més de dos anys que l'equip està fent molt bé les coses. I jo també. Em trobo bé i espero seguir així, treballant i esforçant-me pel bé del club", manifesta.

Si les coses funcionen al camp, també li van bé a fora. Prova d'això és la creació de la penya. "Em fa molt feliç. A més, perquè la porta gent de Sant Joan de Mollet que conec de tota la meva vida i que tenen també amistat amb els meus pares. Tenir una penya són paraules majors i quelcom seriós. Estic molt content, demostra que la gent m'estima i que agraeixen tot el meu esforç", diu Pere Pons. Explica també que "des de fa temps" coneixia la intenció de crear la penya, però que "per tema de papers" fins ara no ha pogut veure la llum. "Els agraeixo molt aquest gest i espero que duri per molt de temps". La seva és la segona de les nou penyes oficials que porten el nom d'un jugador de la demarcació de Girona, després de l'Eloi Amagat. "Això demostra que el club fa anys que està treballant bé la base, fent créixer la gent de casa. Trobo que això és un punt a favor seu que serveix per enganxar una mica més a l'afició", remata.