El passat més de febrer a Llagostera va estar a punt de recuperar-se el desaparegut torneig de futbol sala que cada estiu es feia a la pista descoberta. El jugava la gent del poble i pel que expliquen generava una gran expectació, però la popularitat del futbol i la manca de relleu en l'organització va provocar que es deixés de fer. El record d'aquella competició popular segueix viu, sobretot per l'ambient. La idea de reprendre'l va sorgir d'un comentari curiós en una conversa durant el trajecte de la Teisa entre Girona i Llagostera, i la sensació és que l'únic que calia era que algú ho proposés. Que portés la iniciativa. Ràpidament es van començar a estendre els rumors, i abans de parlar res formalment es van fer sis equips d'empreses locals i amics. En només una setmana. El pas següent era proposar-ho al Patronat Municipal d'Esports, dit d'una alta manera convèncer en Quim Carbó. A Llagostera ningú coneixia l'esport com ell. S'hi va dedicar tota la vida des de la gestió administrativa, organitzant competicions, entrenant o fent la funció d'enllaç amb els mitjans de comunicació passant resultats i cròniques dels equips locals. En saber la notícia de la seva mort el periodista Guillem Freixa el va definir com "l'enciclopèdia de la UE Llagostera", i en més d'una ocasió em va ajudar a escriure aquestes línies amb dades que només ell sabia, com la de l'últim jugador que havia marcat 3 gols en un mateix partit. Com ja vaig dir l'any passat, és necessari que algú reculli i conservi la història del club, i ara amb més raó. Era oient del futbol per la ràdio. Persona reservada, des del mostrador del pavelló Josep Mir, rebia a tothom amb un somriure, vestint amb camisa i jersei i les ulleres de llegir penjades del coll amb un cordill. La seva mirada parlava per ell. En l'esport local hi ha moltes persones de les quals es parla poc però que són imprescindibles, i Quim Carbó n'era una. Llagostera li deu el seu just homenatge, i també tornar a fer aquell torneig.
