Eric Surís

«Tinc il·lusió i sóc ambiciós, però seria il·lús si no sabés que els resultats decidiran el meu futur»

20.09.2016 | 06:30
«Tinc il·lusió i sóc ambiciós, però seria il·lús si no sabés que els resultats decidiran el meu futur»
«Tinc il·lusió i sóc ambiciós, però seria il·lús si no sabés que els resultats decidiran el meu futur»

Entrenador Spar Citylift Girona. Amb 33 anys, el tècnic gironí Eric Surís encara el repte de fer el salt al bàsquet professional dirigint un equip que s'està acostumant a lluitar pels títols amb referents com Jordana o Ify Ibekwe, però també amb gent jove per mirar al futur: «Si el club ha fitxat jugadores de 19 anys, no és perquè facin 30 punts per partit sinó per fer un projecte a més d'un any»

Com ho porta, això de ser entrenador professional?
Bé. Molt bé. És un privilegi poder treballar del que t'agrada i gaudir dels entrenaments matí i tarda. Fa encara no tres setmanes que estem de pretemporada que serà curta per tema de dates però que l'estem fent molt professional, treballant molt fort i amb totes les jugadores responent bé, i la veritat és que ara ja tinc ganes de començar a competir.
A l'estiu deia que no tenia clar si es veia fent carrera en el món del bàsquet d'elit. Ara ho comença a tenir més clar?
No. Encara és molt aviat. Evidentment que fa patxoca pensar que acabaràs dedicant-hi. La il·lusió hi és, tota la del món, però de moment l'únic que tinc clar és que m'ha arribat aquesta oportunitat i l'encaro amb molta ambició i ganes de competir, de treballar, de guanyar... Les mateixes que té un equip ple de jugadores joves amb moltes ganes de demostrar.
A molts tècnics joves la primera oportunitat professional els arriba a mitja temporada gràcies a una destitució. Aquí, en canvi, som a la pretemporada, amb temps per preparar un projecte propi, amb el seu cos tècnic de confiança... Un privilegi?
Començar de zero és una bona oportunitat, perquè a partir del dia 1 pots començar a introduir les teves normes en el joc. A més em fa molta il·lusió perquè és una oportunitat que t'arriba a la teva ciutat i en un club on podrem treballar en un projecte més llarg i amb un cos tècnic que ens entenem només amb la mirada...
És una bona oportunitat, però també és una banqueta calenta. En les dues últimes temporades ni Ramon Jordana ni Miguel Ángel Ortega van acabar el curs...
La història és la que és. No la podem negar. Han passat molts entrenadors per aquí en poques temporades, però crec que si el club ha fet aquesta aposta portant jugadors joves, fitxant dues noies de dinou anys per al primer equip, és perquè la idea és fer un projecte a més llarg termini.
De més d'una temporada?
Seria un il·lús si no tingués clar que els resultats decidiran el meu futur, però també tinc clar que des del club s'ha apostat per mirar més enllà. Si hem fitxat dues jugadores tan joves (Ainhoa López i Helena Oma) no és perquè ens facin 30 punts per partit el primer any; o també la Rosó (Buch), una altra jugadora jove que pugui fer aixecar de la seva cadira el públic de Fontajau i que l'únic referent d'aquí no sigui la Noe (Jordana), que ja fa molts anys que és aquí i és una insígnia del club.
Jordana, Buch, Leo Rodríguez, Peters, Ibekwe, Spanou, Ainhoa López. La plantilla està pensada per córrer, tirar, anotar molt... Es busca engrescar Fontajau amb un bàsquet d'atac?
La nostra intenció és fer un joc dinàmic i atrevit sense por de ser descarats, però sense oblidar que el bàsquet és un joc molt ric en l'aspecte tàctic. A mi m'agrada no tancar-me cap porta ni en atac ni en defensa, on hem d'estar preparats per defensar tota la pista, fer-ho a mitja pista o posar-nos en zona. Hem de poder estar a tot arreu.
L'MVP de fa dues temporades (Ibekwe), una jugadora que està fent punts a la WNBA (Peters), una recent medallista olímpica (Leo) i així fins a deu jugadores que volen ser protagonistes. Més enllà de tàctiques, la gestió del vestidor també serà un punt clau.
Aquí hi ha feina. Sóc dels que pensen que el respecte ens l'hem de guanyar tots, jugadores i cos tècnic. Estic preparat per gestionar el vestidor passi el que passi, tant amb derrotes com, més fàcil, amb victòries, però estic convençut que en aquest aspecte respondrem bé tots. Tant elles com jo.
També pensava en el repartiment dels minuts. Aquí moltes estan acostumades a ser referents, a jugar tot el partit...
Tothom haurà d'agafar el seu rol i sentir-se bé a la pista. Crec que una plantilla de deu jugadores no és llarga i és perfecta perquè totes se sentin importants. Elles són prou intel·ligents per saber que, sovint, jugant 25/30 minuts pots aportar més que jugant 40 minuts on, al final, has d'acabar descansant en pista. I, a més, d'aquí a Nadal juguem dos partits per setmana gairebé sempre entre la Lliga i l'Eurocup.
Abans parlàvem de la que havia estat MVP, de la que ha guanyat una medalla olímpica... Però ens hem deixat Jordana. Veterana, molt líder i una jugadora a qui li agrada molt parlar a la pista, a fora, en els temps morts...
El paper de la Noe és imprescindible. Tant a la pista, com al vestidor, com al club. És una líder i per a mi és un privilegi poder-la tenir a l'equip. I sobre el parlar, no sóc un entrenador que vagi amb el bastó i vulgui tothom en silenci. Crec que quan més es parla de bàsquet amb les jugadores millor, ens podem enriquir més tots i aprendre i créixer tots.
El guió estàndard parla d'un duel entre Uni i Avenida, però Salamanca acaba de perdre la Copa de Castella-i-Lleó contra Bembibre. A evitar tenir moltes ensopegades contra els equips bascos, Cadí, Promete, Bembibre hi ha la clau de la temporada?
És que no són ensopegades. Crec que hem de canviar aquest xip de nosaltres i Salamanca. Tothom que segueix la Lliga Femenina pot observar que hi ha una sèrie d'equips que han millorat les seves plantilles. Els bascos, Cadí, Mann Filter, Promete... són ?equips que s'incorporen al grup que vol estar a dalt. Som un equip jove i si comencem a pensar en els partits contra Salamanca del mes d'abril ens estarem equivocant molt fort. Dimecres tenim un amistós, després pensaren en la Lliga Catalana de diumenge i així anar fent. Pot semblar un tòpic, però aquesta és la realitat.
Sí, però també és la realitat que si a l'inici de Lliga dos partits em trobaré pel carrer el president caminant tot nerviós perquè pensarà que ja es complica la Copa...
El nostre objectiu serà entrar a la Copa, no guanyar-la. Guanyar serà l'objectiu si juguem la final. Pas a pas i això vol dir que l'equip ha de tenir la capacitat de treball per anar a guanyar a Ferrol a la pista del CREF. Perdre partits d'aquests no són ensopegades, són realitats amb què ens podem trobar.
Parlant de pressions afegides. Han canviat Eurolliga per Eurocup. La temporada passada venia l'Ekaterinburg o el Praga i tothom entenia que perdre era normal, però ara quan vingui l'equip de les Açores tem que li exigeixin guanyar?
La feina de l'entrenador és intentar que la gent s'adoni de la realitat. Jugar l'Eurocup no vol dir jugar a tercera divisió. Sense anar més lluny al grup tenim el Castors Braine, que era el millor del primer bombo, o l'equip aquest de les Açores que l'any passat va acabar primer del seu grup a l'Eurocup. Nosaltres encara no hem demostrat res a Europa per pensar que hem de ser favorits. Hem de ser conscients que anirem a jugar a les illes Açores i ens costarà guanyar.
Per acabar. Ara que ja ha tastat el bàsquet professional, on es veu d'aquí dos a anys?
(Uff). No ho sé. És impossible de dir ara mateix.
Doncs canvio la pregunta, què li agradaria estar fent?
Així dic que m'agradaria continuar dins d'aquest projecte i dins del bàsquet d'elit. Seria senyal que la cosa està creixent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema