On té la medalla de plata, ben endreçada a Las Palmas?

No, la tinc aquí a Girona. El club em va dir que la portés. Suposo que deuen voler que l'ensenyi als aficionats abans d'un partit.

Ha tingut poc descans. Una setmana després d'acabar els Jocs Olímpics ja era aquí a Girona entrenant matí i tarda.

Pocs dies, he estat encara no una setmana a casa per anar a l'Ajuntament, al Cabildo... Ha estat una setmana bonica. He tingut un estiu molt ocupat amb els Jocs, però la veritat és que firmaria que tots els meus estius fossin iguals.

Com va viure els seus primers Jocs, la vida a la Vila Olímpica... És una experiència tan especial com expliquen?

És clar que sí. Crec que és el repte més gran per a qualsevol esportista, fins i tot per a qualsevol aficionat a l'esport, poder viure uns Jocs Olímpics. Participar en uns Jocs és molt especial i, a sobre, guanyar una medalla ja és estratosfèric. Ha estat una experiència inoblidable i un moment que et marca com a persona.

En arribar a Rio pensava que podrien guanyar una medalla en els Jocs Olímpics?

No. No m'ho pensava i més després de la lesió de Sancho (Lyttle). Vam anar als Jocs pensant en treballar, créixer com a equip i anar partit a partit per veure fins a on arribàvem en la competició. I va ser fins a la final...

Una medalla olímpica té molta repercussió i s'ha parlat més del bàsquet femení. Però ara comença la lliga espanyola i moltes de les jugadores de la selecció no hi participen.

És un fet que cada cop quedem menys jugadores de la selecció a la Lliga Espanyola, però també hem de mirar el costat positiu i així les jugadores més joves tenen més opcions de jugar minuts, créixer i agafar experiència. Està clar que les lligues de Rússia o Turquia estan a més nivell perquè en aquests països aposten més fort per les seves competicions, però les que som aquí també representem a la lliga espanyola que juguem competicions internacionals i això també s'ha de valorar.

Ara fa uns mesos, Leo Rodríguez estava jugant la final de Lliga contra l'Uni amb Perfumerías Avenida. En aquells moments se li hauria arribat mai a passar pel cap que avui seria aquí a Girona?

No, segur que no. Però no per res concret ni perquè refusés anar a un equip o un altre, sinó perquè jo sóc una persona que visc molt el present i en aquell moment jo pensava en guanyar la final, en fer el millor per al meu equip i en res més. El futur el tenia aparcat.

Com va anar el seu fitxatge? Semblava que acabaria jugant a l'estranger. Al final la trucada de Pere Puig la va convèncer?

La meva prioritat de l'estiu era entrar a la selecció, després classificar-nos per als Jocs Olímpics i gaudir de l'experiència. Un cop això assegurat vaig anar per resoldre el meu futur i, com que si havia de sortir de Salamanca volia anar a algun lloc que em permetés continuar jugant competició europea, l'opció de venir a Girona era la millor per a mi.

L'acord es va acabar de tancar quan ja estava a Rio per jugar els Jocs. Va parlar amb Marta Xargay de Girona i del club.

Sí. Una vegada es va assabentar de la notícia sí que em va comentar que era una ciutat molt maca, que s'hi menjava bé i que la gent era molt afectuosa. Em va dir que estaria molt bé aquí.

I amb Miguel Ángel Ortega hi ha parlat sobre Girona?

No. Ell no era a Brasil.

Ho sé. Volia dir si hi ha parlat per telèfon o per missatge. Ell també coneix la ciutat i el club.

No. No hi he parlat.

Si em permet, una petita dolenteria: Un cop va haver pujat al podi dels Jocs no es va preguntar a si mateixa «per què vaig firmar per Girona si ara amb la medalla podria trobar un millor contracte a Rússia o a Turquia?».

No. No ho he pensat. Jo quan prenc una decisió no em faig enrere. En el seu moment vaig apostar per Girona i per jugar l'Eurocup i n'estic contenta.

Formada a Canàries i a Florida, ara canvia Salamanca per Girona. Amb quines expectatives?

És un repte important. Lluitar per tots els títols sense ser tan clarament favorit. Crec que a tota jugadora li va bé sortir de la seva zona de confort, d'un equip i d'una ciutat que ja coneixes bé i hi estàs acomodada. Sortir fora a buscar nous reptes segur que em farà madurar.

En els dos últims anys, Girona i Salamanca han lluitat pels títols. Com veu aquesta rivalitat?

Són els dos equips que competeixen a Europa i és molt bonic per als espectadors veure un partit entre dos rivals de nivell. La rivalitat entre Girona i Salamanca és atractiva per als espectadors i bona per al bàsquet espanyol.

Veu la lluita pels títols de Lliga i Copa com un mà a mà entre Uni i Avenida?

No. Jo crec que hi haurà molts equips que donaran guerra. La majoria d'equips de la lliga s'han reforçat bé i poden estar a dalt.

Com espera que la rebin al Würzburg quan vagin a jugar a Salamanca.

Molt bé. La veritat és que joc tinc una gran estima a la ciutat, a la gent, al club... Han estat la meva família durant tres anys i espero que em rebin bé com jo els rebria a ells.

Sempre ha estat considerada una gran tiradora. Una especialista. A Girona es veu agafant un rol més protagonista?

Faré el que em demani l'equip i l'entrenador. Encara falten dues jugadores per arribar (Peters i Ibekwe) i portem menys d'una setmana d'entrenaments. Ens hem de conèixer més totes i és molt aviat per fer valoracions sobre l'equip.

Conèixer no deuria conèixer gaire ningú, ni jugadores ni, lògicament, el tècnic Eric Suris.

No. De jugadores personalment només la Rosó (Buch), que és un any més jove que jo, i la resta només de jugar-hi en contra. El tècnic s'estrena a la Lliga, però té experiència tant en masculí com en femení i les sensacions són bones. Crec que aquesta temporada podrem aprendre els uns dels altres.

Estem a Fontajau. Recorda la final de fa dos anys amb 5.000 espectadors omplint el pavelló de gom a gom?

Em va impactar. Crec que a mi i a totes les jugadores de Salamanca i de Girona. Va ser una experiència molt bonica. A veure si ho podem tornar a repetir...