L'estadi de Maracaná va viure durant gairebé quatre hores la cerimònia d'inauguració dels primers Jocs Paralímpics de la història de Sud-amèrica, una autèntica festa tropical que va omplir de color i música el cel de Rio de Janeiro.

La cerimònia va començar amb l'anunci que pels vídeo-marcadors va protagonitzar Philip Craven, esportista britànic en cadira de rodes que va competir en cinc Jocs de 1972 a 1988 i que va saludar des d'una de les tribunes, ara com a president del Comitè Paralímpic Internacional.

El seu testimoni el va prendre l'atleta nord-americà Aaron Wheelz, que, amb la seva cadira de rodes, va delectar als assistents amb un va salt impressionant, amb pirueta inclosa en l'aire, després de baixar un rampa des del més alt d'una de les grades d'un fons de l'estadi.

A partir d'aquest moment la música va prendre un paper protagonista i, a través de ritmes com la samba, el tropicalisme o la bossa nova, es van anar succeint diversos espectacles de música, llum i color que van il·luminar la nit de Rio de Janeiro.

Amb l'estadi de Maracaná en peus, el mestre Joao Carlos Martins, amb un solo de piano, va ser l'encarregat de posar música a l'himne del Brasil i l'hissat de la bandera del país carioca.

A continuació, un a un, representants dels 164 països participants van anar desfilant per l'estadi, inclòs Ibrahim Al Hussein, un refugiat sirià que competeix com a part de l'equip d'atletes paralímpics independents.

La delegació espanyola, amb el tennista de taula granadí José Manuel Ruiz com a abanderat, va desfilar amb el vestit dissenyat per Luanvi i va donar la volta a Maracaná entre somriures i cares d'alegria.

El moment més emotiu de la cerimònia va arribar gairebé al final amb l'encesa del peveter paralímpic. La flama, després d'haver viatjat a través de les cinc regions del Brasil al llarg de set dies, amb 500 portadors, va arribar a l'estadi per un últim relleu en mans de quatre esportistes amb discapacitat brasilers: Antonio Delfino, Marcia Malsar, Adria Rocha i Clodoaldo Silva.

Clodoaldo va ser l'encarregat de portar la torxa fins al peveter, per al que va haver de superar 3 costes amb la dificultat afegida de la pluja incessant que ja feia uns minuts havia començat a caure.

La torxa quadrangular, que reflecteix els quatre valors paralímpics -valor, determinació, inspiració i igualtat- que pretenen deixar en la societat dels Jocs, no es va apagar i amb el seu colori va donar pas a l'espectacle final.

L'encarregat de posar el fermall a la cerimònia va ser el cantant Jorge, que, acompanyat dels músics del Cercle de Samba, van fer ballar a la graderia de Maracaná.

Els Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro són els primers que se celebren a Sud-amèrica i compten amb la participació de 159 països i 4.432 esportistes que competiran en vint-i modalitats, dos més que a Londres a causa de la inclusió del triatló i el piragüisme.