El barcelonisme va descobrir el gironí Gerard Gumbau a principis de la temporada passada, quan de cop i volta Luis Enrique el va fer passar per davant de Sergi Samper i li va donar l'alternativa, tant en Lliga com en Champions, en els primers partits del curs 2015/16. El migcampista de Campllong va debutar a Primera el 20 de setembre contra el Llevant, i a la màxima competició continental un mes després, contra el BATE Boríssov. En tots dos casos ho va fer sortint de suplent i rellevant Sergi Busquets. "És l'alumne més aplicat de Luis Enrique", es podia llegir per aquells temps en un reportatge del diari Sport sobre el jugador del filial que més expectatives havia aixecat fins aleshores. Gumbau, fitxat pel Barça del Girona l'estiu de 2014 guanyant-li la partida al València, havia sigut habitual al B el curs 2014/15 a Segona A, i ja havia tingut l'ocasió de tastar el primer equip en un partit de Copa a Elx, formant de titular al costat de Sergi Roberto i Rafinha. Ara fa un any el Marca li dedicava un tema titulat Terratrèmol Gumbau, i uns mesos més tard l'As feia una informació titulada El viatge de regional al primer equip, on exposava el salt del migcampista des del Girona B de Primera Catalana al Camp Nou.

Per fortuna, Gumbau té el cap molt ben posat i sempre ha tocat de peus a terra. Una característica que no sempre es pot aplicar als joves futbolistes del planter blaugrana que acaben arribant, per molt o per poc temps, al primer equip. Ni es va deixar endur pels fums de la seva ràpida ascensió al professionalisme, ni tampoc ara està disposat a abaixar els braços. Malgrat que en un any hagi passat de ser un dels protegits de Luis Enrique a no haver disputat ni un sol minut aquesta temporada, ni amb el primer equip ni amb el filial. De portes enfora ningú s'ho explica. Gumbau segueix trepitjant cada dia la Ciutat Esportiva amb la mateixa il·lusió d'un principiant, i treballa a les ordres de Luis Enrique, amb el primer equip, com ahir, o amb Gerard López al filial. Però a l'hora dels partits, ni un ni l'altre hi compten. Aquest curs a Segona B tan sols ha anat convocat tres cops en set jornades (Saguntí, Alcoià i Balears) i ja en fa dues de seguides que ha de veure els partits des de la grada.

El migcampista de Campllong, que farà 22 anys al desembre, va fer la pretemporada amb el primer equip, tot i que Luis Enrique només li va donar minuts en el primer amistós de l'estiu contra el Celtic. L'asturià també hi havia confiat un any abans, quan va decidir endur-se'l a la gira pels Estats Units i li va brindar l'oportunitat de jugar contra Los Angeles Galaxy del seu ídol Steven Gerrard. Allò va ser el preàmbul de la seva eclosió al primer equip. Luis Enrique li valorava la seva polivalència i el seu perfil humil, no va dubtar inscriure'l a la Lliga de Campions i li va donar tres partits de Lliga, contra Llevant, Las Palmas i Rayo, en els inicis de la campanya passada, i el va convertir en habitual de les llistes de convocats. Fins que en la jornada 12, coincidint amb el clàssic del Bernabéu contra el Madrid, va desaparèixer de la citació i ja no hi va tornar més.

El jugador acaba contracte el juny de l'any que ve, a finals d'aquesta temporada, i ara mateix el seu futur no sembla per gaire més temps vestit de blaugrana. Cridat a ser una de les referències del Barça B aquest curs a Segona B, amb l'objectiu dels de Gerard de lluitar per tornar a Segona A, de moment no està tenint oportunitats. En veu baixa, s'especula que el tècnic no hi confia, que el penalitza no entrenar sempre amb el B. Gerard, fins ara, no ha donat cap explicació de l'ostracisme del gironí. De moment els resultats l'avalen perquè el filial del Barça és segon a la classificació tot i la derrota del cap de setmana passat al Mini contra el Cornellà.