La selecció espanyola es va retrobar anit amb el triomf a Albània, on va enderrocar el mur defensiu local amb gols de Diego Costa i Nolito, per prendre el lideratge al seu rival després d'un exercici de paciència amb premi (0-2) i que hauria pogut ser més gran si Itàlia no hagués gua?nyat Macedònia al darrer sospir (2-3).

Davant Albània s'esperava un rival tancat, línies juntes i pocs espais. No va tremolar el pols a Julen Lopetegui per començar amb defensa de tres en un nou experiment del seleccionador. Ramos recordava vells temps amb incorporacions a la banda dreta i Monreal queia a l'esquerra. El control va ser total però després de perdonar les poques ocasions que va concedir el rival en el primer acte, calia encert per no entrar en un bucle.

Albània no va tenir complexos per tancar-se amb defensa de cinc en el seu propi camp. Si ho havia fet Itàlia actuant com a local uns dies enrere, amb empat final, la seva idea es reforçava encara més. Espanya necessitava velocitat i verticalitat per connectar amb Diego Costa, atrapat en una teranyina de centrals. L'ariet va perdonar un cop de cap a passada de Ramos i l'única arribada dels balcànics, que no van tirar a la porteria de De Gea en tot el partit, va arribar en un contracop que va culminar Roshi amb un xut al lateral de la xarxa. Van ser els únics moments, al final del primer acte, quan Espanya es va precipitar amb pilotes en llarg.

El guió es repetiria en la segona meitat amb la diferència de l'encert en la rematada espanyol. D'un mal servei de porteria va sortir la passada de Vitolo a Silva i la generositat de l'illenc per regalar el gol a Diego Costa. Premi a la seva lluita incansable. En pocs minuts, Nolito, qui acabava d'entrar al partit, va aconseguir la pilota i amb qualitat va posar el seu xut creuat ajustat al pal. Victòria i lideratge del grup al sarró.