Blai Mallarach recorda que als Jocs de Londres es va creuar per la Vila Olímpica amb Lebron James i Usain Bolt. Aquest cop, a més de veure estrelles, l'olotí també vol pujar en un podi a «mossegar la medalla»

Nét d'un antic president del CN Olot; fill, nebot i germà d'antics nedadors... Semblava clar que Blai Mallarach acabaria llançant-se a la piscina de Les Tries i a deu anys, i assumint ràpidament que no era el millor del pati jugant a futbol, l'ara nou jugador de l'Atlètic Barceloneta va començar, com ho feien abans tots els waterpolistes, fent natació. El jove Mallarach destacava i aviat van arribar les presències als campionats de Catalunya i d'Espanya, però, un dia concret, algú li va llançar una pilota a la piscina i allò el va enganxar. Blai Mallarach va passar a formar part de l'equip de Waterpolo del CN Olot i, amb només divuit anys, el garrotxí va fer el salt per jugar a Divisió d'Honor amb el CN Barcelona des d'on va començar a edificar una carrera professional que el portarà demà passat, dissabte (matinada de diumenge a Catalunya), a jugar contra Itàlia el primer partit del que seran els seus segons Jocs Olímpics després de Londres. «Crec que aquest cop serà diferent, el primer és tot tan nou que tot passa molt de pressa... Quan te n'adones ja s'han acabat», reflexiona Mallarach que arriba a Rio de Janeiro en plena maduresa esportiva, amb 28 anys, i després d'haver completat una temporada gairebé perfecta: campió de Lliga i de Copa a Grècia i subcampió europeu amb l'Olympiacos (van perdre la final contra el Jug Dubrovnik). «Sempre s'ha dit que en el waterpolo els jugadors viuen el seu millor moment entre els 26 i els 32 anys; i jo ara he madurat molt, he après jugant a fora i estic en un bon moment», explicava Mallarach en una entrevista a Fem Ràdio en un estiu en el que tornarà a casa després d'haver passat quatre anys a fora jugant, primer, amb el Mladost croat i després amb l'Olympiacos. La temporada vinent, Blai Mallarach jugarà amb l'Atlètic Barceloneta.

Amb 24 anys, i després de sis temporades al CN Barcelona, Mallarach va veure clar que era el moment de provar l'aventura fora. Una experiència al Mldost croat, llavors un dels millors clubs del món i amb qui va guanyar la Copa de Croàcia, va servir per fer créixer Mallarch tant en el terreny personal com esportiu - «allà has de rendir molt, perquè t'han fitxat i has de demostrar en tot moment que aportés alguna cosa més que els de la casa» -. Del Mldost, Blai Mallarach va fer el salt a l'Olympiacos en «una experiència que ha anat de menys a més» acabant amb títols abans de tornar per reforçar un Atlètic Barceloneta amb qui també aspirarà a títols a Espanya i a Europa.

Abans de la seva incorporació al club barceloní, però, Blai Mallarach serà una de les peces importants per a Gabi Hernández en una selecció espanyola que vol millorar el sisè lloc de Londres, tot i que no serà fàcil. «En uns Jocs sempre s'hi va a guanyar, no et pots ficar límits, l'objectiu és arribar com més lluny millor i que s'aparti tothom per acabar mossegant la medalla», detalla un ambiciós Mallarach que parla de Sèrbia i Croàcia com alguns dels principals rivals tot la igualtat creixent en el món del waterpolo. Espanya no puja al podi d'uns Jocs des de fa vint anys, Atlanta'96, però aquí hi cal veure que, a diferència d'aquella època, la desmembració de Iugoslàvia ha deixa un nombre més alt de seleccions potents. Espanya debuta dissabte contra Itàlia i també té a Estats Units, Croàcia, França, Montenegro i Xina.