Girona es consolida al podi olímpic

Aquells èxits olímpics de fa 12 anys podien passar per una flor que no fa estiu. Ben al contrari. Des d'aquell èxit fins ara l'esport gironí acumula quatre cites olímpiques consecutives amb medalles i els qui no n'han pogut aconseguir, han protagonitzat actuacions gairebé sempre rellevants. L'any 2008, a Pequín, en els Jocs de la irrupció olímpica d'Usain Bolt, Girona va poder celebrar el bronze d'Albert Rocas amb la selecció espanyola d'handbol. L'equip es va imposar a Croàcia en la final de consolació per 35-29 i, d'aquesta manera, l'extrem de Palafrugell format al Garbí va fer-se un lloc al tercer calaix del podi. Aquella actuació igualava el millor resultat de l'handbol espanyol en uns Jocs, els bronzes d'Atlanta i Sydney.

A Londres 2012 l'esport gironí va arreplegar dues medalles més. El taekwondista figuerenc Joel González s'hi va penjar el primer or olímpic gironí i la garrotxina Jennifer Pareja va ser plata amb la selecció de waterpolo, després de caure en la final contra el potent combinat dels EUA. Gairebé a la mitjanit del 8 d'agost, ni que fos per un dia, el futbol va deixar-se eclipsar pel taekwondo, amb un combat, el de la final contra el coreà Daehoon Lee (17-9) transmès per La 1 de TVE que va trencar tots els audímetres. Pel camí González es va desfer d'Uno Sanli, l'australià Safwan Khalil i el colombià "scar Muñoz. L'endemà era Jennifer Pareja, exclosa dels Jocs de 2016 per una controvertida decisió tècnica del seleccionador Miki Oca, qui guanyava la plata. Espanya perdia 8-5 contra els EUA amb tres gols de la garrotxina. Les nord-americanes, que a Rio han revalidat l'or olímpic, són el millor equip del món des de fa més d'una dècada.

Els Jocs de Rio, que es van tancar diumenge a Maracaná, han servit per mantenir l'esport gironí al podi olímpic amb dues medalles més, per un total de nou en els darrers quatre Jocs. Joel González, amb el seu bronze en taekwondo (aquesta vegada en la categoria de -68 quilos, 10 més que la de l'or a Londres), seguia fent història: és el primer doble medallista olímpic de la demarcació. Després d'un calvari de lesions, i tot i haver canviat de categoria, el figuerenc va respondre a les expectatives. El jordà Ahmad Abughaush (12-7), que posteriorment acabaria proclamant-se campió, el va deixar sense final en les semis, i després Joel va saber aprofitar la seva experiència per endur-se el tercer lloc del podi davant del veneçolà Edgar Contreras (4-3). La llegenda del figuerenc es fa més gran, a l'espera de saber quins plans de futur té per davant i si es planteja intentar arribar als Jocs de Rio, amb 30 anys, a la recerca de més metalls. De moment Joel arriba aquesta tarda (16.30) a Barcelona, on serà rebut per diversos amics, familiars i simpatitzants i, més tard, al vespre, participarà en una recepció a l'Ajuntament de Figueres.

Molt s'ha escrit aquests dies de la generació d'or del bàsquet espanyol masculí i el seu bronze a Rio. I aquí també caldria consignar la grandesa de l'equip femení, que sota la batuta de Lucas Mondelo, es va penjar una plata amb gust daurat. A la selecció hi té un paper preponderant la base gironina Marta Xargay. Dissabte, amb 25 anys, va continuar engrandint un palmarès que inclou la majoria de títols de seleccions base, lligues, copes, supercopes i, fins i tot, l'Eurolliga. Espanya va perdre contra els EUA (101-72). I precisament Amèrica és el destí immediat de l'exjugadora de l'Uni, que abans d'incorporar-se al Praga per disputar-hi aquesta temporada, farà parada a la WNBA, de nou amb les Phoenix Mercury. Un anell de campiona de la millor lliga del món i poques coses més li falten.

Amb el traspàs de l'esperit olímpic a Tòquio comença un nou cicle. I l'esport gironí també està cridat a tenir-hi papers protagonistes. El 2020 pot ser l'any de la gimnasta Nora Fernández, el taekwondista Joan Jorquera, la tennista Paula Badosa, o el biker Jofre Cullell.

Any 2004

CARLES TORRENT

BRONZE EN CICLISME EN PISTA

El 23 d´agost de 2004, avui fa 12 anys, el garrotxi Carles Torrent guanyava la primera medalla olímpica d´un esportista gironí. Ho feia amb la selecció espanyola de ciclisme en pista, en la prova de persecució per equips. Amb ell van guanyar el metall Carlos Castaño, Sergi Escobar i Asier Maeztu. Torrent havia practicat ciclisme de carretera i ho va combinar amb el de pista. Aquesta darrera disciplina és la que li va obrir les portes dels Jocs i del podi olímpic. En ciclisme en ruta va endur-se la general de la Vuelta a La Rioja (2002), una etapa de la Vuelta a Castella i Lleó (2005) i una etapa de la Vuelta a Burgos (2006), entre d´altres fites esportives.

JOSEP A. ESCUREDO

PLATA EN CICLISME EN PISTA

Un col·leccionista de medalles

Ha participat en tres Jocs Olímpics i és una de les referències del ciclisme en pista espanyol. Després de competir a Atlanta i Sydney, els seus Jocs van ser els d´Atenes. Dos dies després de l´eclosió de Torrent, el saltenc era plata en keirin. D´aquesta manera obtenia el seu triomf més destacat després d´una carrera col·leccionant medalles en Mundials, Europeus i campionats d´Espanya. Una vegada retirat, Escuredo ha exercit de seleccionador espanyol i veneçolà. La medalla de Grècia li va arribar després d´entrar a la final a última hora per la desqualificació d´un rival. Allà va acabar segon, per darrere de l´australià Ryan Bayley.

XAVI BOSMA

PLATA EN VOLEI PLATJA

Xavi Bosma va guanyar la plata a Atenes fent parella amb un Pablo Herrera que encara ha estat competint a Rio aquest any. El rosinc, que abans de dedicar-se al vòlei platja havia jugat a voleibol, ha participat en tres olimpíades. El 1996 i el 2000 havia aconseguit Diploma olímpic, a Atlanta i Sydney, gràcies a dues cinquenes posicions. Aquell èxit de Bosma a Atenes va servir per popularitzar per un estiu el vòlei platja. Les audiències de televisió van ser molt bones i, en l´àmbit gironí, el jugador va estar en converses amb l´Ajuntament de Roses per fer alguna actuació al municipi que, finalment, mai va acabar d´arribar.

JOSEP A. HERMIDA

PLATA EN CICLISME-BTT

«El Pistoler» fa diana

A Sydney va quedar quart i el biker de Puigcerdà sabia que Atenes era la seva gran oportunitat de guanyar medalla olímpica. El gironí va fer una cursa excel·lent i va quedar segon. Plata de justícia, als 26 anys en la seva segona presència olímpica. Hermida va acomiadar-se d´uns Jocs diumeneg amb el seu 15è lloc a Rio després de cinc olimpíades. A Pequín va ser desè i a Londres, novament quart. Ara, a punt de fer 38 anys, el ciclista de Puigcerdà obre la recta final de la seva carrera en cross country. A falta que confirmi oficialment els seus plans de futur, tot apunta que la temporada que ve es dedicarà a curses de llarga distància.

Any 2008

ALBERT ROCAS

BRONZE EN HANDBOL

El millor extrem dret de Pequín

Amb Juan Carlos Pastor a la banqueta, la selecció espanyola d´handbol va guanyar una brillant medalla de bronze a Pequín derrotant en la final de consolació Croàcia per 35-29. En aquell equip hi tenia un paper notable l´extrem de Palafrugell Albert Rocas, que el 2005 ja havia guanyat l´or en el Mundial de Tunísia, una experiència que va poder repetir el 2013 a Barcelona. L´ara jugador del Naturhouse La Rioja passava pel millor moment de la seva carrera i va ser considerat el millor extrem dret d´aquells Jocs. Va repetir presència olímpica a Londres, amb un sisè lloc. A Rio, l´handbol masculí espanyol no hi ha pogut competir.

Any 2012

JOEL GONZÁLEZ

OR EN TAEKWONDO

El taekwondo eclipsa el futbol

El 8 d´agost de 2012, gairebé a mitjanit, el taekwondo va aconseguir rebentar les audiències a tot Espanya amb un combat entre el figuerenc i el coreà Daehoon Lee. Va guanyar l´empordanès (17-9) i a banda de penjar-se l´or, va garantir-se contractes publicitaris i va poder rellançar la seva carrera professional, és criminòleg, treballant un temps per la LFP en l´àrea que lliuta contra el frau en l´esport. En la seva carrera per aconseguir el primer lloc del podi a la final va desfer-se d´Uno Sanli, Safwan Khalil i Óscar Muñoz. Joel s´havia iniciat en el món del futbol però va acabar seduït pel taekwondo, l´esport que el seu pare, que té un gimnàs a Vilafant, practica

JENNIFER PAREJA

PLATA EN WATERPOLO

A la jugadora garrotxina gairebé se li va acabar el món quan el juny passat va tenir la confirmació que el seleccionador Miki Oca l´havia deixat fora dels Jocs de Rio. La capitana, la jugadora de mes pes del vestidor, que havia liderat l´equip els últims anys i que el 2013 va ser nomenada la millor waterpolista del món, no s´ho podia creure. Pareja tenia al cap repetir l´èxit de l´any 2012 a Londres. Espanya va brillar i es va plantar a la final, perdent contra la totpoderosa selecció nord-americana per 8-5, amb tres gols que duien la seva firma. Aquella medalla de plata la va afegir a un palmarès ple de títols tant de seleccions com en l´àmbit de clubs.

Any 2016

JOEL GONZÁLEZ

BRONZE EN TAEKWONDO

Doble medallista olímpic

El taekwondista de Figueres és el primer esportista gironí amb un or olímpic (2012) i, també, gràcies al bronze de la setmana passada a Rio, el primer que es penja dues medalles en uns Jocs. Al Brasil Joel hi arribava amb l´ambició de sempre però amb algunes incògnites. La primera, pel canvi de categoria, passava de -58 kg a -68. La segona, per culpa de les lesions que l´havien assotat en els últims quatre anys, sortint de Londres. A l´hora de la veritat González va tornar a demostrar la seva fusta de campió. A les semifinals va caure a mans del futur campió, Ahmad Abughaush, però en la lluita pel bronze no va fallar davant Edgar Contreras.

MARTA XARGAY

PLATA EN BÀSQUET

Una dolça derrota en la final

Marta Xargay es va penjar dissabte passat la plata als Jocs de Rio. Una medalla amb gust daurat perquè la derrota contra la intocable selecció dels EUA era més que previsible i es va acabar convertint en molt dolça malgrat el contundent marcador, 101-72. La jugadora gironina afegeix aquest èxit a un palmarès envejable tot i la seva joventut, on sobresurten títols europeus i mundials, amb les seleccions espanyoles, i lligues, copes, supercopes i una Eurolliga de clubs. Espanya, als Jocs, va patir contra Turquia per superar els quarts (64-62), però a semifinals es va exhibir contra Sèrbia (68-54) per garantir-se la plata.