El britànic Chris Froome (Sky) va entrar per tercera vegada amb el mallot groc de vencedor del Tour de França en els Camps Elisis de París, on l'alemany André Greipel (Lotto Soudal) es va sumar a la festa com a guanyador a l'esprint de l'última etapa, disputada en clau de festa i homenatge al campió.

Greipel va aprofitar l'última opció a la capital francesa en una atapeïda arribada en la qual va batre a l'eslovac Peter Sagan (Tinkoff) i al noruec Alexander Kristoff (Katusha), donant temps a un escamot que va tancar en línia, abraçat, tot l'equip Sky amb Froome al centre.

Chris Froome ja té el seu triplet gràcies a les seves victòries en 2013, 2015 i 2016. El corredor nascut a Nairobi (Kenya) fa 31 anys va escalar un esglaó en la història de la carrera més important del món. Iguala amb llegendes amb el belga Philippe Thys, el francès Louison Bobet i el nord-americà Greg Lemond.

Froome va tornar a sentir "una sensació que persegueix tots els ciclistes" en la cúspide del podi parisenc, acompanyat del francès Romain Bardet, l'ultralleuger de l'Ag2r i orgull del ciclisme gal, segon classificat, i del colombià Nairo Quintana (Movistar), tercer.

Quintana va ser el somriure disconforme. Va arribar "millor que mai" a la recerca del "somni groc" i es va marxar amb un malson maquillada pel tercer lloc del calaix, lluny de la imatge esperada, fora de forma, impotent per reaccionar davant el poder de Froome.

El podi de Quinana, el triomf d'etapa d'Ión Izagirre i la general per equips del Movistar, són els punts de consol de l'esquadra espanyola, que va arribar a superar les dues segones posicions del colombià i que va marxar mig emprenyada.

La victòria de Froome, indiscutible, es va cimentar en un potent equip que va bloquejar la carrera de principi a fi i en una superioritat clara sobre els seus rivals, que mai li van atacar amb fonament i fermesa.

A diferència dels seus anteriors anys triomfals, on va resoldre en les primeres etapes de muntanya, Les Domaines en 2013 i La Pierre de Saint Martin en 2015, Froome va sorprendre en descensos suïcides, arriscant-se per un grapat de segons, o en escapades per sorpresa en el pla. En les dues contrarrelojes va marcar les diferències.

Froome va deixar gravades les millors fotos del Tour. Per a la història queda la seva carrera a peu en el Mont Ventoux, en un atac de pànic després d'estavellar-se contra una moto. I la caiguda en les faldilles del Mont Blanc, que a punt va estar de costar-li el Tour.

També van pujar al podi el campió del món eslovac Peter Sagan i el polonès Rafal Majka. Tots dos el vaixell del Tinkoff després de la retirada d'Alberto Comptador a Andorra.

Sagan va estar imperial. Va guanyar tres etapes i es va posar el cinquè mallot verd de la regularitat consecutiu.

Majka es va adjudicar el mallot de punts de rei de la muntanya per segona vegada i el jersei blanc de millor jove va ser a parar per primera vegada a l'esquena d'un ciclista britànic, Adam Iots (Orica), de 23 anys, feliç a més amb el quart lloc de la general.