Hi ha derrotes i derrotes. N´hi ha que fan mal, que couen i costen molt de pair. Però d´altres, que s´assimilen bé i que, fins i tot, acaben per deixar prou satisfet el qui les rep. A ningú li agrada perdre, això és evident. Per molt improbable que sigui apuntar-se la victòria. Però si l´ensopegada es produeix com la que va patir ahir el Bordils, les conclusions poden ser molt més positives que no pas negatives. Era evident que qüestionar el triomf a tot un Granollers, un equip punter de l´Asobal que per història, pressupost i plantilla està un o dos esglaons per sobre, era una quimera. Són tres temporades seguides que els vallesans s´enfronten al Bordils en la semifinal de la Supercopa Catalana i sempre s´han emportat el triomf. Un ajustat 26-32 fa dos anys i un escandalós 25-42 ara fa dotze mesos. Era previsible que la balança es decantés de nou per al bàndol visitant. Així va ser, però els gironins sempre van donar la cara, mai van abaixar els braços abans d´hora i hi va haver moments en què, fins i tot, van saber (i poder) jugar de tu a tu al seu rival.

Un 23-32 pot parlar d´un matx sense història, monopolitzat per un equip molt superior a l´altre. No va ser exactament així el que ahir va viure el Blanc-i-verd, que una vegada més es va omplir. Tot i encarar la cita amb un grapat de baixes (Esteve Ferrer, Joan Vilanova, Marc Combis, Gerard Farrarons i Uri Márquez no van poder jugar), la diferència de categoria i el fet de trobar-se encara amb la preparació a mitges, el Bordils va vendre cara la seva pell. Sempre va anar per sota al marcador, aguantant un marge de 4, 5 o com a molt 6 gols de diferència. «Hem aguantat l´embranzida inicial. No com l´any passat, que des del primer minut no vam tenir cap mena d´opció», recordava Pau Campos. Amb 10 minus a la butxaca, el marcador era de 4-5; al 15, de 6-8. I poc després, s´enfilava fins el 10-13. Hi havia partit. Va ser llavors, però, que el cansament va passar factura. «Hem perdut massa pilotes i això ens ha fet molt de mal». Just abans del descans, el Granollers feia un pas endavant i ampliava l´avantatge: 10-17.

«No mereixíem anar 7 gols per sota», admetia Campos. Tot i que el panorama no pintava gens bé, el Bordils va reaccionar. De mica en mica va anar retallant la distància fins a situar un 20-23 a l´electrònic que no deixava el duel, ni de bon tros, sentenciat. «Hem obligat un dels millors equips de l´Asobal a demanar un temps mort. La sensació era que estàvem jugant bé i ells ho han notat». L´embranzida, però, va ser un miratge. Els vallesans van carburar de nou, van posar fil a l´agulla i el partit es va acabar. Un parcial de 0-3 a ritme de ràpids contracops va ser determinant. Amb el 21-27 al minut 50 ja es veia que poc hi havia a fer. Al final, derrota per «una renda excessiva» que tot i això deixa Campos «molt satisfet».

La semifinal va servir perquè Martínez i Oriol Masmiquel debutessin en partit oficial al Blanc-i-verd i perquè el Granollers accedís a una final on s´enfrontarà al Barça. El proper matx del Bordils, serà dimecres contra el Mataró (20.30 h).