Chris Froome (Nairobi, 31 anys), "l'home tranquil" que va aprendre de nen que la bicicleta era un element de llibertat fent passejos per la muntanya de Kenya, va coronar ahir el podi de París per tercera vegada, una xifra que el col·loca en la història al costat del belga Philippe Thys, el francès Louison Bobet i el nord-americà Greg Lemond.
Una victòria contundent de " l'africà blanc", el mateix que fa tres anys va assumir els galons de l'Sky, heretats de Bradley Wiggins, un excompany que va privar Froome del triomf el 2012, impedint llavors el seu enlairament. Chris Froome va començar a anar amb la bicicleta de ferro que li va cedir el gran dels seus dos germans. Feia passejades per la sabana kenyana, de vegades entre ramats d'animals salvatges, cosa que hauria espaordit qualsevol. No va ser el cas de Christopher, fill d'una fisioterapeuta i d'un operador turístic que organitzava safaris.
A Sud-àfrica, on va ser traslladat el seu pare, va néixer la seva passió per la bicicleta i es va allistar en el primer club. Abans de ser adolescent en aquell país va ser nen a Kenya, a l'Àfrica negra. Pertany a una família anglesa originària de Brighton i va viure al costat dels seus tres germans a la capital kenyana fins als 14 anys. La vida a l'aire lliure li va marcar la seva empatia amb el continent negre, tot i algun ensurt "de mort". Un cop la presència d'un arbre el va salvar de veure's cara a cara amb un hipopòtam. I la salut el va avisar amb la bilharza, una malaltia derivada d'un paràsit que de tant en tant apareix per restar-li glòbuls vermells. En el col·legi Saint John de Johannesburg va adquirir accent d'Oxford i maneres de "gentleman", i va aprendre a viure apartat de la família. A la mateixa ciutat va estudiar economia, però a un any de la llicenciatura va deixar d'estudiar quan el ciclisme professional va trucar a la seva porta.
El descobriment de Froome va tenir lloc a la Volta a Espanya 2011. Va ser com a gregari de Wiggins i va acabar segon, per davant del seu cap de files i per darrere de l'espanyol Juanjo Cobo. No va guanyar la Volta per 13 segons, el temps que va perdre per esperar Wiggins camí dels alts de Manzaneda i La Farrapona. El 2012 Froome no es va emportar el Tour pels mateixos motius que no va guanyar la Vuelta. Aquelles escenes en els ports de Galícia i Astúries es van traslladar als Alps, a la Toussuire i Peyragudes, on "l'africà amb ànima blanca" va tirar de fre per no deixar anar de roda Wiggins, imperial només en la lluita contra el cronòmetre. Tota una declaració d'obediència i fidelitat a l'empresa Sky, tot i que "resulti una mica frustrant", va dir llavors Froome. El seu somni de jove es va ajornar al 2013. Va finalitzar de groc a París després de dominar de principi a fi. Va guanyar tres etapes, la primera de Pirineus, al Mont Ventoux i la crono dels Alps.
Sobre el seu origen, Froome sempre ha declarat que se sent "ciutadà del món", tot i que se sent més proper a Àfrica, on pensa tornar quan es retiri del ciclisme, amb la idea de muntar una escola a Kenya. El primer tècnic que va reparar en les seves aptituds va ser l'italià Claudio Corti, qui li va veure "detalls especials" en la Volta a Ciutat del Cap 2007. "El vaig veure àgil, potent, i els favorits no el van deixar de roda a la pujada final" , recorda.
El 2007 Froome es va instal·lar a Itàlia quan corria amb el Konica (2007), un modest equip continental. Es va instal·lar a prop de Bèrgam, ja que la seva xicota vivia a Milà i per tren la podia anar a veure. Quan va tallar la relació va tenir una cosa molt clara: "Ara em centraré en la meva carrera ciclista". Aquell any va guanyar el Giro de les Regions i una etapa en la Volta a Japó.
El 2008 va obtenir la nacionalitat britànica i va fitxar per l'equip sud-africà del Barloworld, que el porta al Tour de França, on finalitza en el lloc 84. Els tècnics britànics ja confiaven en Froome i el van seleccionar per competir amb Gran Bretanya en els Campionats del Món celebrats a la localitat italiana de Varese.
Amb els mateixos colors corre el Giro el 2009 i acaba el 36, i el 2010, després de fitxar per l'Sky, repeteix a Itàlia i es retira per culpa d'una tendinitis en un genoll. El 2010 Froome aterra en el seu actual equip, l'Sky. Una temporada gens brillant en resultats, ja que només va aconseguir la medalla de plata al campionat britànic contrarellotge, per darrere de Bradley Wiggins. En l'equip actual va començar a forjar la seva llegenda. Una trajectòria imparable que l'ha portat a aconseguir tres Tours de França, amb 7 triomfs d'etapa, 3 Dauphinés, 2 Tours de Romandia i un bronze olímpic a Londres 2012, entre altres èxits. Froome té un objectiu clar: "tornar al Tour 5 o 6 vegades més" i intentar arribar de groc a París, que és "la il·lusió de tots els ciclistes". Segueix gaudint del ciclisme, i a aquest esport es lliura amb disciplina espartana.
