Els Jocs Olímpics han deixat imatges i noms que seguiran a la retina i a la memòria dels espectadors per sempre. No només fan història aquells que han polvoritzat els rècords o han realitzat una magnífica actuació en la seva disciplina; també hi ha un lloc en el record per aquells esportistes que van destacar per la seva falta d'habilitat o la seva mala sort. Les seves limitacions no els van permetre competir contra els seus rivals, però sí contra ells mateixos, realitzant tota una gesta personal.
Eric Moussambani, el nedador que va aprendre a surar pocs mesos abans de Sidney
Amb el sobrenom de l'Anguila, Eric Moussambani natural de Guinea Equatorial té la marca més lenta de la història olímpica en realitzar 100 metres en 1 minut 52 segons. El nedador, que va rebre una oferta de l'equip olímpic per representar Guinea als Jocs de Sidney, havia après a nedar al riu pocs mesos abans del torneig. Quan va veure la piscina de 50 metres, va dir: "No puc fer-ho". Moussambani, va arribar amb dificultats a l'altre costat de la piscina, i va estar a punt d'ofegar-se.
Paula Bolopa, pitjor marca de la història en 50 metres
La jove, compatriota de Moussambani, també va debutar en els Jocs Olímpics de Sidney, registrant la pitjor marca de la història en 50 metres, en la qual va trigar més d'un minut. No obstant això, era la primera vegada que Bolopa nedava tanta distància.
Kim Collins, l'sprinter més lent de la història
La pitjor marca en els 100 metres llisos d'atletisme la té Kim Collins en els mundials d'Atenes el 1997, quan va completar la distància en 21,73 segons a causa de problemes físics. Sis anys després, Collins va poder proclamar-se campió del món.
L'eliminador d'obstacles, en els 110 metres amb tanques
Aquest corredor xinès va decidir reinventar la prova de les tanques i va optar per tirar-les en comptes de saltar-les per sobre. Encara que el nom de l'atleta no ha transcendit, es va fer popular quan el vídeo de la seva participació als Jocs Universitaris de la Xina es pengés a Youtube.
Trevor Misapeka, la Tortuga de Samoa
Aquest llançador de pes va haver de competir en els 100 metres d'atletisme per un error de la federació de Samoa. Amb 140 quilos va aconseguir completar la distància en 14,29 segons durant el Mundial d'Atletisme de Canadà (2001). Anomenat la Tortuga de Samoa, Trevor Misapeka serà recordat per ser un dels pitjors velocistes de la història.
Svannah Sanitoa, 100 metres en 12,23 segons
Una altra samoana que va fer història en el Mundial d'Atletisme de Berlín del 2009 va ser Svannah Sanitoa. Amb 95 quilos de pes, l'atleta va completar els 100 metres en 14,23 segons.
Sogelau Tuvalu, un altre lent velocista de Samoa
Si Trevor Misapeka completava els 100 metres en 14,29 segons, el seu compatriota Sogleau Tuvalu va aconseguir empitjorar la marca amb 15,66 segons al Mundial d'Atletisme de Corea del Sud (2011). El seu excés de pes i la seva particular forma de moure's el van convertir en el pitjor velocista de l'atletisme.
Luvsanlkhündegiin Otgonbayar, el maratonista més lent del món
Aquesta atleta de Mongòlia passarà als annals dels Jocs Olímpics d'Atenes 2004 per la seva marca a la marató, que va completar en 3 hores i 42 minuts (gairebé una hora més tard que la penúltima corredora). Otgonbayar va admetre que gràcies als aplaudiments del públic i als seus crits de suport va aconseguir acabar la carrera, i, que a més, va tenir la sensació de córrer molt ràpid.
Brian Sutherland, el pitjor boxejador de la història
El nord-americà Brian Sutherland va debutar el 1993 com a professional en la divisió de pes lleuger contra Kenny Rainford. Tanmateix, la seva carrera va ser més curta que un sospir ja que només va durar 56 segons. Després d'un cop de dreta del seu rival va caure a la lona i la baralla es va haver d'aturar. Va ser el seu primer i últim combat.
Philip Boit, l'esquiador kenyà
Després d'una campanya publicitària d'una marca esportiva, Philip Boit va ser enviat a Finlàndia per entrenar-se com a esquiador de fons i participar posteriorment en els Jocs Olímpics d'Hivern de Nagano (1988). Era la primera vegada que Boit tocava la neu. Tot i els entrenaments, l'esquiador kenyà va quedar últim en la prova de Japó i va retardar fins i tot el lliurament de premis.
Després de finalitzar el contracte, la marca esportiva no el va renovar, però Boit va seguir entrenant a la terra àrida del seu país. El 2002 va participar als Jocs de Salt Lake City deixant a tres esquiadors per darrere.
L'equip jamaicà de bobsleigh
El bobsleigh, baixar amb trineus per sobre de pistes de gel a tota velocitat, és un esport innat en els països nòrdics i en temperatures molt baixes. Això no va impedir participar a l'equip jamaicà en la prova dels Jocs Olímpics d'Hivern de Calgary del 1988. S'havien entrenat a consciència amb carraques sobre la sorra de Jamaica. Durant la prova decisiva, el seu trineu va bolcar i van acabar creuant la meta a peu rebent els aplaudiments del públic present.
