A la segona meitat de la dècada dels vuitanta, anys després d'haver-se quedat a les portes de ser ciclista professional, Fidel Freixes combinava la seva implicació amb el Cesaden de Platja d'Aro, un equip amateur que va arribar a ser el millor d'Espanya amb gent com Melcior Mauri, amb la seva feina de distribuïdor de revistes per l'editorial Planeta. En una d'aquestes publicacions, una revista nord-americana, Freixes va veure per primer cop una bicicleta de muntanya. Una BTT que, en aquells anys, aquí ningú sabia què era. Se'n va comprar dues, una per a ell i una altra per a la seva dona, i amb diferents amics a qui l'anava deixant, va començar a pedalar pel mig dels boscos, a organitzar curses sense parar primer a Bescanó i després a Fornells, fins al punt que tres dècades més tard no ha tornat a agafar una bicicleta de carretera i una d'aquestes curses, La Tramun, arribarà d'aquí dos caps de setmana a la seva divuitena edició convertida en prova internacional UCI, estrenant per primer cop final a Girona, i començant a estendre arreu d'Europa la seva fama de ser la cursa de BTT més «autèntica».

«La filosofia no era de créixer, sinó de fer una cursa per gaudir del BTT que ens agrada a nosaltres, no una cursa per pistes sinó enmig del bosc pels corriols, però com que una cursa com aquesta en un territori com el que tenim nosaltres no existeix enlloc més l'hem hagut d'anar fent gran perquè més gent pugui gaudir-la», explica Fidel Freixes que intenta, segurament en va, fer entendre a tothom que el vol sentir, que encara que a La Tramun s'hi hagin apuntat els millors especialistes catalans, espanyols i els actuals campions de Bèlgica, Itàlia o Alemanya ell voldria que «no fos una prova competitiva, sinó que els corredors anessin a gaudir del paisatge, d'una cursa de BTT que no trobaran enlloc més amb uns corriols que preparem nosaltres mateixos al llarg de tot l'any». I és que Fidel Freixes recorda bé com «en les primeres edicions de La Tramun hi havia corredors que s'aturaven, es posaven a gaudir un moment del paisatge i després seguien».

El pròxim 16 d'octubre, La Tramun, organitzada pel BTT Fornells, acabarà per primer cop a Giona, al costat del pavelló de Fontajau, mantenint la sortida dels últims anys als Hostalets d'en Bas i un recorregut de 65 quilòmetres, amb un desnivell positiu de 2.100 metres i un descens acumulat de 2.400, que passa sempre pels corriols que Freixes i la gent del BTT Fornells netegen i preparen, introduint sempre alguns canvis, al llarg de l'any. «Sense fer La Tramun no podries passar per aquests camins i, encara ara que amb el mòbil i els tracks és complicat de mantenir-los en secret, sempre demanem als corredors que no els pengin», detalla Freixes sobre un recorregut que considera el factor que marcar la diferència entre La Tramun i les altres curses. «Com que aquest any serem prova internacional -UCI Marathon MTB World Series­- aquí hi haurà el campió dels principals països europeus i els millors catalans i espanyols. Dels quaranta primers no sabria dir quin és el millor, però també tinc clar que cap d'aquests haurà corregut una cursa com La Tramun. Aquí no es pot guanyar fent mitjanes de 25, com a molt aniràs a 18 o 19 i, a diferència d'altres proves, un corredor que hagi passat de la carretera a la muntanya ho tindrà complicat per molt ràpid que sigui i fons tingui».

Cent per cent altruistes

Orgullós de veure com La Tramun, que originalment va començar com una petita cursa ciclista del club esportiu del col·legi Bell-lloc i que després el BTT Fornells va anar fent gran portant la sortida a la Garrotxa i l'arribada a Salt, manté viva la flama «del BTT que ens agrada a nosaltres», Fidel Freixes explica com en les últimes setmanes no han parat de rebre peticions de corredors internacionals que volen venir a fer La Tramun - «els últims uns argentins que allà guanyen moltes curses...»- i és que, ara ja jubilat del negoci de repartiment, l'històric impulsor del BTT a Catalunya té molt clar, ell i la resta d'organitzadors, que no s'agafaran mai la cursa com un negoci: «No tenim cap més ambició que fer una cursa de BTT com ens agrada, no ho fem per diners, tots els que hi treballem ho fem de manera altruista i, quan tenim diners, els dediquem a ajudar que puguin venir gent de fora pagant part de la seva estada aquí. A mi el que m'agradaria és tenir diners per portar aquí els millors de tot el món, per fer més dies, amb més serveis per a la gent...».

El canvi de final a Girona, «tot i que a Salt sempre ens han tractat molt i molt bé», s'emmarca dins la nova política de l'Ajuntament gironí de potenciar la ciutat com a «Destinació de Turisme Esportiu». Però també amb la voluntat original de la gent de La Tramun que la cursa fos un gran marc per mostrar el món «un territori únic per a la bici» i que, des de fa anys, havien pensat d'unir diferents parts de la demarcació amb Girona, però vam començar «sortint de la zona d'Olot i la part aquesta de la Garrotxa és tan espectacular pel que fa als corriols que encara seguim aquí». En qualsevol cas, Freixes està convençut que el recorregut de la cursa i el boca a boca dels corredors que hi participen és una gran manera de promocionar el territori gironí. «En Pau Zamora, en Joan Llordella i gent d'aquí que han corregut per tot el món continuen dient que la millor cursa que han corregut mai és La Tramun i que la gent de fora també la conegui i cada cop més gent vulgui venir a córrer la Tramun perquè això també ha estat un dels motius del canvi amb el final a Girona, la voluntat d'aconseguir potenciar i donar a conèixer les comarques gironines per venir a fer esport, gaudir de la natura, dels paisatges, de la gastronomia...»

La popularització de la bici

Fidel Freixes és conscient que no tothom pot disputar una prova de l'exigència de La Tramun, en part per això també hi ha La Tramun 30 que, en lloc de sortir dels Hostalets d'en Bas surt de l'Hostal del Fang, però té clar que la bicicleta de muntanya és un esport per a tothom. «Fa trenta anys ningú anava amb bicicleta i ara aquí a Girona en veus per tot arreu. El seu gran avantatge és que la bici és un esport molt aeròbic, en el sentit que per poc que hi ha vagis, cada dia millores, a diferència d'esports tècnics com el futbol o el tennis en què si no tens unes qualitats innates és molt complicat progressar», detalla Freixes que, més enllà de l'efecte crida que va fer Lance Armstrong per portar professionals de ciclisme de carretera cap a Girona, el BTT és la via perquè molta més gent faci esport i surti en bici.

«Girona aposta fort per això i l'any vinent hi haurà moltes curses a la ciutat», diu Freixes que, encara que remarca que La Tramun és especial perquè «sempre hi haurà gent que voldrà una mica més», l'explosió de la bici que «encara anirà a més amb l'arribada de les elèctriques» convertint-se en una gran porta d'entrada per fer esport a qualsevol edat. «Es tracta de moure's, de fer esport i per això la bici és ideal. Recordo un congrés d'esport on parlaven representants de diferents països on l'espanyol es va aixecar per parlar dels campions europeus i mundials que tenien i, en canvi, el de Suècia va admetre que no tenien cap campió però que el 70% de la seva població feia esport de manera regular. Aquest és el camí», detalla Fidel Freixes que, als 65 anys, surt amb bici per la muntanya a fer corriols més d'un cop a la setmana, si és que no està netejant-los per a la següent edició de La Tramun.