L'any passat els seus gols van servir per salvar el Peralada; aquesta temporada han de dur l'Olot a Segona B?

Sí, aquest any he començat bé, però tot això és gràcies a l'equip, als meus companys, que també juguen i intenten col·laborar a aconseguir victòries.

Quina mena de davanter és?

Sóc un jugador treballador i m'agrada anar a l'espai. Sóc potent, tinc velocitat, i intento buscar sempre l'espai entre els defenses.

Per què es va decidir per l'Olot?

Vaig triar l'Olot perquè ja feia temps que tenia moltes ganes d'anar-hi a jugar. És un club històric i molt seriós, amb un gran projecte. Em feia il·lusió jugar-hi. Buscava un projecte guanyador i bo i sabia que allà el trobaria. M'han tractat molt bé des que he arribat. Vaig escollir la millor opció. A més fa tres anys vaig estar al filial del Betis, en fa dos vaig passar pel Guadalajara, i la veritat és que tot i que a fora hi he estat molt bé, també em venia de gust seguir a prop de casa: el curs passat a Peralada, i ara a l'Olot.

Buscava estabilitat, també?

Mai he estat més de dos anys en un lloc. I si tot va bé, perquè tot depèn del meu rendiment, m'agradaria poder estar molt de temps a l'Olot. De moment vaig firmar per una temporada.

Si la temporada passada va fer 21 gols amb el Peralada, i en quatre partits amb l'Olot ja n'ha marcat cinc... Quants en cauran aquest curs?

No ho sé, no m'agrada posar-me aquesta mena d'objectius perquè a vegades ho he fet i després no s'acaben complint. Vaig partit a partit. Li haig de dir que m'estimo més guanyar partits, disputar el play-off i pujar de categoria que marcar molts gols.

Es va formar al Girona, club amb el qual va debutar a Tercera, el 2006, amb 16 anys. Li va arribar massa d'hora el moment?

Això va com va. Jo tenia 16 anys i jugava al juvenil del Girona, amb Ricardo Rodríguez d'entrenador. I Joan Carrillo em va donar l'oportunitat de poder jugar amb el primer equip a Tercera. Després em va sortir l'oferta de l'Espanyol i me n'hi vaig anar. M'encanta veure el Girona a Segona tants anys seguits ja i tant de bo pogués acabar de pujar a Primera.

Descarta poder triomfar al futbol professional? Vostè hi va posar un peu tastant el futbol base de l'Espanyol i del Betis.

S'ha demostrat que l'edat no importa. Tant pots arribar a una lliga professional amb 29 o 30 anys, com amb 20. És clar que com més aviat puguis fer-hi el salt, millor, perquè aniràs adquirint experiència i t'aniràs enriquint, però jo no he perdut mai l'esperança, tinc la mateixa il·lusió que quan tenia 20 anys.

L'Olot l'haurà de lligar al gener per no perdre'l?

No ho sé. Ara només penso en el dia a dia, a entrenar-me avui i pensar en el partit de diumenge al camp del Vilassar.

Quin record té de la seva estada al filial del Betis?

Molt bo, vam fer una magnífica temporada per acabar pujant de Tercera a Segona B. Va anar molt bé, primer com a experiència, perquè em va ajudar a fer com a persona, i també com a jugador. Quan ets fora de casa coneixes altres persones, jugadors i entrenadors, i això també t'ajuda a madurar. Sóc un jugador diferent, ara, al que va marxar cap allà, amb molta més experiència i maduresa. Allà al Betis vaig coincidir, per exemple, amb Álex Alegria, que ara està al primer equip, i amb Fausto, que juga a l'Osasuna. Hi havia gent de molta qualitat, vam fer un gran any i vaig aprendre-hi molt.

Ha rebutjat ofertes per anar a jugar a l'estranger?

No, no he tingut mai aquesta possibilitat d'anar a fora.

Després d'uns quants anys sense gaires alegries a Tercera, veure tres equips gironins entre els quatre primers fa goig.

Sí, tant el Peralada com el Palamós i nosaltres hem començat bé. Com més equips gironins hi pugui haver a la part alta, molt millor, és clar. Per mi ara mateix el més important és l'Olot i tant de bo puguem acabar primers, però tinc molta estima pel Peralada i la gent d'allà. El projecte que ara tenen gràcies a l'afiliació amb el Girona és bo i s'està demostrant. Si tot va bé faran el play-off, i espero que nosaltres també i que puguem pujar a Segona B. Està bé per al futbol gironí aquest bon inici dels equips a Tercera perquè també serveix per demostrar que hi ha bons jugadors aquí i que no cal sortir a fora a buscar-los.

La d'aquest any és la Tercera més potent de les últimes temporades?

Veig una categoria molt forta, sí. Aquesta és la veritat. Hi he jugat diversos anys i aquest cop veig grans equips, com nosaltres, el Terrassa, el Peralada, el Palamós, el Vilafranca o l'Europa, que segur que acabarà lluitant a dalt, tot i que no ha començat gaire bé.

D'Arnau Sala a Calderé. S'hi entèn bé amb el tècnic?

Sí, i tant. No l'havia tingut mai però me n'havien parlat bé. Estic molt content. Tots estem seguint les seves instruccions i l'equip està fent bé les coses. Els resultats ho estan avalant.

Al vestidor ha retrobat Jose, amb qui devia coincidir al Girona el 2006.

Sí, sí que hi era. Ja en vam parlar. Pensi que jo quan vaig debutar amb el Girona tenia 16 anys, i entrar en un vestidor tan petit imposa. Amb Jose aleshores ja m'hi portava bé i ara el tinc com un referent, sens dubte. Ell, que ha tastat el futbol professional, segueix amb la mateixa il·lusió i això et transmet que no es poden abaixar mai els braços i que has d'afrontar aquesta feina amb alegria.

Ja és l'ídol de l'afició?

Ja m'havien dit que a Olot hi havia molta gent al camp i que s'hi respirava un gran ambient. Això també et fa valorar el club i va ser un dels motius pels quals vaig voler fitxar per l'Olot.